18
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
15:58h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat el recurs presentat per Laura Borràs en què demanava un judici amb jurat popular per la naturalesa dels delictes que afectaven la causa. Un cop presentat l'escrit d'acusació, en què la Fiscalia acusa Borràs de falsedat documental i prevaricació, el jutge recorda que aquests dos delictes no s'inclouen en la llista de conductes delictives que s'han de jutjar amb jurat popular i per tant descarta que la vista oral s'hagi de fer en els termes que demanava la seva defensa.
En el mateix sentit, el TSJC també descarta la recusació del jutge instructor de la causa, i retreu a Borràs i el seu advocat, Gonzalo Boye, que "intentin dilatar els processos per retardar la decisió sobre una possible obertura de judici oral". Els jutges recorden que no té res a veure l'opció política de Borràs amb els fets involucrats en aquesta causa. "Són presumptes delictes relatius a una actuació administrativa sense connotacions polítiques de cap gènere", recorden els jutges.
D'altra banda, un cop la Fiscalia ha descartat acusar un dels investigats, Roger E. P., el TSJC ha acordat arxivar la causa contra aquest treballador de la Institució de les Lletres Catalanes i ratificar tota la interlocutòria de tancament de la instrucció. Borràs està acusada pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora d'aquesta institució i l'adjudicació a un conegut seu, Isaías Herrero, de 18 contractes per valor de més de 300.000 euros.
Quan s'obri judici oral, el càrrec de Borràs estarà contra les cordes. El reglament del Parlament estableix en el seu article 25.4 que la mesa ha d'acordar la suspensió dels drets i deures d'un diputat quan se li obre judici oral per delictes de corrupció. En el cas de Borràs, la prevaricació de que se l'acusa es considera corrupció, d'acord amb el Consell General del Poder Judicial i la Fiscalia Anticorrupció.
Borràs s'enfronta a una pena de sis anys de presó i 21 anys d'inhabilitació. Passi el que passi en el judici -que es preveu de cara a la tardor-, Borràs no deixarà de ser presidenta de Junts. Aquest cap de setmana, el partit ha modificat els estatuts per protegir la seva presidenta en cas de condemna ferma per corrupció si en el cas hi ha lawfare. La presidenta de Junts manté que és víctima d'una persecució política, malgrat ERC i CUP no compren aquesta tesi.
En el mateix sentit, el TSJC també descarta la recusació del jutge instructor de la causa, i retreu a Borràs i el seu advocat, Gonzalo Boye, que "intentin dilatar els processos per retardar la decisió sobre una possible obertura de judici oral". Els jutges recorden que no té res a veure l'opció política de Borràs amb els fets involucrats en aquesta causa. "Són presumptes delictes relatius a una actuació administrativa sense connotacions polítiques de cap gènere", recorden els jutges.
D'altra banda, un cop la Fiscalia ha descartat acusar un dels investigats, Roger E. P., el TSJC ha acordat arxivar la causa contra aquest treballador de la Institució de les Lletres Catalanes i ratificar tota la interlocutòria de tancament de la instrucció. Borràs està acusada pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora d'aquesta institució i l'adjudicació a un conegut seu, Isaías Herrero, de 18 contractes per valor de més de 300.000 euros.
Quan s'obri judici oral, el càrrec de Borràs estarà contra les cordes. El reglament del Parlament estableix en el seu article 25.4 que la mesa ha d'acordar la suspensió dels drets i deures d'un diputat quan se li obre judici oral per delictes de corrupció. En el cas de Borràs, la prevaricació de que se l'acusa es considera corrupció, d'acord amb el Consell General del Poder Judicial i la Fiscalia Anticorrupció.
Borràs s'enfronta a una pena de sis anys de presó i 21 anys d'inhabilitació. Passi el que passi en el judici -que es preveu de cara a la tardor-, Borràs no deixarà de ser presidenta de Junts. Aquest cap de setmana, el partit ha modificat els estatuts per protegir la seva presidenta en cas de condemna ferma per corrupció si en el cas hi ha lawfare. La presidenta de Junts manté que és víctima d'una persecució política, malgrat ERC i CUP no compren aquesta tesi.