El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha notificat a les parts que tenen un termini màxim de deu dies per presentar més diligències de prova en la causa oberta contra l'exconseller Jordi Turull i la seva dona, Blanca Bagulat, per un presumpte delicte d'insolvència punible. 

Ho ha anunciat aquest dimarts, després que dilluns els dos acusats per la Fiscalia compareguessin al tribunal per declarar en qualitat d'investigats. Turull va desplaçar-se sota custòdia policial directament des de la presó de Lledoners, on resta en presó provisional a l'espera de la realització del judici de l'1-O. 

Durant la seva declaració, Turull va recriminar al ministeri públic que no el cités quan estava en llibertat ja que, llavors, hagués pogut aclarir diversos fets: "Si m'hagués citat a declarar abans, ens hauríem estalviat arribar aquí". L'advocat de l'exconseller, Jordi Pina, també va precisar que el traspàs de béns va ser abans que Turull fos nomenat en el càrrec de conseller, i quan només era diputat. Davant del jutge, Turull també va negar que la donació de part del patrimoni fos per evitar possibles embargaments i, per tant, esquivar possibles responsabilitats civils que se'n poguessin derivar. 

Un traspàs de 96.000 euros

El tribunal va admetre la querella contra Turull al juny en considerar que hi havia indicis que l'exconseller va donar part del seu patrimoni a la dona en un moment en què el seu procés judicial per "delictes greus" era "imminent", amb l'objectiu de "dificultar o retardar l'efectivitat de les mesures cautelars que poguessin disposar-se en contra seva". El possible delicte d'insolvència punible és per valor de més de 96.000 euros i fa referència a la meitat indivisa d'un habitatge del qual és propietari a Parets del Vallès, i a la meitat del seu compte corrent. 

Davant d'aquest fet, Turull va presentar un recurs de súplica, que es va desestimar, on al·legava que havia fet la donació a la seva dona, el juny del 2017, i que llavors no tenia coneixement que seria designat conseller de la Presidència el mes següent, i que els dos querellats, el mateix dia, van fer testaments oberts en què es designaven recíprocament com a hereus davant el fet que tots dos "havien passat recentment per problemes de salut greus". A més, els querellats van afegir que ho van fer amb la "màxima transparència" i pagant els impostos corresponents. L'exconseller també argumentava que la seva actuació no tenia com a finalitat la voluntat d'ocultar el seu patrimoni i que, a més, tenia altres béns.

El tribunal, però, va mantenir que hi havia indicis que la seva conducta anava dirigida a "frustrar l'efectivitat de possibles mesures cautelars que es poguessin adoptar davant la imminència d'un procés penal que posteriorment es va interposar i del que podrien derivar-se responsabilitats pecuniàries".