04
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
15:34h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat quinze dies més a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la resta d'investigats per les irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) perquè puguin consultar tota la causa judicial i poder al·legar el que vulguin davant la interlocutòria que concloïa la instrucció i els deixava a punt de judici. Borràs i altres investigats van al·legar que no van poder accedir a la totalitat de la causa fins dies després de la interlocutòria i quan ja corria el termini per presentar els escrits. El tribunal, amb l'acord de la fiscalia, admet la disfunció i aquest dilluns ha donat 15 dies més a les parts, que ara podran demanar més diligències o demanar l'arxivament del cas.
La causa judicial està oberta per prevaricació, malversació, falsedat documental i frau administratiu per suposats contractes irregulars quan ella presidia la ILC del 2013 al 2017. Segons la interlocutòria del 14 de març, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb el web de la institució i considera que "l'import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris".
La instrucció havia de finalitzar el 29 de gener, però es va decidir prorrogar sis mesos més. El jutge, el 8 de febrer, va considerar procedent -en un escrit de quatre pàgines remès a les parts- una ampliació de la investigació tenint en compte l'estat de les actuacions. Restava pendent de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per un dels investigats, Isaías Herrero, amic de Borràs i que s'hauria beneficiat dels suposats contractes. Aquest investigat s'oposava a la nova pròrroga perquè entenia que s'ha anat allargant la investigació "il·lícitament" des del 2018. El jutge també volia analitzar la informació de les pesquises protagonitzades pel jutjat d'instrucció 9 de Barcelona.
Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part d'aquest jutjat, que era el que investigava inicialment el cas, quedava acreditat que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàticsper imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, els dos encausats van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.
Tan bon punt es va fer públic que s'estava investigant Borràs, l'aleshores consellera de Cultura va assegurar sentir-se "orgullosa" de la feina feta al capdavant de la ILC durant cinc anys, va lamentar que s'intentessin generar "ombres" sobre la seva tasca i es posava a disposició de la investigació per esclarir "fins a la darrera qüestió". El desembre del 2018, davant dels grups parlamentaris, va negar taxativament cap mena d'irregularitat en l'adjudicació de contractes i va considerar "rotundament falses" les informacions que li atribuïen irregularitats, va esgrimir el "rigor" i va assegurar que totes les seves actuacions s'havien ajustat a la llei. De fet, Borràs sempre ha indicat que es tracta d'un cas de "lawfare" per part de les institucions espanyoles.
La causa judicial està oberta per prevaricació, malversació, falsedat documental i frau administratiu per suposats contractes irregulars quan ella presidia la ILC del 2013 al 2017. Segons la interlocutòria del 14 de març, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb el web de la institució i considera que "l'import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris".
La instrucció havia de finalitzar el 29 de gener, però es va decidir prorrogar sis mesos més. El jutge, el 8 de febrer, va considerar procedent -en un escrit de quatre pàgines remès a les parts- una ampliació de la investigació tenint en compte l'estat de les actuacions. Restava pendent de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per un dels investigats, Isaías Herrero, amic de Borràs i que s'hauria beneficiat dels suposats contractes. Aquest investigat s'oposava a la nova pròrroga perquè entenia que s'ha anat allargant la investigació "il·lícitament" des del 2018. El jutge també volia analitzar la informació de les pesquises protagonitzades pel jutjat d'instrucció 9 de Barcelona.
Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part d'aquest jutjat, que era el que investigava inicialment el cas, quedava acreditat que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàticsper imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, els dos encausats van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.
Tan bon punt es va fer públic que s'estava investigant Borràs, l'aleshores consellera de Cultura va assegurar sentir-se "orgullosa" de la feina feta al capdavant de la ILC durant cinc anys, va lamentar que s'intentessin generar "ombres" sobre la seva tasca i es posava a disposició de la investigació per esclarir "fins a la darrera qüestió". El desembre del 2018, davant dels grups parlamentaris, va negar taxativament cap mena d'irregularitat en l'adjudicació de contractes i va considerar "rotundament falses" les informacions que li atribuïen irregularitats, va esgrimir el "rigor" i va assegurar que totes les seves actuacions s'havien ajustat a la llei. De fet, Borràs sempre ha indicat que es tracta d'un cas de "lawfare" per part de les institucions espanyoles.