El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arxivat aquest dijous la querella de Vox contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia, Jaume Giró, pels avals de l'Institut Català de Fiances (ICF) a les fiances del Tribunal de Comptes. El partit ultra demanava investigar els membres del Govern pels delictes de prevaricació i malversació, però el TSJC ha acordat inadmetre-la en considerar que els fets denunciats no són constitutius de delicte.

Els magistrats, seguint els arguments de la Fiscalia, que ja es va oposar a la tramitació de la querella, consideren que la Generalitat "segueix conservant el control sobre els recursos i disposa d'un procediment executiu que garanteix el seu retorn. Només es podria perseguir els membres del Govern si l'aval s'executa i després no se'n demana el retorn, cosa que no ha passat.

El possible delicte de prevaricació administrativa també s'hauria de descartar, segons el tribunal, perquè el Govern no només és un òrgan administratiu sinó polític i constitucional, i els seus actes polítics i legislatius, com el decret llei del juliol sobre els avals, no poden ser perseguits penalment per prevaricació perquè no són simples resolucions administratives sinó normes amb rang de llei. De fet, recorda que el decret llei es va crear per a resoldre amb urgència la petició d'avals del Tribunal de Comptes a diversos ex alts càrrecs del Govern, però també abasta altres possibles afectats per fets similars i que encara no tinguin sentència ferma.

A més, el tribunal recorda que aquests avals tenen certes condicions, com el fet que els actes perseguits siguin comesos en exercici de càrrec públic, que no estiguin coberts per les assegurances o que la Generalitat no els estigui perseguint. Igualment, totes les quantitats hauran de ser retornades a l'erari si hi ha sentència ferma en contra.

El TSJC recorda que el cas també està recorregut davant del Tribunal Constitucional per part de Vox. La querella i les denúncies van dirigides contra tot l'executiu, però especialment contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró.