22
de gener
de
2021, 13:55
Actualitzat:
18:52h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) validar sense consens mantenir les eleccions del 14 de febrer. La resolució feta pública aquest migdia, que argumenta els motius pels quals la majoria del tribunal ha acceptat les mesures cautelars i suspendre l'ajornament electoral, compta amb un vot particular. Concretament, el magistrat José Manuel de Soler Bigas, partidari de desestimar les mesures cautelars i mantenir la suspensió de les eleccions tal com demana el Govern. La decisió definitiva es prendrà abans del 8 de febrer, en plena campanya electoral.
La resolució, de 19 pàgines comptant el vot particular, argumenta que per adoptar la decisió de mantenir el 14-F s'ha tingut en compte que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no es fan s'obrirà un període prolongat de provisionalitat que afecta el funcionament normal de les institucions. La sala també ha tingut en compte que la decisió d'ajornar les eleccions afecta el dret fonamental de vot, una suspensió que no està prevista en l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol. A més, els jutges sostenen que les mesures sanitàries actuals no limiten desplaçaments per a activitats no essencials.
El TSJC apunta també que la resolució que suspèn cautelarment el decret del govern que ajorna les eleccions fins al 30 de maig no implica que el tribunal "obligui a votar irreversiblement el dia 14 de febrer, ni que el tribunal hagi fixat aquesta data". Argumenten que l'únic que fa la sala és mantenir la celebració de les eleccions tal com les va convocar l'autoritat competent -en aquest cas, el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès- a finals d'any.
A més, el tribunal apunta que tot plegat no significa que no puguin haver canvis substancials fins al 14 de febrer, tant pel que fa a l'estat d'alarma com en l'àmbit sanitari, arran de l'evolució de la pandèmia, cosa que podria portar a una altra decisió respecte a l'ajornament de les eleccions. En altres paraules, en cas d'un confinament més estricte, el TSJC podria replantejar-se la decisió i permetre l'ajornament electoral. La decisió de fer canvis en l'estat d'alarma o de permetre un confinament domiciliari depèn del govern espanyol.
Es podria produir un repunt de la pandèmia
El vot particular signat pel magistrat Soler Bigas va en el sentit contrari als seus companys. Sosté que abans del 8 de febrer, quan s'ha de redactar la sentència definitiva, la incertesa continuarà i també la percepció ciutadana dels riscos d'intervenir en el procés electoral i per això considerar que la solució "menys negativa" és suspendre les eleccions tal com estableix el decret del Govern. Entre els arguments, el magistrat diu que no es pot descartar que, arran de la interacció i la mobilitat del procés electoral, "pugui produir-se un repunt de la gravetat de la pandèmia, tant pel que fa a contagis, ingressos i morts". El magistrat sosté que, ponderant tots els drets en conflicte, considera que cal prioritzar el dret a la vida i la integritat física, així com el dret a la igualtat.
Argumenta també el jutge que cal tenir en compte que la percepció de la ciutadania respecte al risc que suposa la pandèmia pot portar a una caiguda de la participació electoral "amb la possibilitat inherent que s'intenti deslegitimar el resultat electoral". A més, recorda que una majoria dels partits polítics amb representació parlamentària s'han mostrat favorables a l'ajornament, i cap d'ells ha comparegut davant del tribunal per impugnar el decret de suspensió del 14-F. Per tot plegat, és favorable a aixecar la suspensió i permetre que s'ajornin les eleccions.
La resolució, de 19 pàgines comptant el vot particular, argumenta que per adoptar la decisió de mantenir el 14-F s'ha tingut en compte que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no es fan s'obrirà un període prolongat de provisionalitat que afecta el funcionament normal de les institucions. La sala també ha tingut en compte que la decisió d'ajornar les eleccions afecta el dret fonamental de vot, una suspensió que no està prevista en l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol. A més, els jutges sostenen que les mesures sanitàries actuals no limiten desplaçaments per a activitats no essencials.
El TSJC apunta també que la resolució que suspèn cautelarment el decret del govern que ajorna les eleccions fins al 30 de maig no implica que el tribunal "obligui a votar irreversiblement el dia 14 de febrer, ni que el tribunal hagi fixat aquesta data". Argumenten que l'únic que fa la sala és mantenir la celebració de les eleccions tal com les va convocar l'autoritat competent -en aquest cas, el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès- a finals d'any.
A més, el tribunal apunta que tot plegat no significa que no puguin haver canvis substancials fins al 14 de febrer, tant pel que fa a l'estat d'alarma com en l'àmbit sanitari, arran de l'evolució de la pandèmia, cosa que podria portar a una altra decisió respecte a l'ajornament de les eleccions. En altres paraules, en cas d'un confinament més estricte, el TSJC podria replantejar-se la decisió i permetre l'ajornament electoral. La decisió de fer canvis en l'estat d'alarma o de permetre un confinament domiciliari depèn del govern espanyol.
Es podria produir un repunt de la pandèmia
El vot particular signat pel magistrat Soler Bigas va en el sentit contrari als seus companys. Sosté que abans del 8 de febrer, quan s'ha de redactar la sentència definitiva, la incertesa continuarà i també la percepció ciutadana dels riscos d'intervenir en el procés electoral i per això considerar que la solució "menys negativa" és suspendre les eleccions tal com estableix el decret del Govern. Entre els arguments, el magistrat diu que no es pot descartar que, arran de la interacció i la mobilitat del procés electoral, "pugui produir-se un repunt de la gravetat de la pandèmia, tant pel que fa a contagis, ingressos i morts". El magistrat sosté que, ponderant tots els drets en conflicte, considera que cal prioritzar el dret a la vida i la integritat física, així com el dret a la igualtat.
Argumenta també el jutge que cal tenir en compte que la percepció de la ciutadania respecte al risc que suposa la pandèmia pot portar a una caiguda de la participació electoral "amb la possibilitat inherent que s'intenti deslegitimar el resultat electoral". A més, recorda que una majoria dels partits polítics amb representació parlamentària s'han mostrat favorables a l'ajornament, i cap d'ells ha comparegut davant del tribunal per impugnar el decret de suspensió del 14-F. Per tot plegat, és favorable a aixecar la suspensió i permetre que s'ajornin les eleccions.
Secció 5ª. Auto Mesures Cautelars Decret by edicio naciodigital on Scribd