Poc a poc, a mesura que es va internacionalitzant el procés català, va resultant que si bé és veritat que Espanya juga amb millors armes, ho és igualment que no té la partida guanyada, ni de lluny. La visita de Rajoy a Washington ha estat un exemple patètic de com el govern espanyol intenta aconseguir alguna frase contra Catalunya amb resultats ben desesperançadors. Tant és així que ha hagut de ser el propi Rajoy qui ha explicat que ell mateix li ha dit a Obama que Catalunya no serà independent, sense ni tan sols obtenir resposta. Una escena que valdria la pena haver filmat només per veure les cares d'Obama i els traductors. Al capdavall, l'únic que es recordarà d'aquest viatge és la censura als mitjans de comunicació catalans.
No hi ha hagut un sol cap d'estat o de govern que hagi dit públicament que els catalans no tenen dret a la independència. Ni un. I les amenaces espanyoles tenen un efecte limitat, sobretot tenint en compte que han d'incloure-hi, necessàriament, els escocesos. De fet, els responsables de la campanya pel sí a Escòcia tampoc se'ls prenen seriosament, entre d'altres raons perquè la flota pesquera espanyola obté bona part de les captures en aigües escoceses.
Entrem en una fase nova en la qual l'únic argument espanyol, la Constitució de 1978, serveix de ben poca cosa. Ningú no ajudarà els catalans, cert. Però ara ja queda clar que tampoc ningú no donarà la cara per Espanya.
ARA A PORTADA
Publicat el 14 de gener de 2014 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador