Fóra molt innocent pensar que els partits catalans prendran la iniciativa d'un procés sobiranista per si sols, jugant-se-la per conviccions. Però la manifestació de dissabte va servir per demostrar, des del carrer, que arriscar-se és, també, quedar-se quiet. Ja no serveix prometre futures balenes al cove català ni, encara menys, utilitzar l'espantall del PP per donar suport al PSOE -directament, o a través del PSC- des del poble més petit fins al Congrés dels Diputats. Els temps han canviat i entre la manifestació de 1977 i la de 2010 hi ha un món. No hi havia cap ingenu entre el milió llarg de catalans que van sortir al carrer aquest dissabte. Qui s'ho pensi, s'equivoca.
Així que els partits i candidats que hauran de competir d'aquí a tres o quatre mesos necessitaran una estratègia clara, sòlida i creïble per aconseguir el suport ciutadà. El vot catalanista s'ha posat molt car i, qui més qui menys, ja n'està tip de votar en blanc, al mal menor o amb l'agulla d'estendre al nas. Hi ha ganes de canvi, d'anar molt més enllà. I això es palpa una mica per tot arreu.
En definitiva, el pròxim Parlament de Catalunya haurà de fer història. Ho vulgui o no.
ARA A PORTADA
Publicat el 12 de juliol de 2010 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política L'excomissionat de la dana José María Ángel, hospitalitzat després d'un intent de suïcidi
-
Política Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»