Jordi Hereu compareix per anunciar els resultats (Vídeo Ajuntament BCN)
- La consulta a tot Internet: infos, blocs, twitter, Youtube.... (des del Robot de Nació Digital)
El tret per la culata. Això és el que li ha passat a l'alcalde Jordi Hereu amb la seva consulta de reforma de la Diagonal de Barcelona. El que havia de ser un altre exercici més de l'estil de govern impulsat des dels temps de Narcís Serra i Pasqual Maragall -i que va tenir el seu gran símbol en l'anomenat "esperit olímpic" de 1992- es pot dir que ha sucumbit davant la ira de desenes de milers de ciutadans, que han expressat el seu cansament.
Hereu ha reconegut que la consulta s'havia fet per demostrar que "estem aprop de la gent i els resultats ens han demostrat que ens estàvem allunyant de la gent". L'alcalde ha anunciat que amb la petició de dimissió del seu tinent d'alcalde, Carles Martí, "que em costa molt de fer a nivell personal", hi haurà més conseqüències, amb un canvi d'estil de govern que portarà l'Ajuntament a enfrontar-se amb la greu "crisi econòmica" que ens afecta.
Els barcelonins han rebutjat les dues opcions de reforma de l'avinguda de la Diagonal proposades pel seu alcalde, Jordi Hereu, en una consulta que ha tingut una participació final del 12,17%. L'11,88% dels votants han triat l'opció A, que preveia transformar l'actual avinguda en un bulevard; el 8,28% han optat per la B, la de la rambla; i el 79,84% han elegit la C, és a dir, que rebutgen les dues propostes de l'executiu d'Hereu.
En total, 172.161 persones han participat en la controvertida consulta, marcada pels retrets polítics, les incidències tècniques i les acusacions de frau. Govern municipal i oposició valoraran els resultats en breu.
- Web oficial del procés participatiu de la Diagonal.
'He demanat al primer tinent d'alcalde, Carles Martí, que cessi en les seves responsabilitats'. Amb aquestes paraules Hereu anunciava que ha decidit posar el cap de la seva mà dreta en safata per ser el màxim responsable de la fracassada consulta per la reforma de la Diagonal. Hereu ha volgut així 'prendre les decisions polítiques' adequades a 'la interpretació del resultat'. De fet, l'alcalde ha arribat a dir, en un clar to autocrític, que la consulta 'ha esdevingut el símbol de que ens hem allunyat de les preocupacions dels ciutadans'. Aquest regust crític amb el propi govern municipal i amb l'esdevenir de la votació ha estat present durant tota la compareixença de l'alcalde, feta després de donar-se a conèixer els resultats de la consulta.
Precisament amb aquesta línia, Hereu ha començat la seva intervenció assumit el rebuig frontal dels barcelonins als seus projectes de transformació de la Diagonal, que ha qualificat de 'contundent' i 'inapel·lable'. L'alcalde, però, ha acceptat que la interpretació de la votació 'va més enllà' de la pròpia consulta. 'El missatge és tan clar, que sabem que darrere hi ha un sentiment d'avís; no era el moment de preguntar ni era la pregunta pertinent', ha dit, amb cara seriosa i admetent que 'estaríem sords si no ho entenguéssim així'. En aquest sentit, l'alcalde ha admès que 'calia prendre decisions per reorientar les estratègies' del govern municipal, i en virtut d'això, ha fet plegar a Martí malgrat ser la seva mà dreta a l'executiu local, el primer secretari del PSC i el cap de campanya del propi Hereu per a les properes eleccions. D'aquestes dues responsabilitats, Martí no ha volgut desvetllar-ne el futur, tot i que no ha descartat haver-les de deixar també després d'haver estat obligat a cessar dins l'Ajuntament.
Conesa també cau i Hereu acusa les empreses del sistema
Però la caiguda de responsables de l'esdevenir de la consulta no s'ha aturat aquí. Hereu ha explicat que la gerent d'Administració Electrònica, Pilar Conesa, ha presentat la seva dimissió per considerar-se responsable màxima de les incidències més tècniques. 'He acceptat la renúncia de Conesa tot agraint-li l'esforç en la consulta', ha dit.
A més, l'alcalde ha anunciat que les empreses que han desenvolupat el sistema de votació electrònica també acabaran pagant el fracàs. 'Els hi demanarem responsabilitats perquè no s'han complert els requisits que hi havia a les bases contractuals, ha avançat.
Malgrat reconèixer que la consulta 'ha tingut molts més errors dels què són admissibles', Hereu ha defensat el sistema de votació electrònica i la fórmula de la consulta popular per aplicar-los en altres contextos futurs. Però la situació i el fracàs de la votació no han deixat a l'alcalde ser gaire triomfalista, i ha volgut repetir en diverses ocasions que les decisions preses van encaminades a 'estar a prop de la gent', qüestió que ha considerat 'prioritària', 'necessària', i fruit del 'missatge clar de la ciutadania'.
Èxit aclaparador de l'opció C
Minuts abans de la compareixença d'Hereu, Alejandro Goñi donava els resultats de la consulta en el seu paper de president de la Mesa de Seguiment i Garanties posada en marxa expressament per aquest procés. L'èxit aclaparador de l'opció de rebuig als projectes del govern d'Hereu era esperat ja moments abans de la seva compareixença. Així, després del recompte dels 172.161 vots emesos -un escàs 12,17% de participació respecte del cens total de quasi un milió i mig de barcelonins-, s'ha explicat que aquesta opció C s'ha emportat 137.454 vots, el que representa el 79,84% del total.
La proposta per convertir la Diagonal en un bulevard, l'opció A, ha rebut 20.497 vots, quedant-se amb l'11,88% dels participants. I la proposta B, que plantejava una rambla, només ha rebut el suport de 14.260 barcelonins, un escàs 8,28% dels vots.
La majoria dels votants han participat a través d'Internet. I és que fins a 89.043 persones han optat per votar des d'ordinadors personals, xifra que suposa el 51,72% del total de votants. La resta, 83.118 (48,28%), ha optat pels punts de votació presencial. D'entre els que han escollit votar per Internet, la majoria ho han fet demanant la seva clau a través d'un SMS (un 37,63% dels votants). Amb un certificat digital només han votat un 3,01%, i un 11,08% ho ha fet a través dels portals col·laboradors.
------------------------
Actualització a les 15:00 h:
Carles Martí accepta la seva decapitació i deixa l'Ajuntament
(Rafa Garrido / ACN) El fins ara primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, no ha pogut més que reconèixer que la seva gestió com a màxim responsable de la consulta per la Diagonal ha estat 'un error polític de primera magnitud'. Després de conèixer la decisió de l'alcalde, Jordi Hereu, de demanar el seu cessament de funcions, Martí ha acceptat amb resignació plegar del consistori i deixar els seus càrrecs i el seu seient de regidor. El també primer secretari del PSC a Barcelona ha explicat que ha hagut de marxar perquè 'l'orientació política de la que he estat el màxim responsable s'ha demostrat errònia i equivocada'.
'Jo vaig ser qui va dir que la consulta era una bona manera de fer-ho, i qui va dir com s'havia de fer, quan era una equivocació política de primer ordre'. D'aquesta manera ha justificat Martí l'assumpció de la culpa que l'alcalde ha bolcat en ell després del fracàs de les votacions per la reforma de la Diagonal. Amb un argumentari molt semblant al que ha fet servir Hereu en la seva valoració de resultats, Martí ha tingut un to d'humilitat i s'ha mostrat com el responsable màxim dels errors del procés, deixant fora de qualsevol dubte a altres regidors o tècnics que 'feien la seva feina' i disculpant la responsabilitat del propi alcalde, de qui ha dit que 'mai' s'ha plantejat la seva dimissió. 'No farem plegar algú altre per una responsabilitat que no és seva', ha dit.
Martí ha arribat a reconèixer que 'la consulta no s'hauria d'haver fet', tot i que ha assegurat que, en tot moment, el govern local 'confiava' que alguna de les opcions de transformació de la Diagonal que proposaven seria la què guanyaria, i que els problemes tècnics s'esperaven menors. 'Però la resposta ha segut contundent', ha admès. Martí ha interpretat el resultat de la votació com un 'rebuig als projectes, un rebuig al moment, un rebuig a la forma', així com un 'missatge clar' de que ha estat mala idea plantejar la reforma 'en plena crisi'.
Les declaracions de Martí han estat la reacció immediata després de l'anunci d'Hereu de destituir-lo com a primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. El cessament es produeix arran de conèixer de la consulta per la Diagonal ha tombat els projectes del govern per transformar l'avinguda amb un 79,9% de suport a l'opció C, i amb una participació del 12'17% del total del cens.
La consulta popular per la reforma de l'Avinguda Diagonal de Barcelona s'havia dissenyat des de l'equip de govern com un exercici de democràcia participativa amb l'objectiu d'acostar la política al poble. En lloc d'això, ha acabat essent un cop greu per a l'executiu d'Hereu, que no ha tingut més remei que sacrificar el principal responsable de la campanya pels resultats que s'han obtingut, tot intentant evitar mals majors. Hereu ha demanat aquest diumenge 16 de maig el cessament de Carles Martí, i el seu primer tinent d'alcalde i mà dreta a l'Ajuntament l'ha acceptat.
Carles Martí va començar la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona fa poc més de deu anys, de la mà de l'aleshores alcalde Joan Clos i ja al costat de Jordi Hereu. Amb la renúncia de l'actual ambaixador de Turquia i l'arribada a l'alcaldia de Barcelona d'Hereu, Martí passa a ser la seva mà dreta, i formen el tàndem bicèfal de l'equip de govern com a alcalde i primer tinent d'alcalde.
La seva sintonia i complicitat aniria més enllà, i Martí s'encarregaria també de la campanya d'Hereu a les darreres eleccions municipals. Home fort de la federació del PSC, Martí és primer secretari del partit a Barcelona i acumula també altres càrrecs. És diputat provincial del partit i conseller nacional.
A l'Ajuntament ha assumit diverses carteres, com la de cultura, la de Benestar o la de cohesió territorial. També ha estat president de l'Institut de Cultura, vicepresident del Patronat Municipal de l'Habitatge o representat de l'Ajuntament a l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, entre d'altres càrrecs.
També ha estat regidor de Sant Gervasi o de Ciutat Vella. Aquesta última, de fet, l'havia tornat a assumir a mitjan abril d'aquest any, després que la regidora Itziar González renunciés al càrrec adduint motius personals.Carles Martí va néixer el 1966 a Barcelona i és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona.
