El març de 2018, fa ara cinc anys, Marta Rovira deixava enrere Vic i posava rumb a Suïssa. Una de les principals motivacions de la seva decisió era poder continuar fent de "mare". Així ho va expressar en l'escrit en el qual la secretària general d'ERC anunciava que exiliava per esquivar parcialment la persecució de l'estat contra els organitzadors del referèndum de l'1 d'octubre. En aquests cinc anys, però, i malgrat els gairebé 8.000 quilòmetres de distància que separen el carrer Calàbria de la seva nova casa a Ginebra, no ha deixat les regnes del partit i cap decisió no passa abans per les seves mans. Més enllà de les tasques decisives consensuades dia a dia amb Oriol Junqueras, té un paper clau en les eleccions municipals, amb trobades presencials incloses amb els alcaldables republicans, que es traslladen periòdicament fins a Suïssa per trobar-se cara a cara amb Rovira.

L'any 2019, ERC va guanyar les eleccions municipals a Catalunya i, fins i tot, a la capital del país. L'objectiu pels comicis del maig per part dels republicans és revalidar aquests resultats i incrementar la presència, especialment, a un cinturó roig governat històricament pel PSC, tasca que s'ha encomanat a Gabriel Rufián. I, per fer-ho possible -de moment, les enquestes no li somriuen a Barcelona-, la secretària general també s'hi ha involucrat a fons. Cada poques setmanes, Rovira es va trobant amb els alcaldables d'ERC. Per aquestes municipals, segons ha pogut saber Nació, el partit ha organitzat nou trobades territorials. En cadascuna d'elles, es traslladen fins a Suïssa una desena d'alcaldables del mateix territori amb un esquema de treball calcat: a les 9.30 hores, reunió de treball amb Rovira; a les 11:00, desplaçament al parc Saint Jean per enregistrar vídeos dels candidats amb la secretària general per la campanya; a les 12:30, roda de premsa telemàtica i conjunta per als mitjans territorials, i a les 14, dinar d'equip.
 

Marta Rovira amb alcaldables del Vallès Occidental Foto: Marc Puig (ERC)

ERC és un dels partits que més avançades té les candidatures de cara a les municipals arreu del país, tot i que Barcelona els ritmes van més lents. Ja a finals d'octubre, els republicans van enllestir el programa electoral marc que guiarà les candidatures d'arreu del país. Es tracta d'un document de 160 pàgines que reivindica la governança republicana, que passa, al parer dels d'Oriol Junqueras, per un horitzó amb municipis "vius, justos i verds", a partir de la justícia social, la sostenibilitat mediambiental i la participació ciutadana. Aquest document i els seus eixos principals són un dels punts de partida que aborda Rovira amb els alcaldables en les seves trobades.

La primera de les trobades es va realitzar el 8 de setembre amb els candidats del Baix Llobregat. En la resta de 2022, hi va haver trobades també amb el Vallès Occidental, el Maresme i el Baix Besòs, i el Vallès Oriental. Les visites han continuat i continuaran l'any 2023. La primera, va ser el 12 de gener amb la Catalunya Central. Aquell mateix dia s'anunciava com el Tribunal Suprem activava el procediment per revisar la sentència de l'1-O, un anunci que a Rovira la va enganxar en plena roda de premsa davant de mitjans locals de la Catalunya Central, i des de la qual va assegurar que la "música" que li arribava sobre la revisió de Pablo Llarena li "agradava". 

Podria Rovira acabar d'enllestir les municipals des de Catalunya?

En aquests mesos que venen hi ha més reunions a Ginebra previstes, i l'última serà el 30 de març amb candidats del Penedès. Amb Barcelona, en canvi, no hi ha cap trobada prevista perquè Ernest Maragall ja té línia directa amb Rovira i pot anar a Ginebra ell mateix. Podria ser que, a curt termini, Rovira ja no necessiti que els candidats es traslladin fins a Suïssa? La secretària general d'ERC podria tornar a Catalunya sense risc de presó. Ha passat d'estar processada per rebel·lió -que s'hauria convertit en sedició-, a estar processada per desobediència, delicte lleu que no implica penes de presó. La Fiscalia, reticent a despenalitzar els fets que van suposar una condemna per sedició, sí que ha acceptat deixar Rovira només amb l'amenaça de la desobediència.

Així, aquest moviment emmarcat en la reforma del codi penal impulsada per ERC, aplana el camí per al retorn de Rovira a casa, tot i que el seu entorn ha assegurat en reiterades ocasions que aquesta no és una decisió que tingui al cap a curt termini, a esperes de veure com avancen els procediments. Si Rovira tornés hauria de personar-se al Tribunal Suprem per regularitzar la seva situació -com van fer Meritxell Serret i Anna Gabriel- i Llarena podria tancar la instrucció i enviar-la a judici, que previsiblement es faria a Catalunya perquè Rovira no és aforada. La pena màxima és d'inhabilitació.