Elisenda Alamany: «El relleu generacional de Maragall? Assumiré la responsabilitat que toqui»

Elisenda Alamany va formar tàndem electoral amb Ernest Maragall a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona. La candidatura d'ERC va ser la més votada, però Maragall no es va convertir en alcalde, perquè els vots del PSC i dels regidors de Manuel Valls, decisius, van decantar la balança en favor de l'elecció d'Ada Colau. En els dos darrers anys, el grup republicà a l'Ajuntament de Barcelona ha teixit acords amb el govern municipal de comuns i socialistes, també per validar els pressupostos. Alamany qualifica aquesta actitud d'oposició "útil".

Superat l'equador del mandat, la regidora republicana -exportaveu dels comuns al Parlament- detalla les urgències de la ciutat, es mostra crítica amb el lideratge i la gestió del govern municipal, i enfoca l'escenari electoral del 2023. En aquesta entrevista amb NacióDigital, es mostra disposada a assumir la "responsabilitat que toqui", pensant inclús en el relleu generacional de Maragall, i parla de futures aliances per governar.

- Hem superat l'equador del mandat municipal. ERC ha fet la tasca d’oposició que volia fer?

- ERC ha fet la feina que havia de fer com a primera força de la ciutat. I, al marge que els resultats de les eleccions al final ens col·loquessin on ens van col·locar, penso que ens han fet més exigents i ens han convertit en el soci preferent de la ciutat. Si avui tenim un pressupost de 3.200 milions d'euros, si hi ha la possibilitat d'haver mobilitzat locals buits, si hi ha una taxa que vol gravar el comerç electrònic per protegir el comerç de proximitat, i si hi ha més recursos per a educació i cultura, és perquè ERC no s'ha resignat pel lloc en el qual ens va deixar l'operació Valls.  

- Ernest Maragall deia, en la seva conferència del 22 de juny, que "Barcelona ha perdut el nord i l’ha de retrobar". En què ha perdut el nord la ciutat?

- Hi ha noves generacions que són protagonistes de canvis i sectors emergents, com el biomèdic, el joc electrònic o l'audiovisual, però el govern de la ciutat no ha sabut acompanyar tot aquest talent. I aquesta és una feina que ens pertoca fer. Durant la pandèmia vam veure les conseqüències negatives de no haver fet aquests deures. És veritat que el govern ha aixecat la bandera de l'emergència climàtica, volent treure els cotxes d'alguns carrers i amb l'urbanisme tàctic, però la pregunta és si les transformacions i els canvis que necessita Barcelona tenen resposta només amb això. I jo crec que no.

- I què s’ha de fer per retrobar el nord, com demanava Maragall en la seva conferència?

- Quan l'Ernest Maragall feia aquesta referència a la conferència, de retrobar el nord, també feia explícit que Barcelona havia de mirar al Besòs, per exemple, amb l'ambició que pertoca. Jo soc regidora adscrita de Sant Martí i, en barris com el Besòs i el Maresme, es nota que no hi ha hagut polítiques ambicioses i estratègiques per erradicar el focus de desigualtats que existeixen. I les dades parlen per si soles. Al barri del Besòs-Maresme, només un 9% dels joves tenen estudis universitaris i la renda mitjana familiar es troba un 40% per sota de la mitjana de Barcelona. Aquí hi ha uns reptes importants i, en canvi, hi ha la universitat que està fent una gran feina allà i tenim festivals de música que també es volen implicar en revaloritzar el Besòs. Crec que aquest pacte, que requeria anar més enllà de Barcelona amb altres alcaldies, no s'ha fet. Quan l'Ernest Maragall diu que s'ha de retrobar el nord vol dir que fa massa temps que Barcelona es mira el melic. L'Ajuntament ha de mirar al Besòs i s'ha de deixar acompanyar d'altres ajuntaments que veuen en aquesta franja moltes oportunitats.

"Fa massa temps que Barcelona es mira el melic. L'Ajuntament ha de mirar al Besòs i s'ha de deixar acompanyar d'altres ajuntaments"

- El govern municipal dirà, però, que ha desplegat el pla de barris i que ja es mira al Besòs en les inversions. L'anàlisi d'ERC és molt diferent.

- El pla de barris és un paper molt ambiciós, però unes pràctiques que no han arribat a bon port. No s'han materialitzat els canvis que s'anunciaven. De fet, el PSC, quan estava a l'oposició, ja deia que l'execució d'aquest pla de barris era clarament insuficient. Parlava de l'execució d'un 10% de les mesures. Nosaltres sabem que l'execució del pla de barris és clarament insuficient perquè, entre d'altres coses, els nostres 46 consellers de districte així ens ho diuen. Ser la primera força de la ciutat també ens dona aquestes antenes, que ens diuen que la ciutat no només està trista sinó que està pitjor que fa sis anys.
 

- En carpetes claus, com l'habitatge, la mobilitat o el turisme, el govern municipal ha pres decisions que no s’havien pres en el passat. Altra cosa és que ERC consideri que són insuficients.

- Amb el diagnòstic i la hipòtesi que fan els comuns, ERC hi coincideix bastant. Ara, jo crec que, en el tema de l'habitatge, que era el gran repte pendent, els comuns ha generat unes expectatives frustrades. Avui, els preus dels lloguers a Barcelona són més alts. Avui, els preus de compra d'habitatge a la ciutat també són més alts. Falten polítiques d'habitatge i també de mobilitat. I, en aquest sentit, penso que algú que vulgui tenir un projecte per a Barcelona també l'ha de tenir per al conjunt del país. I això s'ha posat poc sobre la taula. Ens continuem fent les mateixes preguntes quan, en realitat, potser les respostes estan en altres àmbits.

"En el tema de l'habitatge, que era el gran repte pendent, els comuns ha generat unes expectatives frustrades"

Quan parlem de recuperar el nord, també parlem de recuperar tot el patrimoni fabril que tenim al Besòs i de fer que l'administració pública pugui ser innovadora en matèria urbanística, captant inversió privada per fer que hi hagi zones de la ciutat que deixin d'estar degradades. Aquests instruments urbanístics no s'han posat sobre la taula. Per tant, estem d'acord amb el diagnòstic dels comuns, però ens hem quedat en les bones intencions. I, pel que fa al PSC, vol avançar amb polítiques d'una Barcelona del passat. Per exemple, en la regulació del preu del lloguer tenen posicions diferents amb els comuns, un fet que incomoda els propis votants dels comuns. Al final, l'aliança entre el PSC i Barcelona en Comú, que havia d'aïllar Barcelona d'una determinada mirada nacional, es constata fallida perquè tampoc comparteixen projecte en qüestions estratègiques. I això té conseqüències negatives per a Barcelona, perquè no hi ha rumb.

- En una entrevista a NacióDigital publicada el 17 d'abril, el regidor de Presidència, Jordi Martí, deia que ERC era el seu “soci principal” del goven municipal. De fet, han aprovat els pressupostos. Són el soci principal dels comuns i el PSC, malgrat el relat crític?

- El que més representa la ciutat de Barcelona és que la primera força i la segona força governin juntes. No que ho faci la tercera força resultant de les eleccions, que és qui està manant a la capital de Catalunya.

- En aquella mateix entrevista, Martí afirmava que "ERC havia mostrat poc esperit constructiu en els darrers anys", a Barcelona, i que ara "hi ha hagut un canvi molt important". No tenen por de quedar etiquetats com la crossa dels comuns?

- Hauria estat molt fàcil que nosaltres ens resignéssim i ens passéssim quatre anys fent una oposició gens útil. Nosaltres sabíem que veníem, amb l'Ernest Maragall, a ser útils. I penso que estem en un moment de la política en el qual la nostra rellevància depèn de la nostra utilitat. I, sense que ERC hagués estat útil, avui no hi hauria 30 milions d'euros més a cada districte per a inversions. Nosaltres hem vingut a fer feina per a la ciutat i, en aquests dos anys, no només hem demostrat que podem ser una alternativa sinó que, evidentment, ens mereixíem governar aquesta ciutat.

"Nosaltres vam estendre la mà per governar conjuntament amb els comuns i qui es va allunyar del sentit comú del que és avui la ciutat van ser els comuns"

- Ara es referia a ser l'alternativa. Per tenir l’alcaldia, ERC ha de guanyar les properes eleccions i també haurà de tenir socis per sumar. Vostè coneix perfectament els comuns. És l'aliança que ha de teixir ERC en cas de guanyar els comicis del 2023?

- Nosaltres ens veiem amb força per poder governar. En tots els àmbits en què hi ha hagut una emergència o una necessitat, ERC ha estat clau. Però insisteixo que tot anirà de projectes. I, en aquests sis anys de govern dels comuns, hem vist bones diagnosis, però pocs canvis reals. I nosaltres venim a fer transformacions profundes. I, evidentment, tindrem els socis que ens acompanyin per fer brillar aquests sectors emergents i nous lideratges que hi ha a la ciutat de Barcelona. I els resultats de les últimes eleccions deixen clar què és el que representa millor Barcelona. Nosaltres vam estendre la mà per governar conjuntament amb els comuns i qui es va allunyar del sentit comú del que és avui la ciutat van ser els comuns.
 

- Quan desplega la carpeta dels socis potencials, Junts no apareix per enlloc.

- Junts, avui, té cinc regidors a l'Ajuntament de Barcelona.

- I pot ser un soci potencial o ERC ha de mirar només a l'esquerra?

- ERC té l'ambició de governar la capital de Catalunya. I estem en un moment que és més necessari que mai demostrar que la ciutat de Barcelona es pot governar no amb les receptes del passat sinó pensant en la prosperitat, i això es farà amb els aliats que hi creguin. Els aliats que creguin en la regulació dels preus del lloguer, que creguin en habilitar les condicions necessàries perquè la gent jove se'n surti i que creguin en els projectes estratègics de ciutat. Nosaltres hem estat propositius en això i la nostra oposició s'ha basat en ser útils. I els altres hauran de determinar quin vol ser el seu paper. Nosaltres sortim a guanyar.

- Ara que parlem de l'horitzó de les eleccions municipals del 2023. Ernest Maragall ha transmès la voluntat de tornar a ser candidat. Vostè hi voldria a tornar formar tàndem?

- No és el moment de noms i de cadires, perquè encara queden dos anys i això és molt temps. Ara, és veritat que jo vaig fer el pas a Barcelona perquè creia que ERC era l'instrument més útil per representar una modernització de la política amb vocació de majories. I això vol dir abocar més recursos a les polítiques socials, però també orientar-los a la transformació de la ciutat. Per tant, jo estic compromesa a assumir la responsabilitat que toqui. I aquest pas el vaig fer fa dos anys de la mà d'Ernest Maragall i ell se sent amb forces per continuar amb aquest projecte.

" El meu compromís és clar"

- Això es tradueix en ser a primera fila per assumir el relleu generacional d'Ernest Maragall?

- Assumiré la responsabilitat que toqui, però sobretot en clau de projecte. Si el projecte d'ERC a Barcelona va en la línia de representar una força independentista i connectada amb les transformacions que s'estan produint a Barcelona, el meu compromís és clar. M'hi deixaré la pell, treballant i escoltant, que crec que és el que ha de fer la política.

- Hem de pensar en Elisenda Alamany com a aspirant a l’alcaldia?

- Torno a parlar en clau de projecte. Quan vaig entrar a la política, pensava que calien projectes que connectessin amb la gent, que tinguessin capacitat per introduir nous llenguatges, per activar la ciutadania. També tenia la percepció que s'estava fent política amb unes respostes de feia 20 o 30 anys, en molts àmbits. I la nostra realitat ha canviat completament. Crec que s'ha d'incorporar als projectes polítics les millors persones de l'àmbit acadèmic i professional per atendre els nous reptes. Estic compromesa per fer això. Vaig deixar els comuns perquè pensava que havien deixat de representar aquests canvis i havien perdut la voluntat de liderar aquestes transformacions. Vaig entendre que ERC ho podia arribar a representar. I estic convençuda que ho pot representar. Seguiré compromesa amb això i assumiré la responsabilitat que toqui.
 

- Parlem de qüestions sectorials. ERC es va quedar sola en la proposta perquè el Port cedeixi a l'Ajuntament els terrenys de la nova bocana on havia d'anar l’Hermitage. Com s’ha d’avançar?

- Aquest tema és l'exemple més clar de la gestió del govern municipal: poc dialogant i en molts moments a la defensiva, actitud que fa que les grans qüestions de ciutat li passin per davant sense liderar-les. És mal senyal que, en la gestió del sòl urbà, el marge d'actuació sigui només el de decidir si es concedeix permís o no. I això diu bastant de la poca actitud de lideratge del govern de la ciutat. Això ho pagarà tota la ciutadania de Barcelona, perquè acabarà en un contenciós, evidentment.

La nostra opció ha estat la de fer que Barcelona pugui participar de decisions amb el marge més ampli que tingui. Nosaltres vam reclamar al ple la possibilitat de tenir aquesta parcel·la. Aquest és un altre tema afegit a molts d'altres, com la subhasta de les 26 parcel·les del passeig marítim. Al final, una es pregunta de què serveix que al govern de Barcelona hi hagi el PSC i els comuns, i al govern de l'Estat també, perquè la ciutat no és protagonista i no té decisió en qüestions estratègiques. No hi ha hagut aliances entre institucions. I, en el cas de l'Hermitage, el marge de decisió és molt estret. Hi ha desídia i poca voluntat de lideratge sobre qüestions estratègiques. Per cert, en això, els socis del govern municipal també tenen opinions diferents.

- Pel que fa als horaris comercials, vostès han criticat la proposta de poder obrir tots els diumenges i festius durant el període d'estiu. Quina solució proposen?

- Com passa amb l'ordenança de terrasses, s'ha de tornar als consensos amplis que existien. Abans comentava que s'ha de tenir un projecte de Barcelona i un projecte també per al conjunt del país. I, en relació als horaris comercials, quan va sorgir aquesta proposta, que procedia dels eixos comercials, les ciutats del nostre voltant ens van trucar preocupades pels efectes que això podia tenir. Les polítiques de comerç de l'Ajuntament de Barcelona tenen una repercussió en el seu entorn. I penso que hem de ser responsables, perquè presidim l'Àrea Metropolitana, i hem de saber l'impacte que generem. La perspectiva metropolitana també és absent en la visió del dia a dia del govern de Barcelona.

- En la carpeta de terrasses, no s’ha de convertir en estructural l'ampliació de terrasses per la pandèmia? S’ha de fer marxa enrere?

- Hem dit que el que era excepcional no es pot convertir en permanent. I cal tornar a l'ordenança que existia prèviament. La política d'espai públic de Barcelona ha de protegir la vida dels nostres veïns i veïnes. En pandèmia es van aplicar unes mesures excepcionals, però la reflexió sobre l'espai públic no es pot fer a partir d'accions excepcionals i fetes a mida. S'ha de fer amb mirada global i, com deia, amb consensos.

- Parlem de política nacional. El govern espanyol ha concedit els indults. L’aritmètica al Congrés n’és una de les explicacions. El conseller Joaquim Forn admetia la setmana passada el lideratge d'ERC en aquesta qüestió, en el diàleg amb l'Estat. Han jugat bé les seves cartes en els indults?

- ERC és la força política que representa millor els consensos que existeixen al nostre país. I això ens ho confirmen els resultats electorals: guanyadors en dues eleccions espanyoles a Catalunya, guanyadors a la capital del país i ara, amb la presidència del Govern de la Generalitat. Hem posat a disposició de la causa sobiranista els nostres diputats. I no hi ha cap altra estratègia que no sigui la que dibuixa ERC, que és l'aliança antirepressiva i els objectius de màxim, la independència, amb el referèndum al centre.

Els indults alleugereixen la càrrega sobre persones que han estat injustament represaliades, però la nostra opció continua sent l'amnistia. Hem sabut jugar bé les nostres cartes, en tant que, per primera vegada, existeix una taula de diàleg en què el govern de l'Estat reconeix l'existència d'un conflicte polític. Això és de gran utilitat a escala internacional i de gran legitimitat en esferes internes. Aquesta és una causa llarga, en la qual s'ha de ser molt persistent, però que també es guanyarà si es governa bé i som útils a la gent. L'eix nacional i social han d'anar a paral·lel. I ERC és la força que els ha sabut agrupar millor.
 

- Els indults s'han de llegir com un pacte amb la Moncloa?

- L'objectiu de màxims d'ERC és l'amnistia, perquè posa el comptador a zero, i l'autodeterminació. Per arribar als indults, ha pesat la força que ha demostrat el moviment independentista i sobiranista, i els grans consensos que existeixen a la societat catalana en contra de la repressió. Això confirma que l'estratègia de continuar sostenint una majoria a favor del dret a decidir a Catalunya és guanyadora, perquè obliguem el govern de l'Estat a fer coses que fa tres anys no estava disposada a fer.

"El diàleg amb l'Estat? Si algú pensa que això és una causa que se solucionarà d'avui per demà, està enganyant la gent"

- Què diria als sectors de l'independentisme que menystenen la taula de diàleg?

- Els diria que posin una estratègia millor sobre la taula. Continuo pensant que l'estratègia d'ERC està avalada per la ciutadania. El que em sorprèn és que hi hagi gent que vulgui que ERC, amb aquestes victòries electorals desplegant una determinada estratègia, dugui a terme després una estratègia diferent. Això seria incoherent. Nosaltres estem fent allò que vam dir que faríem. És evident que ens agradaria anar més enllà. Però el que ens expliquen els nostres companys bascos, i el que ens expliquen en l'àmbit internacional, és que aquesta és la via a seguir. I si algú té una estratègia millor, que l'expliqui i que passi pel sedàs de les urnes.

- Pedro Sánchez admetia dimecres al Congrés que "el PSOE mai permetrà un referèndum". No és cap sorpresa, perquè ho ha expressat en altres ocasions. Però Elisenda Alamany on creu que serà Catalunya després de dos d'anys de treball de la taula de diàleg? Perquè, d'aquí a dos anys, s'ha de passar balança a aquesta estratègia, tal com reflecteix l'acord entre ERC i la CUP.

- Tinc la impressió que, en la mesura que ERC sigui forta i hagi governat bé, serem capaços d'arrossegar una majoria més àmplia que l'actual que farà inevitable que es produeixin avenços. No hi ha varetes màgiques. Això no va de desitjar molt una cosa perquè passi, ni de picar-se fort al pit. Sabem que és una feina de formigueta. En la mesura que gent vegi que som una formació independentista, però que governem per a tot Catalunya, la nostra força a la taula de negociació guanyarà pes i hi haurà avenços evidents. Ara bé, si algú pensa que això és una causa que se solucionarà d'avui per demà, està enganyant la gent. Nosaltres farem el que sabem fer: treballar a les ciutats i a la capital de Catalunya, oferir respostes diferents a la sortida de la crisi del 2008 i connectar amb els canvis generacionals per oferir respostes del segle XXI. En la mesura que fem tot això, també tindrem molta més força per dir que aquí hi ha un país que s'ha guanyat el dret a decidir el seu futur.