La legislatura espanyola que de facto arrenca ara no és habitual. No només perquè hagi calgut repetir eleccions perquè en sortís investit un candidat, sinó perquè aquest ha estat votat just abans que s'esgotés el termini per fer-ho i es convoquessin automàticament nous comicis. Fins que això no ha passat, però, les Corts Generals s'han constituït i han anat reunint-se i treballant. Ja va passar en l'anterior legislatura, quan tota la seva obra es va perdre perquè aquell cop sí que va caldre tornar a acudir a les urnes. Aquest cop, però, no té perquè ser això, ja que ara el nou executiu de Mariano Rajoy es trobarà damunt la taula totes les proposicions aprovades els darrers mesos al Congrés i al Senat, i que l'insten a moure fitxa. En el ple o en comissió, s'hi han aprovat fins a 33 proposicions no de llei que insten el govern espanyol a legislar o actuar (9 del mateix PP, 6 del PSOE, 6 d'Units Podem, 3 de C's, 3 d'ERC, 1 del PNB, 1 del PDECat, 1 de Coalició Canària i 3 de defensades per diversos grups).

Malgrat tot, a diferències de les resolucions o mocions que s'aproven en el Parlament de Catalunya, les proposicions no de llei de les Corts de l'Estat no són d'obligat compliment per a l'executiu central. L'equip de Rajoy, per tant, haurà de valorar una a una si opta per ignorar-la o donar-li continuïtat. I és que, si bé no ha de retre comptes del que decideixi fer, el cert és que el president espanyol ha promès tenir un caràcter dialogant amb les Corts (especialment el Congrés, ja que al Senat hi gaudeix de majoria absoluta) per tirar endavant la normativa, i facilitar l'execució de les iniciatives que aquest ha aprovat -amb o sense el suport del PP- pot ser un bon termòmetre de fins a quin punt es fa seus els seus mandats o de si és real aquest "govern del parlament" que va pronosticar el PSOE, en relació a un executiu forçat a acatar les ordres d'un Congrés en el qual no gaudeix de majoria permanent.

De moment, els deures que haurà de valorar si es fa seus o no són:

Finançament, pressupostos i fiscalitat

El ple ha aprovat tres proposicions que fan referència als comptes de l'Estat. Per una banda, un text del PSOE que insta a iniciar "de forma immediata" els informes necessaris "per reformar el sistema de finançament de l'Estat", per remetre'ls al Consell de Política Fiscal i Financera i aprovar el nou model a través d'un projecte de llei, així com reclama "establir sistemes objectius i transparents per assignar els objectius de dèficit a les diferents administracions públiques". Per altra banda, una iniciativa dels socialistes també demana que, en cas que calgui prorrogar pressupostos, s'aprovi per decret llei "l'increment de les pensions públiques i de les retribucions del personal al servei de les administracions públiques i del sector públic". Finalment, una proposició de C's aposta per una "revisió per garantir que els subjectes passius beneficiats per la regularització fiscal de l'any 2012 tributin segons el tipus del 10% per les quantitats aflorades", en relació a l'amnistia fiscal.

Polítiques socials

Pel que fa a les polítiques socials, les dues cambres han aprovat diverses mesures, a l'espera que l'executiu se les faci seves. Així, el ple del Congrés ha donat llum verda a una d'Units Podem per equiparar els permisos de paternitat i maternitat i fer-los intransferibles, i a una altra del PDECat per aturar la implantació de la llei Wert i iniciar els tràmits per derogar-la. Igualment, la cambra baixa ha aprovat en comissió un text de C's perquè es garanteixi la no interrupció del subministrament de serveis bàsics a l'hivern a consumidors amb dificultats econòmiques i se'ls hi faciliti l'accés a un preu assequible.

Igualment, el ple del Senat ha aprovat una proposició del PP per reforçar la prevenció i la lluita contra la violència de gènere que inclou modificar la llei del 2004 de protecció integral per adaptar-la a les convencions sobre la temàtica que han tingut lloc des de llavors i que l'Estat ha subscrit. La cambra alta també ha avalat un text d'Units Podem (l'únic aprovat al Senat que no és del PP, que hi té majoria absoluta) que insta a culminar el procés de transferència a les comunitats de les competències en sanitat penitenciària, iniciat sense èxit des del 2004.
  Justícia i drets civils

Les reformes impulsades per la majoria absoluta del PP pel que fa als drets civils i el descrèdit de la justícia han estat àmbits recurrents de debat aquestes setmanes. De fet, fins a dues proposicions no de llei han reclamat derogar la presó permanent revisable o, el que és el mateix, el retorn a la cadena perpètua. Per una banda, ho va votar el ple a instàncies del PNB i, per l'altra, la comissió de Justícia va aprovar un text similar dels socialistes. Així mateix, aquesta mateixa comissió reclama derogar, a petició d'Units Podem, un article de la llei d'enjudiciament criminal que fixa la caducitat d'un procediment judicial si no es resol amb un determinat termini, mentre que el PSOE i C's també es van posar d'acord amb un text que reclamava deixar alguns col·lectius directament exempts de pagar taxes judicials i igualment reformar la normativa per al conjunt de la població.

Al seu torn, el PP va impulsar una proposició al Senat per impulsar un pacte d'estat per la regeneració i la qualitat de la democràcia per "ampliar la confiança dels ciutadans en el seu país, en les seves institucions i en les administracions" en el qual es debatin qüestions com la supressió dels aforaments, la no concessió d'indults a persones condemnades per declites de corrupció, finançament il·legal de partits, violència de gènere o delictes de terrorisme, o reformes al sistema electoral.

En una línia similar, PP i C's van acordar un text en comissió del Senat per impulsar reformes perquè la justícia fos "percebuda com a inequívocament independent", tant en els òrgans de govern, les altes magistratures o la fiscalia general de l'Estat, així com apostaven per "reformar el Tribunal Constitucional per assegurar la seva independència mitjançant un estricte sistema d'incompatibilitats" o "restringir les portes giratòries entre la justícia i els càrrecs polítics".

Finalment, la comissió de Justícia del Congrés també ha avalat una proposició no de llei del PP per adaptar la justícia a casos que afectin a menors i una iniciativa d'ERC per incloure els saharauis entre les persones que tenen un tracte privilegiat a l'hora d'accedir a la nacionalitat espanyola.

Economia i energia

Igualment, la promoció de determinats sectors productius ha estat un altre focus d'atenció de les cambres. Així, per exemple, el PP ha utilitzat la seva majoria al Senat per aprovar un text que reclama un gran acord per "configurar el turisme com una prioritat política de l'administració" i un altre per facilitar l'increment del tamany de les empreses, per elaborar una estratègia per a emprenedors tecnològics i per aplicar un règim sancionador per lluitar contra la morositat empresarial. Tot i això, el ple del Congrés també ha aprovat una proposició no de llei d'ERC que reclama reduir l'IVA dels serveis veterinaris al 10%, i la cambra baixa també ha avalat en comissió una iniciativa del PSOE per reformular les ajudes a la reindustrialització.

Quant a l'energia, la comissió d'Indústria del Congrés també ha aprovat una iniciativa d'Units Podem per revertir els polèmics impostos i traves a l'autoconsum elèctric que va fixar el PP en virtut de la seva majoria absoluta. Així mateix, el mateix òrgan ha servit per reclamar la paralització del ramal de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes, de la línia Vic-Bescanó (a iniciativa del PSOE, Units Podem i ERC), per "garantir les condicions i el calendari de les subhastes d'adjudicació del servei de gestió de la demanda d'interrumpibilitat del subministrament elèctric" (d'Units Podem), o per clarificar les condicions de seguretat mínima en les gasolineres automàtiques i obligar a que almenys hi hagi un treballador en horari diürn (del PSOE). Al seu torn, el PP ha impulsat igualment una altra proposició al Senat que insta a desenvolupar una "política energètica basada en criteris econòmics i tècnics que garanteixi un subministrament a un cost competitiu als ciutadans i indústries i asseguri el compliment dels objectius contra el canvi climàtic".
 
Drets laborals i ocupació

Finalment, la lluita contra l'atur i la creació de llocs de treball de qualitat ha estat el darrer àmbit prioritari en què han treballat fins ara els parlamentaris. Algunes de les iniciatives aprovades, de fet, provenen del PP. Van ser els populars els que van impulsar una proposició no de llei al Senat sobre mesures sobre ocupació, entre les quals potenciar i dotar de recursos humans i tècnics els serveis públics d'orientació laboral, amb especial atenció a col·lectius de difícil reinserció, com les dones, les persones amb discapacitat o els majors de 45 anys, així com dos text més en comissió del Congrés. Un d'ells instava a combatre el frau laboral, sobretot pel que fa a les irregularitats derivades de les pràctiques acadèmiques externes a empreses, reformant la normativa vigent, mentre que l'altre reclamava estendre la normativa de riscos laborals a en els treballadors temporals de col·laboració social, als becaris i als programes de pràctiques.

Els altres grups, però, també han aconseguit que textos seus veiessin la llum, en aquest cas en comissió de la cambra baixa. Així, Units Podem ha aconseguit que el Congrés reclamés adaptar la normativa laboral a les recents sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que prohibeixen encadenar contractes temporals per a llocs de treball fixes o que obliga a equiparar la indemnització dels contractes temporals amb els dels fixos. C's també ha demanat fixar a la legislació l'obligatòria causalitat dels contractes temporals, però també que es demani un pla d'actuació en el termini de sis mesos per reduir progressivament la taxa de temporalitat per sota del 10% en els treballadors públics de la salut.

Igualment, el Congrés va votar en comissió proposicions d'ERC per treure de la llei la previsió de les penes de fins a tres anys de presó per coaccions per continuar o iniciar una vaga i la fi dels més de 300 judicis oberts per aquest fet, del PSOE per reduir el nombre de peonades necessàries per accedir a la prestació del subsidi agrari i la renta agrària als treballadors del camp andalús, i de Coalició Canària per impulsar un Pla Integral d'Ocupació a les Canàries.