15
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
16:03h
L'extresorer del PP Luís Bárcenas va dir al judici de la caixa B del partit -que va provar el finançament irregular dels conservadors- que havia entregat sobres amb sobresous a Mariano Rajoy. En la documentació aportada apareixia un "M. Rajoy" que havia rebut diner negre de l'organització, però no va quedar clar de qui es tractava. Ara, arran d'una investigació periodística, surten a la llum uns altres sobres de Rajoy, en aquest cas eren blancs, tancats, sense remitent ni destinatari, i amb informació secreta en el marc de l'operació Catalunya per fer descarrilar el projecte independentista, que aleshores començava a agafar força. Amb les informacions publicades per La Vanguardia, eldiario.es i El Nacional, el cercle l'estreny sobre noms comRajoy, Jorge Fernández Díaz o Cristobal Montoro.
Amb la documentació aportada queda clar que l'expresident coneixia les activitats que duia a terme la policia patriòtica, sota les ordres del ministre Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez, i un grupuscle de policies corruptes que operaven per protegir els interessos del PP i eliminar els rivals polítics, començant pels independentistes. Els informes que van donar lloc a les maniobres per aturar el procés -elaborats pel director adjunt operatiu Eugenio Pino o de l'excomissari Villarejo- arribaven a la taula del ministre de l'Interior, que en va enviar bona part, en sobres blancs que traslladaven els escortes, al president del govern espanyol.
L'operació Catalunya s'activa a partir de 2012, arran de la primera Diada massiva. La policia patriòtica duia a terme investigacions prospectives -il·legals- per obtenir informació -real o no- de dirigents nacionalistes o independentistes com Jordi Pujol, Artur Mas o Xavier Trias, entre d'altres. Amb aquestes informacions, la majoria falses, s'elaboraven dossiers, que en alguns casos comptaven amb dades confidencials facilitats pel Ministeri d'Hisenda, que pilotava Cristòbal Montoro. Els dossiers es convertien en informes que es filtraven a la premsa amiga, que els esbombaven i donaven lloc a l'obertura d'investigacions judicials gràcies a organitzacions d'extrema dreta o a la mateixa Fiscalia.
La majoria d'aquestes investigacions prospectives no descobrien cap irregularitat, amb l'excepció dels comptes bancaris de la família Pujol a Andorra. Altres carpetes relacionades amb la família de l'expresident han anat arxivant-se amb el pas dels anys. Un exemple clar és la d'Oleguer Pujol per blanqueig de capitals, que es va obrir gràcies a les maniobres d'Assumptes Interns de la Policia -sota les ordres de Marcelino Martín Blas- i que nou anys després ha acabat arxivada. Aquesta legislatura, el Congrés activarà comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya.
Fins ara, els jutges han mirat cap a una altra banda i cap investigació judicial n'ha tret l'entrellat. Només s'han investigat qüestions perifèriques, que impliquen alguns dels protagonistes de l'operació Catalunya. L'Audiència Nacional, per exemple, investiga Villarejo en el cas Tàndem, que se centra en els seus negocis i serveis que va prestar mentre era policia en actiu. L'operació Kitchen sí que investiga les clavegueres de l'Estat, però no pas per allò relacionat amb Catalunya, sinó per l'intent del PP de destruir la documentació que tenia Bárcenas i que podia incriminar dirigents del partit en el cas Gürtel de corrupció. La rellevància d'aquest cas, que encara s'ha de jutjar, és que comença a acreditar l'existència d'una policia patriòtica capitanejada per Fernández Díaz i el secretari d'Estat de Seguretat, que actuava per protegir els interessos del PP i conspirava contra l'independentisme. Amb les noves informacions, el cercle s'estreny encara més.
Els delictes que s'imputen als dirigents del PP i als policies són greus: coacció als òrgans constitucionals, coaccions, amenaces, xantatge, extorsió i creació de document fals. Les penes de presó podrien arribar als 29 anys de presó, però el cas es troba encallat pels bastons a les rodes que hi posen els investigats. El cas neix el 2015, quan l'oficina del Departament del Tresor dels Estats Units que analitza l'activitat bancària per evitar delictes de blanqueig publica una nota advertint d'irregularitats a Banca Privada d'Andorra. El govern andorrà intervé el banc i el liquida. Així comença el cas BPA que acaba derivant en una querella els directius del banc contra policies espanyols per pressions. Més endavant, l'Institut de Drets Humans a Andorra (IDHA) amplia la querella a la cúpula política. Per ara, la "trama andorrana" és la que més a prop està de trobar el "senyor X" de l'operació Catalunya.
Amb la documentació aportada queda clar que l'expresident coneixia les activitats que duia a terme la policia patriòtica, sota les ordres del ministre Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez, i un grupuscle de policies corruptes que operaven per protegir els interessos del PP i eliminar els rivals polítics, començant pels independentistes. Els informes que van donar lloc a les maniobres per aturar el procés -elaborats pel director adjunt operatiu Eugenio Pino o de l'excomissari Villarejo- arribaven a la taula del ministre de l'Interior, que en va enviar bona part, en sobres blancs que traslladaven els escortes, al president del govern espanyol.
L'operació Catalunya s'activa a partir de 2012, arran de la primera Diada massiva. La policia patriòtica duia a terme investigacions prospectives -il·legals- per obtenir informació -real o no- de dirigents nacionalistes o independentistes com Jordi Pujol, Artur Mas o Xavier Trias, entre d'altres. Amb aquestes informacions, la majoria falses, s'elaboraven dossiers, que en alguns casos comptaven amb dades confidencials facilitats pel Ministeri d'Hisenda, que pilotava Cristòbal Montoro. Els dossiers es convertien en informes que es filtraven a la premsa amiga, que els esbombaven i donaven lloc a l'obertura d'investigacions judicials gràcies a organitzacions d'extrema dreta o a la mateixa Fiscalia.
Perjudicar Mas i Trias a les eleccions
Fernández Díaz volia ser "el primer" a rebre tota la informació de la policia patriòtica. Martínez feia d'enllaç amb Villarejo i li va demanar que fes "notes informatives" de les seves investigacions il·legals. Hi havia informes sobre el cas Palau o sobre els comptes falsos a Artur Mas i Xavier Trias, identificats com a dirigents independentistes amb ascendència sobre el moviment i amb l'objectiu de fer-los perdre les eleccions els anys 2012 i 2015, respectivament. Diverses fonts citades en la investigació apunten que el ministre enviava a Rajoy molts dels informes que rebia sobre els operatius.La majoria d'aquestes investigacions prospectives no descobrien cap irregularitat, amb l'excepció dels comptes bancaris de la família Pujol a Andorra. Altres carpetes relacionades amb la família de l'expresident han anat arxivant-se amb el pas dels anys. Un exemple clar és la d'Oleguer Pujol per blanqueig de capitals, que es va obrir gràcies a les maniobres d'Assumptes Interns de la Policia -sota les ordres de Marcelino Martín Blas- i que nou anys després ha acabat arxivada. Aquesta legislatura, el Congrés activarà comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya.
Poc interès dels jutges
L'operació Catalunya és una trama política, policial, judicial i mediàtica que arrenca l'any 2012 i té per objectiu aturar el procés d'independència de Catalunya, que aquell any comença a despuntar. Hi participa la coneguda com a policia patriòtica, amb el comissari Villarejo, i altres comissaris com Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas o Celestino Barroso. Tot apunta que darrere d'aquesta conspiració contra el procés hi havia ha el govern espanyol de Rajoy, i concretament el Ministeri de l'Interior que aleshores pilotava Fernández Díaz. També dirigents del PP, com l'excap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, i l'exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Algú d'ells era l'impulsor o l'ideòleg de la trama?Fins ara, els jutges han mirat cap a una altra banda i cap investigació judicial n'ha tret l'entrellat. Només s'han investigat qüestions perifèriques, que impliquen alguns dels protagonistes de l'operació Catalunya. L'Audiència Nacional, per exemple, investiga Villarejo en el cas Tàndem, que se centra en els seus negocis i serveis que va prestar mentre era policia en actiu. L'operació Kitchen sí que investiga les clavegueres de l'Estat, però no pas per allò relacionat amb Catalunya, sinó per l'intent del PP de destruir la documentació que tenia Bárcenas i que podia incriminar dirigents del partit en el cas Gürtel de corrupció. La rellevància d'aquest cas, que encara s'ha de jutjar, és que comença a acreditar l'existència d'una policia patriòtica capitanejada per Fernández Díaz i el secretari d'Estat de Seguretat, que actuava per protegir els interessos del PP i conspirava contra l'independentisme. Amb les noves informacions, el cercle s'estreny encara més.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb el president del principal d'Andorra, Antoni Martí, durant un viatge oficial el gener de 2015 Foto: Moncloa
Andorra continua investigant
Les investigacions periodístiques apunten a la cúpula política i policial de l'operació Catalunya. Mentre la justícia espanyola es resisteix a abordar aquesta carpeta -tampoc la Fiscalia hi té un especial interès- sí que ho està investigant la justícia andorrana, no sense dificultats. Andorra investiga, no sense traves, l'expresident Rajoy, l'exministre Montoro, i la direcció política del Cos Nacional de la Policia: Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, i l'exdirector de la Policia Ignació Cosidó. A banda, també, els comissaris ja coneguts de les clavegueres de l'Estat. Sobre la taula hi ha les pressions polítiques i policials per obtenir informació sobre comptes bancaris de dirigents independentistes -la família de Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras- amb l'objectiu de desactivar el procés, l'any 2014.Els delictes que s'imputen als dirigents del PP i als policies són greus: coacció als òrgans constitucionals, coaccions, amenaces, xantatge, extorsió i creació de document fals. Les penes de presó podrien arribar als 29 anys de presó, però el cas es troba encallat pels bastons a les rodes que hi posen els investigats. El cas neix el 2015, quan l'oficina del Departament del Tresor dels Estats Units que analitza l'activitat bancària per evitar delictes de blanqueig publica una nota advertint d'irregularitats a Banca Privada d'Andorra. El govern andorrà intervé el banc i el liquida. Així comença el cas BPA que acaba derivant en una querella els directius del banc contra policies espanyols per pressions. Més endavant, l'Institut de Drets Humans a Andorra (IDHA) amplia la querella a la cúpula política. Per ara, la "trama andorrana" és la que més a prop està de trobar el "senyor X" de l'operació Catalunya.