Els bisbes se sobiranitzen

Els prelats defensen "reivindicar els trets nacionals propis de Catalunya"

Publicat el 17 de març de 2011 a les 18:30
Els bisbes catalans demanen reivindicar els trets nacionals de Catalunya. Foto: Arxiu ND

Repte a la Conferència Episcopal Espanyola dels bisbes catalans. Els prelats reconeixen en un document "els trets nacionals propis de Catalunya" amb motiu del 25è aniversari del document de l'episcopat català" Arrels cristianes de Catalunya ". Els bisbes han redactat un nou text titulat "Al servei del nostre poble" en què mostren el seu "profund amor pel país" i reconeixen "la personalitat i els trets nacionals propis, en el sentit genuí de l'expressió".

També defensen "el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta". A més, consideren que la identitat i la cultura catalana no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana. Els bisbes afirmen que en el context europeu actual el poble català "vol i pot oferir la seva contribució des de l'especificitat, arrelant en la seva història, la seva cultura i la seva llengua mil·lenàries". Afegeixen que els drets propis de Catalunya estan fonamentats en la seva mateixa identitat com a poble.

Reconeixen que la societat catalana actual ha d'afrontar nous reptes i aspiracions sobre la forma política concreta en que s'ha d'articular i com s'ha de relacionar Catalunya amb "els altres pobles germans d'Espanya" en el context europeu.

Tot i aquest reconeixement, alerten que no correspon a l'Església optar per una determinada proposta, tot i que defensen "la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia".

Per afrontar aquests reptes, els bisbes encoratgen els implicats a seguir "el camí del diàleg i l'entesa" entre totes les parts per arribar a solucions justes. "El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura", asseguren.

El document va ser redactat el 21 de gener i el signen el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Jaume Pujol; l'arquebisbe-bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives; el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas; el de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés; el de Lleida, Joan Piris, el de Terrassa, Josep Àngel Saiz; el de Vic, Romà Casanova; el de Girona, Francesc Pardo; el de Solsona, Xavier Novell; el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Altavull; i el seu homòleg de Terrassa, Salvador Cristau.