I vet aquí la clau. Les mocions de prohibició contra el burca no tenen cost electoral (de fet, ni tan sols van contra ningú), són gratuïtes (no cal assignar-hi cap partida), són políticament correctes (qui pot estar a favor d'allò?) i, el que és millor, fan sortir al diari.
Tant és així que s'hi ha apuntat fins i tot Alícia Sànchez-Camacho, que des del seu oblidat escó del Senat pensa fer un discurs vibrant sobre la peça de roba que està de moda aquesta temporada entre la classe política. En temps de crisi, el burca és l'últim titular inconsistent que entra fàcil a les portades. Però cal afanyar-se, el tercer o el quart que digui que el prohibirà ja no passa d'un breu.
