02
d'octubre
de
2016, 11:25
Actualitzat:
03
d'octubre,
13:45h
Existeixen dues versions pràcticament contraposades entre els quadres del Partit Demòcrata Català (PDC) sobre el desenvolupament del congrés fundacional. N'hi ha una –defensada pels sectors més renovadors– que l'interpreta com una "revolta de les bases" davant la forma de fer de l'anterior cúpula de Convergència, Artur Mas inclòs. "L'exemple és que la gent no va empassar-se les propostes de nom", resumeix aquest sector. En canvi, la segona versió sosté que precisament el nom va servir per "esbravar" les bases i "protegir" la proposta d'estatuts organitzatius elaborada per la cúpula, que es va resoldre un dissabte de matinada.
Sigui com sigui, pràcticament tres mesos després de la seva fundació, el PDC afronta reptes que són urgents i d'altres que són a llarg termini. La tria de les direccions territorials, feta a través del vot de la militància, és el primer pas per articular el partit i preparar les eleccions municipals del 2019. Un horitzó que també estarà marcat pels avenços en el procés sobiranista i pels lideratges que vagin sorgint tant al Govern com entre els alcaldes de la formació. Aquests són els cinc deures de la cúpula del PDC.
1. Nom
És, possiblement, la tasca més urgent. La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, va alertar divendres a la nit a través de Twitter que el nom de Partit Demòcrata Europeu Català (PDEcat) ja estava inscrit al registre de formacions polítiques del ministeri de l'Interior. Aquesta nova denominació, que la direcció va proposar en constatar el veto a la denominació PDC, haurà de ser votada per la militància, tal i com va avançar NacióDigital. Pascal i David Bonvehí, coordinador organitzatiu, van dinar amb Josep Maria Vila d'Abadal, impulsor del Moviment Demòcrata Català (MDC) per demanar-li una cessió del nom si no se'n sortien.
El partit encara no té la confirmació oficial d'inscripció per part d'Interior, que ja els va avisar amb la llei de partits a la mà que la via "unilateral" per aconseguir la independència xocava amb la Constitució. La solució que ha trobat el PDC per sortejar aquest advertiment és no registrar el preàmbul, que és precisament on consta aquesta defensa de la via "unilateral".
2. Recosir famílies
El congrés va deixar ferides obertes, especialment quan es va abordar qui havia d'integrar la direcció. Pascal i David Bonvehí van agafar les regnes després que Jordi Turull, el preferit de l'anterior aparell, decidís renunciar a la seva candidatura. Pascal va ser ràpidament acollida pel sector afí a Josep Rull, que veia amb mals ulls l'opció de Turull per massa continuista. Un equip consensuat entre Mas i Carles Puigdemont va arribar a la cúpula després de negociacions entre sectors. N'hi va haver un, el de Germà Gordó, que va quedar descavalcat.
Quin és l'ambient, ara mateix? Fonts consultades asseguren que Pascal i Bonvehí s'estan "adaptant". Un dirigent de l'anterior executiva és taxatiu: "Falten tres coses: un gerent que faci bé la feina, ideologia i deixar enrere dinàmiques del passat". D'altres veus indiquen que hi ha "ressentiment" des dels sectors afins a Turull i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i candidat a secretari d'organització fent tàndem amb el president del grup parlamentari de Junts pel Sí. "Les coses s'han de posar a lloc", ressalten a la sala de màquines.
L'elecció territorial, però, deixa ferides. Només cal veure l'ombra d'irregularitats estesa per Teresa Pitarch, candidata a afí a Gordó a Barcelona, davant de la victòria de Mercè Homs a la capital catalana. A Lleida, la pugna tampoc ha estat inòcua: Joan Reñé, president de la Diputació, s'ha imposat a Violant Cervera, que tenia les simpaties de la direcció nacional. La victòria amplíssima al Pla d'Urgell –feu de Reñé i d'un altre alcalde de la zona, Marc Solsona (Mollerussa)– ha estat decisiva, però en altres comarques el triomf ha estat per a Cervera.
En essència, el problema encara latent és que les aliances prèvies al conclave fundacional van anar-se esberlant amb el temps. La confluència entre Turull, Buch, Neus Munté –inicialment propera a Rull– i Bonvehí va saltar pels aires a mida que augmentaven els desitjos de renovació de la militància. Munté, finalment, ha acabat sent vicepresidenta –així ho va proposar Mas en persona– i Bonvehí porta els aspectes organitzatius. Buch -que va rebre una oferta de Pascal per estar entre els dotze integrants de la cúpula- i Turull, en canvi, no tenen cadira a l'executiva.
Estatutàriament, cal celebrar un congrés –ara anomenat "assemblea"– cada dos anys. I ja hi ha dirigents que observen que el de l'any 2018 serà "l'autènticament decisiu". "Hi ha molts aspectes organitzatius que han quedat estranys, es corre el perill de ser una espècie de Frankenstein", destaquen des de l'anterior direcció. Pascal i Bonvehí s'han proposat un funcionament més horitzontal que tingui en compte les bases i que superi les dinàmiques de famílies.
3. Òrgans interns
Un cop escollides les direccions territorials, el partit no pot descuidar el flanc intern. Cal constituir, encara, el consell nacional –màxim òrgan entre assemblees–, el comitè nacional –una direcció ampliada que acompanya l'executiva i que s'hauria de reunir un cop al mes com a mínim– i les branques sectorials, que seran sis. Tot plegat és una seqüència estatutària: sense direccions territorials no es poden triar membres per al consell nacional, i és aquest organisme qui ha de validar la confecció del comitè nacional. Una cosa depèn de l'altra.
En cas que hi hagi terceres eleccions, tot aquest procés quedarà enterbolit per la confecció de candidatures i per la campanya electoral. Si, com sembla, Interior ja ha registrat el PDEcat, el partit té via lliure per acudir als comicis. Ho haurà de fer mantenint Convergència dins de la fórmula legal, perquè és qui compta amb les subvencions electorals i amb els espais als blocs televisius.
L'escenari que preveuen els dirigents del PDC és que l'antiga formació –ara hibernada i presidida per Jacint Borràs, al capdavant d'una executiva reduïda en què també hi ha Carles del Pozo, antic gerent i que va ser retingut (sense passar pel jutge) l'octubre del 2015 en el marc de la presumpta trama del 3%– i l'actual s'acabin federant. Els serrells legals s'acabaran de perfilar quan el partit estigui legalment inscrit i Interior ho notifiqui.
4. Estratègia política
El PDC ha viscut setmanes intenses de debat sobre la conveniència de situar –o no– el referèndum d'independència al full de ruta. Els pesos pesants del partit no ho veien clar –començant pel propi Mas, temerós que es repetís l'experiència del 9-N–, però el president Carles Puigdemont ha cuinat a foc lent l'estratègia per dur la consulta vinculant a primera fila. Tant si és pactada amb l'Estat com si es fa amb empara legal catalana. Tots els sectors han acordat fer pinya amb Puigdemont i pressionar la CUP per aprovar els comptes.
El plànol ideològic és també una de les prioritats de la direcció. Es vol construir un partit de "centre ampli" que permeti marcar perfil davant la nova esquerra que a Catalunya encarna l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però hi ha dirigents que pensen que anant de bracet amb la CUP això es difumina. Són els mateixos que van rebre amb "perplexitat" que Puigdemont hagi encarregat a Oriol Junqueras i Raül Romeva l'arquitectura del referèndum. Està previst que el partit celebri una convenció ideològica a principis del 2017 per guanyar múscul i influir en la redacció de la Constitució catalana.
5. Lideratges
Des que Puigdemont va arribar a la Generalitat, el lideratge dins del PDC és més coral, almenys formalment. El president té l'autoritat que li confereix el càrrec, i ha guanyat el primer pols seriós pel full de ruta ajudant-se en informes elaborats per Carles Viver i Pi-Sunyer Josep Maria Reniu, i recolzant-se en Junqueras i Romeva per fer el referèndum. Una proposta, per cert, que porta "mesos" coent-se i debatent-se en el marc de la cúpula de Junts pel Sí, on no hi havia precisament unanimitat al respecte.
Mas segueix buscant el seu paper com a expresident, mentre que Munté exerceix al mateix temps de vicepresidenta del PDC i de portaveu del Govern, on també ocupa la conselleria de Presidència. Pascal i Bonvehí s'estan adaptant als seus dos càrrecs amb voluntat de construir un partit més proper als associats.
I, mentrestant, s'acosta el moment en què el PDC ha de decidir qui es bat amb Colau a Barcelona l'any 2019. Sant Vila, blanc de les crítiques dels seus companys pel seu elogi als "centristes" Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo, és un dels qui té ganes de posar-se al capdavant de les sigles al consistori barceloní.
Sigui com sigui, pràcticament tres mesos després de la seva fundació, el PDC afronta reptes que són urgents i d'altres que són a llarg termini. La tria de les direccions territorials, feta a través del vot de la militància, és el primer pas per articular el partit i preparar les eleccions municipals del 2019. Un horitzó que també estarà marcat pels avenços en el procés sobiranista i pels lideratges que vagin sorgint tant al Govern com entre els alcaldes de la formació. Aquests són els cinc deures de la cúpula del PDC.
1. Nom
És, possiblement, la tasca més urgent. La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, va alertar divendres a la nit a través de Twitter que el nom de Partit Demòcrata Europeu Català (PDEcat) ja estava inscrit al registre de formacions polítiques del ministeri de l'Interior. Aquesta nova denominació, que la direcció va proposar en constatar el veto a la denominació PDC, haurà de ser votada per la militància, tal i com va avançar NacióDigital. Pascal i David Bonvehí, coordinador organitzatiu, van dinar amb Josep Maria Vila d'Abadal, impulsor del Moviment Demòcrata Català (MDC) per demanar-li una cessió del nom si no se'n sortien.
El partit encara no té la confirmació oficial d'inscripció per part d'Interior, que ja els va avisar amb la llei de partits a la mà que la via "unilateral" per aconseguir la independència xocava amb la Constitució. La solució que ha trobat el PDC per sortejar aquest advertiment és no registrar el preàmbul, que és precisament on consta aquesta defensa de la via "unilateral".
2. Recosir famílies
El congrés va deixar ferides obertes, especialment quan es va abordar qui havia d'integrar la direcció. Pascal i David Bonvehí van agafar les regnes després que Jordi Turull, el preferit de l'anterior aparell, decidís renunciar a la seva candidatura. Pascal va ser ràpidament acollida pel sector afí a Josep Rull, que veia amb mals ulls l'opció de Turull per massa continuista. Un equip consensuat entre Mas i Carles Puigdemont va arribar a la cúpula després de negociacions entre sectors. N'hi va haver un, el de Germà Gordó, que va quedar descavalcat.
Quin és l'ambient, ara mateix? Fonts consultades asseguren que Pascal i Bonvehí s'estan "adaptant". Un dirigent de l'anterior executiva és taxatiu: "Falten tres coses: un gerent que faci bé la feina, ideologia i deixar enrere dinàmiques del passat". D'altres veus indiquen que hi ha "ressentiment" des dels sectors afins a Turull i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i candidat a secretari d'organització fent tàndem amb el president del grup parlamentari de Junts pel Sí. "Les coses s'han de posar a lloc", ressalten a la sala de màquines.
L'elecció territorial, però, deixa ferides. Només cal veure l'ombra d'irregularitats estesa per Teresa Pitarch, candidata a afí a Gordó a Barcelona, davant de la victòria de Mercè Homs a la capital catalana. A Lleida, la pugna tampoc ha estat inòcua: Joan Reñé, president de la Diputació, s'ha imposat a Violant Cervera, que tenia les simpaties de la direcció nacional. La victòria amplíssima al Pla d'Urgell –feu de Reñé i d'un altre alcalde de la zona, Marc Solsona (Mollerussa)– ha estat decisiva, però en altres comarques el triomf ha estat per a Cervera.
En essència, el problema encara latent és que les aliances prèvies al conclave fundacional van anar-se esberlant amb el temps. La confluència entre Turull, Buch, Neus Munté –inicialment propera a Rull– i Bonvehí va saltar pels aires a mida que augmentaven els desitjos de renovació de la militància. Munté, finalment, ha acabat sent vicepresidenta –així ho va proposar Mas en persona– i Bonvehí porta els aspectes organitzatius. Buch -que va rebre una oferta de Pascal per estar entre els dotze integrants de la cúpula- i Turull, en canvi, no tenen cadira a l'executiva.
Estatutàriament, cal celebrar un congrés –ara anomenat "assemblea"– cada dos anys. I ja hi ha dirigents que observen que el de l'any 2018 serà "l'autènticament decisiu". "Hi ha molts aspectes organitzatius que han quedat estranys, es corre el perill de ser una espècie de Frankenstein", destaquen des de l'anterior direcció. Pascal i Bonvehí s'han proposat un funcionament més horitzontal que tingui en compte les bases i que superi les dinàmiques de famílies.
3. Òrgans interns
Un cop escollides les direccions territorials, el partit no pot descuidar el flanc intern. Cal constituir, encara, el consell nacional –màxim òrgan entre assemblees–, el comitè nacional –una direcció ampliada que acompanya l'executiva i que s'hauria de reunir un cop al mes com a mínim– i les branques sectorials, que seran sis. Tot plegat és una seqüència estatutària: sense direccions territorials no es poden triar membres per al consell nacional, i és aquest organisme qui ha de validar la confecció del comitè nacional. Una cosa depèn de l'altra.
En cas que hi hagi terceres eleccions, tot aquest procés quedarà enterbolit per la confecció de candidatures i per la campanya electoral. Si, com sembla, Interior ja ha registrat el PDEcat, el partit té via lliure per acudir als comicis. Ho haurà de fer mantenint Convergència dins de la fórmula legal, perquè és qui compta amb les subvencions electorals i amb els espais als blocs televisius.
L'escenari que preveuen els dirigents del PDC és que l'antiga formació –ara hibernada i presidida per Jacint Borràs, al capdavant d'una executiva reduïda en què també hi ha Carles del Pozo, antic gerent i que va ser retingut (sense passar pel jutge) l'octubre del 2015 en el marc de la presumpta trama del 3%– i l'actual s'acabin federant. Els serrells legals s'acabaran de perfilar quan el partit estigui legalment inscrit i Interior ho notifiqui.
4. Estratègia política
El PDC ha viscut setmanes intenses de debat sobre la conveniència de situar –o no– el referèndum d'independència al full de ruta. Els pesos pesants del partit no ho veien clar –començant pel propi Mas, temerós que es repetís l'experiència del 9-N–, però el president Carles Puigdemont ha cuinat a foc lent l'estratègia per dur la consulta vinculant a primera fila. Tant si és pactada amb l'Estat com si es fa amb empara legal catalana. Tots els sectors han acordat fer pinya amb Puigdemont i pressionar la CUP per aprovar els comptes.
El plànol ideològic és també una de les prioritats de la direcció. Es vol construir un partit de "centre ampli" que permeti marcar perfil davant la nova esquerra que a Catalunya encarna l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però hi ha dirigents que pensen que anant de bracet amb la CUP això es difumina. Són els mateixos que van rebre amb "perplexitat" que Puigdemont hagi encarregat a Oriol Junqueras i Raül Romeva l'arquitectura del referèndum. Està previst que el partit celebri una convenció ideològica a principis del 2017 per guanyar múscul i influir en la redacció de la Constitució catalana.
5. Lideratges
Des que Puigdemont va arribar a la Generalitat, el lideratge dins del PDC és més coral, almenys formalment. El president té l'autoritat que li confereix el càrrec, i ha guanyat el primer pols seriós pel full de ruta ajudant-se en informes elaborats per Carles Viver i Pi-Sunyer Josep Maria Reniu, i recolzant-se en Junqueras i Romeva per fer el referèndum. Una proposta, per cert, que porta "mesos" coent-se i debatent-se en el marc de la cúpula de Junts pel Sí, on no hi havia precisament unanimitat al respecte.
Mas segueix buscant el seu paper com a expresident, mentre que Munté exerceix al mateix temps de vicepresidenta del PDC i de portaveu del Govern, on també ocupa la conselleria de Presidència. Pascal i Bonvehí s'estan adaptant als seus dos càrrecs amb voluntat de construir un partit més proper als associats.
I, mentrestant, s'acosta el moment en què el PDC ha de decidir qui es bat amb Colau a Barcelona l'any 2019. Sant Vila, blanc de les crítiques dels seus companys pel seu elogi als "centristes" Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo, és un dels qui té ganes de posar-se al capdavant de les sigles al consistori barceloní.