Urías, Martín Pallín i Serra, membres de l'equip de juristes externs que assessoren la candidatura d'En Comú Podem en matèria de justícia, han coincidit en la necessitat de modificar el codi penal per evitar "lectures esbiaixades" dels delictes de rebel·lió i sedició, tal com proposa la llista electoral encapçalada per Jaume Asens. En aquest sentit, el candidat dels comuns ha assegurat que l'Estat viu "una situació d'excepcionalitat democràtica", que segons Asens ha minat els drets i les llibertats d'expressió i manifestació i que "ha comportat que al país tingui presos polítics i còmics o rapers empresonats", ha apuntat el candidat dels comuns.
Segons el cap de llista d'En Comú Podem, l'Estat "té dues potes repressives". En primer lloc, la llei mordassa, que segons Asens té "una sèrie d'articles incompatibles amb un sistema que vulgui ser democràtic i garantista". I, en segon lloc, el codi penal, que pel candidat dels comuns "té alguns articles que vulneren els drets d'expressió i reunió", i entre ells, ha remarcat la "lectura arbitrària" dels delictes de rebel·lió i sedició.
El delicte de rebel·lió, "un càstig exemplar"
Per Joaquín Urías, "el judici del procés és un canvi de paradigma del dret de reunió i manifestació", i ha posat sobre la taula l'exemple l'acusació a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons Urías, "sembla que la Fiscalia els retregui que facin ús d'aquest dret". A més, el professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional, ha assegurat que "han escollit el delicte de rebel·lió, no perquè n'hi hagi, sinó per fer un càstig exemplar", i ha avisat que "si el Suprem vol enviar vint-i-cinc anys una persona a la presó, ho farà".
Laia Serra, per part seva, ha remarcat que el judici del procés català "ha de preocupar a tothom, també a Europa", i ha insistit que el que s'està debatent al Suprem és "la defensa dels drets fonamentals", posant sobre la taula "una qüestió tan rellevant com què vol dir "l'ús de la violència"".
En aquest sentit, José Antonio Martín Pallín ha recordat que "totes les tradicions jurídiques europees coincideixen que el delicte de rebel·lió ha de incloure l'ús de les armes". L'exmagistrat del Suprem, ha assegurat que s'haurà d'esperar veure què diu finalment la sentència del tribunal, però ha assegurat que des del seu punt de vista parlar de rebel·lió en aquesta causa "és una aberració jurídica i a més va en contra del què diu el propi Tribunal Constitucional".
Derogació de la Llei Mordassa
Un altre dels temes que els experts han posat sobre la taula és la derogació de la Llei Mordassa precisament per garantir la llibertat de reunió. Joaquín Urías ha assegurat que aquesta llei s'està usant "per demanar el DNI a les manifestacions i poder enviar al cap d'una setmana multes de mil euros". El jurista ha afegit que "això provoca que la gent s'ho pensi dues vagades abans d'exercir un dret fonamental".
Laia Serra ha apuntat que els "l'Estat té calculadíssim que el ciutadà ho té molt complicat per recórrer aquestes sancions econòmiques" i ha explicat que l'aplicació d'aquesta llei té un clar "efecte dissuassori" per intentar minar aquests drets fonamentals. La advocada ha assegurat que "ja fa temps que s'està treballant per criminalitzar l'utilització de l'espai públic", i ha posat com a exemple el judici d''Aturem el Parlament'.
