Els comuns plantegen allargar dels 21 anys als 23 la prestació que reben els joves extutelats per garantir la seva emancipació. La proposta implica una modificació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic -que data del 2006- que aposten que es faci per lectura única per agilitzar la tramitació.

L'objectiu de la mesura és garantir una emancipació real d'aquests joves -l'any 2017 eren uns 2000- tenint present que sense xarxa familiar i amb la precarització laboral cada cop és més difícil que se'n surtin amb èxit. Com a dada ha puntualitzat que cada vegada hi ha més joves sense llar que provenen del sistema de protecció a la infància.

"Què passa quan els menors tutelats fan 18 anys? Si no donem l'ajut via prestació, estem abocant els joves a rebre ajut des de la Seguretat Social o els sense llar", ha plantejat la portaveu adjunta de Catalunya en Comú Podem, Marta Ribas, que ha recordat que emancipar-se a aquesta edat és "pràcticament impossible" per a qualsevol jove del país.

Els motius? La dificultat per tenir un sou digne, una feina estable, poder-se pagar una formació i un habitatge. Aquest trajecte, ha recordat, encara es complica més quan es tracta de joves que han hagut de ser separats dels seus nuclis familiars o que han migrat d'altres països. 

Més joves tutelats durant menys de tres anys

La proposició de llei presentada recorda també dos elements conjunturals que han agreujat la situació dels joves extutelats. Per una banda, hi ha més població jove tutelada durant menys de 3 anys per part del sistema de protecció a la infància a Catalunya, que quan compleix 18 anys queda al carrer o amb una ajuda de màxim 6 mesos, i amb processos d'inserció laboral o en estudis a mitges.

És per això que, a més d'un ajut econòmic lligat al compliment d'un pla social per formar-se i trobar feina, els comuns demanen també que s'elimini el mínim d'estada de tres anys sota el règim de protecció per poder rebre la dotació. La partida pressupostària prevista per al 2017 per a uns 2000 joves era de cinc milions d'euros.

Ribas ha precisat que la clàusula d'afectació pressupostària que tindria aquesta modificació legal aniria ja associada als pressupostos del 2020. Ha recordat, en aquest sentit, que la Generalitat segueix funcionant amb pressupostos prorrogats. L'altre element conjuntural és l'eliminació de la renda mínima d'inserció per l'entrada en vigor de la renda garantida de ciutadania, que no inclou una excepció per a aquests joves.

"Si som un país d'acollida, aquests joves han de tenir un projecte d'emancipació. Garantir-lo, acaba sent econòmicament i socialment més eficaç", ha defensat la diputada, que ha recordat també els episodis d'atacs racistes que han patit centres de protecció com el de Castelldefels. "Els drets d'aquests menors han de ser respectats i reclamem que hi hagi mesures suficients i necessàries, no es pot obviar o tapar el conflicte", ha conclòs.