Em pregunto si vostès no han tingut mai el goig de criar conills. En qualsevol cas és una gran feina.  Ara bé, llevat d'una carn saludable i versàtil en els fogons, és una animaló que no dóna gaire de sí. De fet, l'únic conill interessant que he conegut era alt, de colors grisos i blavosos, amb un budell buit per les pastanagues, que sortia per la tele i tenia un marcat accent novaiorquès.

Jo, quan en criava -he tingut etapes vitals més que dures, tràgiques- badava quan els donava un parell de cops per setmana fulles de col perquè s'entretinguessin rossegant. Els observava amb aquella mirada badoca que no aporta res més que passar el temps. I guaitava amb cert esglai aquells ulls de supervivència magra, de por, de tràngol que només saben fer els conills que rosseguen fulles del col pansides dins una gàbia trista i bruta.

Cada dia quan vaig en tren -continuo patint etapes vitals tràgiques- veig els mateixos ulls dels conills que s'afarten de fulles pansides de col com miren de passar el temps esperant alguna cosa. La situació és de supervivència i aquells que ens havien promès sortir de la gàbia i deixar de menjar fulles de col pansides han vist com l'Estat espanyol no està per hòsties.

 I aquesta hòstia no serà la primera. De fet, és part d'un avís. Si han de pagar que paguin. Si cal fer justícia, que es faci. Però que això no amorri allò que han promès. Els conills estan tips de viure en gàbies i de menjar fulles pansides de col.  I és que els conills que rosseguen fulles de col pansides no tenen cap culpa de les trapelleries que han costat 3,2 milions d'euros al partit que fa 30 anys que guanya les eleccions.