19
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
20:45h
"Estem treballant en un equilibri pràcticament impossible". És l'afirmació d'un dels negociadors d'un acord per defensar la immersió al Parlament davant la sentència del 25% de castellà que s'albira complex i que està a expenses de reunions i d'intercanvis de propostes. No hi ha cap text definitiu de la llei ad hoc que s'explora i els redactats van canviant constantment, però giren al voltant de dos punts candents: que inclogui explícitament que el model d'escola no accepta percentatges -fet que preocupa especialment el PSC- i com es defineix la presència del castellà a les aules -punt en què insisteix, sobretot, Junts-. Com es desfà el nus es dirimirà al màxim nivell i fora del Parlament, cosa que implica converses del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb els líders del PSC, Junts i comuns.
Va ser aquest dimecres al vespre quan ERC i Junts van tancar una primera proposta que va ser enviada als de Salvador Illa i Jéssica Albiach com a alternativa a la reforma de la llei de política lingüística registrada el 24 de març. Aquesta inclou, en la mateixa línia que el decret llei que ultima el Govern de forma complementària, que el model d'immersió no es pot basar en percentatges. Aquest concepte s'ha intentat especificar de diferents maneres, però no qualla. "No ho veiem", ha respost el líder dels socialistes, Salvador Illa. També des d'En Comú Podem lamenten que s'hagi canviat de forma "unilateral" el contingut de l'entesa inicial i que hi hagi polifonia interna a Junts en les negociacions.
I és que els defensors de la reforma original registrada subratllen que incloure aquest redactat rebutjant directament els percentatges és una incitació al TSJC. "No és necessari dir-ho a la llei, n'hi ha prou amb no incloure-ho", asseguren tot afegint que, si és per salvar l'entesa entre ERC i Junts, es pot circumscriure al redactat del decret llei i mantenir la llei del Parlament en els paràmetres que ja es van acordar. De fet, són crítics amb les "cessions" que han fet els republicans a Junts en les darreres hores fins al punt de "posar en risc" una proposta amb la qual s'ha compromès Aragonès. El president ha demanat públicament que l'acord sigui "el més ampli possible".
L'altre element fruit de discòrdia és quina referència al castellà es fa en el text, si com a llengua vehicular, curricular o d'ús docent. La reforma de la llei de política lingüística estableix el català com a "centre de gravetat" a l'escola i com a llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen oralment i per escrit les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre. Aquest redactat va ser criticat per entitats com USTEC, l'ANC o Plataforma per la llengua, que interpreten que és obrir la porta sense límit al castellà com a llengua vehicular.
Les converses s'eleven al màxim nivell dels partits
Amb aquests dos nusos gordians, els partits segueixen intentant fer una obra d'orfebreria redaccional que permeti refer l'acord a quatre. Tot i això, hi ha negociadors que denuncien les traves que, asseguren, posa Junts per a l'entesa final amb l'objectiu de buscar "l'erosió" dels republicans. Denuncien, de fet, que els de Carles Puigdemont estan intentant arrossegar ERC cap a condicions que no puguin ser acceptades per la resta de grups i posant com a condició el vot al decret llei i a la llei. Això darrer entorpiria la decisió salomònica dels republicans de validar el decret llei amb una majoria independentista i el canvi amb rang de llei amb socialistes i comuns. Des de Junts defensen que les dues vies "són vasos comunicants" i que el consens s'ha de teixir també fora del Parlament amb les entitats del sector.
De moment, els tres grups que van fixar l'ultimàtum el dimarts continuen sense haver demanat formalment una reunió extraordinària de la junta de portaveus per incloure la votació del canvi legal en el ple de la setmana que ve, com van advertir que farien. Si bé han aconseguit que Junts torni a negociar, a hores d'ara no tenen garanties de si es refarà l'acord a quatre ni un horitzó sobre quan donar per tancades unes converses que ara s'elevaran a les cúpules dels partits.
Va ser aquest dimecres al vespre quan ERC i Junts van tancar una primera proposta que va ser enviada als de Salvador Illa i Jéssica Albiach com a alternativa a la reforma de la llei de política lingüística registrada el 24 de març. Aquesta inclou, en la mateixa línia que el decret llei que ultima el Govern de forma complementària, que el model d'immersió no es pot basar en percentatges. Aquest concepte s'ha intentat especificar de diferents maneres, però no qualla. "No ho veiem", ha respost el líder dels socialistes, Salvador Illa. També des d'En Comú Podem lamenten que s'hagi canviat de forma "unilateral" el contingut de l'entesa inicial i que hi hagi polifonia interna a Junts en les negociacions.
I és que els defensors de la reforma original registrada subratllen que incloure aquest redactat rebutjant directament els percentatges és una incitació al TSJC. "No és necessari dir-ho a la llei, n'hi ha prou amb no incloure-ho", asseguren tot afegint que, si és per salvar l'entesa entre ERC i Junts, es pot circumscriure al redactat del decret llei i mantenir la llei del Parlament en els paràmetres que ja es van acordar. De fet, són crítics amb les "cessions" que han fet els republicans a Junts en les darreres hores fins al punt de "posar en risc" una proposta amb la qual s'ha compromès Aragonès. El president ha demanat públicament que l'acord sigui "el més ampli possible".
L'altre element fruit de discòrdia és quina referència al castellà es fa en el text, si com a llengua vehicular, curricular o d'ús docent. La reforma de la llei de política lingüística estableix el català com a "centre de gravetat" a l'escola i com a llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen oralment i per escrit les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre. Aquest redactat va ser criticat per entitats com USTEC, l'ANC o Plataforma per la llengua, que interpreten que és obrir la porta sense límit al castellà com a llengua vehicular.
Les converses s'eleven al màxim nivell dels partits
Amb aquests dos nusos gordians, els partits segueixen intentant fer una obra d'orfebreria redaccional que permeti refer l'acord a quatre. Tot i això, hi ha negociadors que denuncien les traves que, asseguren, posa Junts per a l'entesa final amb l'objectiu de buscar "l'erosió" dels republicans. Denuncien, de fet, que els de Carles Puigdemont estan intentant arrossegar ERC cap a condicions que no puguin ser acceptades per la resta de grups i posant com a condició el vot al decret llei i a la llei. Això darrer entorpiria la decisió salomònica dels republicans de validar el decret llei amb una majoria independentista i el canvi amb rang de llei amb socialistes i comuns. Des de Junts defensen que les dues vies "són vasos comunicants" i que el consens s'ha de teixir també fora del Parlament amb les entitats del sector.
De moment, els tres grups que van fixar l'ultimàtum el dimarts continuen sense haver demanat formalment una reunió extraordinària de la junta de portaveus per incloure la votació del canvi legal en el ple de la setmana que ve, com van advertir que farien. Si bé han aconseguit que Junts torni a negociar, a hores d'ara no tenen garanties de si es refarà l'acord a quatre ni un horitzó sobre quan donar per tancades unes converses que ara s'elevaran a les cúpules dels partits.