Els esculls dels pressupostos

Topades entre CiU i PP sobre algunes mesures impositives que encallen les negociacions pels comptes del 2012

Publicat el 02 de febrer de 2012 a les 00:05
Una de les reunions entre els equips  de Mas-Colell i Sánchez Camacho. Foto: Leyre Tusón

"Falta oli, i sobretot, temps". Així explicava a Nació Digital , amb la professionalitat i templança que caracteritza els diputats veterans, un dels negociadors de la federació nacionalista alhora d'explicar l'estat de la partida amb els populars per aprovar els comptes del 2012. Des de l'altra banda de la barrera, la metàfora també continuava.

"Hauran de posar més oli perquè hi ha coses que grinyolen", assegurava un dels diputats de la bancada popular que viu intensament les negociacions d'aquests darrers dies. I és que el tiquet moderador (euro per recepta), les taxes de l'Agència Catalana de l'Aigua, les taxes dels escorxadors i, sobretot, la taxa turística són els principals esculls de les negociacions per tal que l'entente CiU-PP aprovi els pressupostos. Poden haver esculls  més genèrics i ideològics, però a l'arena política aquests serien els que més couen.

Sobre el tiquet moderador s'hauria arribat a un punt mort sobre la quantitat anual màxima que podria arribar a pagar un usuari per aquest concepte. Però el topall, mai inferior a 50 euros ni superior a 70, encara no s'hauria decidit. De tota manera, fonts de les dues bandes de la negociació, la possibilitat d'acord en aquesta matèria és més que factible.

Del que no acaba de perfilar-se un acord és  sobre l'augment del preu de l'aigua. Les taxes de l'Agència Catalana de l'Aigua, que arrossega una situació financera asfixiant, no acaben de fer gaire gràcia als populars. De fet, des de la bancada del PPC recorden que l'augment de la taxa que preveia la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de 2011 ja els va costar d'empassar-se-la i no es va arribar a un acord fins gairebé al sonar la campana.

També existeix una pugna seriosa sobre la taxa dels escorxadors. Pel que apunten fonts de totes dues bandes, el PPC s'ha erigit com a defensors dels empresaris del sector que veuen aquesta taxa amb mer fins recaptatoris i com un encariment del preu final del producte. Però CiU en aquesta qüestió es mostra intransigent i vol, tan sí com no mantenir-la, fins i tot per formalitats d'homologació europea.

Però on si que rau una distància, ara per ara, molt llunyana és amb la taxa turística o la taxa de pernoctació. En aquesta negociació les posicions estan força enfrontades. El diputat Xavier Crespo, que dirigeix la defensa de CiU en aquest punt, fa mans i mànigues per arribar a un principi d'acord amb Enric Millo, el portaveu popular, que li doni oxigen per arribar al debat de mitjans de febrer. Fonts de la negociació admeten que sobre la taxa turística "ni hi ha acord ni s'albira". De fet, el PPC ja ha avisat que d'acotar al màxim aquest impost en faria casus belli perquè entenien que era pressionar fiscalment a l'únic sector que més o menys es veu les orelles.