Le Soir, el diari més important de la Bèlgica francòfona, ha obert un concurs per als seus lectors. El seu pes en gofres per a qui endevini quants dies s'estaran sense govern federal. De moment, Bèlgica ha batut el rècord mundial -fins ara en mans de l'Iraq- i porta 250 dies sense que les eleccions del passat mes de juny hagin donat lloc a cap pacte de govern.
La dificultat essencial és que els flamencs exigeixen deixar de transferir fons cap a la zona francòfona, molt menys dinàmica econòmicament. Aquest dimarts, una crònica política de la televisió pública acabava així: "se sol dir que cal preservar la solidaritat entre el Nord i el Sud, una frase que, inevitablement, en la ment del ciutadà flamenc es tradueix per: els francòfons no volen cap reforma seriosa perquè encara necessiten els diners flamencs".
El partit guanyador a Flandes, La Nova Aliança Flamenca (N-VA), és independentista i republicà i impedirà que es formi govern si no es canvien, a fons, les regles de joc. A l'altra banda, el Partit Socialista i la resta de formacions francòfones, simplement, es neguen a reformar un sistema que els beneficia.
Dia a dia creix la sensació que les raons per mantenir un estat compartit entre valons i flamencs han desaparegut. La Unió Europea, des de Brussel·les, comença a prendre consciència que una nova generació de flamencs, molt pragmàtics i poc nostàlgics, tenen clar que el seu futur no el limitaran els veïns del costat.
ARA A PORTADA
Publicat el 17 de febrer de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política El Govern vol que l'habitatge sigui el tema central de la conferència de presidents
-
Política Com impactarà en el PP català el congrés de Feijóo?
-
Política El PP s'indigna per una activitat de «tir al feixista» a la festa major de la UPF
-
Política Illa defensarà la «diversitat» i la necessitat de «sumar capacitats» a la conferència de presidents
-
Política Salvavides dels Comuns al Govern per la taxa turística: ajornament a canvi de 60 milions per la compra d'habitatge
-
Política Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»