El Consell Europeu ha acordat aquest dijous una reforma de la llei electoral de la Unió Europea que podria deixar sense representació al Parlament Europeu a partits com ERC, el PDECat, el PNB o Bildu. El pacte, assolit a nivell d'ambaixadors dels 28 estats membres i que encara requereix l'aprovació definitiva de l'Eurocambra, pretén instaurar un llindar mínim d'entre el 2% i el 5% dels vots per aconseguir un escó a les circumscripcions d'on en surten més de 35.
La mesura també s'aplicaria als estats membres que voten en circumscripció única, com és el cas de l'Estat espanyol. “Ens oposem a aquesta mesura perquè atempta contra la pluralitat i la diversitat ideològica. Esperem que el Parlament Europeu no li doni suport i nosaltres treballarem perquè sigui així”, ha assegurat l'eurodiputat d'ERC, Josep-Maria Terricabras, negociador pel grup Verds/ALE en la reforma de la llei electoral europea.
A diferència de les eleccions autonòmiques o estatals, a les europees Espanya es comptabilitza com a circumscripció única, de manera que els partits nacionalistes o més petits ja s'han agrupat, tradicionalment, en coalicions més àmplies per aglutinar majors percentatges de vot. Tot i això, la imposició d'un llindar mínim, que l'Estat hauria de decidir si situar en un percentatge entre el 2% i el 5%, podria dificultar-los encara més aconseguir escons.
De fet, si la mesura d'un llindar mínim del 5% s'hagués aplicat a les eleccions europees del 2014, ERC, que ara té dos seients a l'Eurocambra, no hagués aconseguit representació, perquè va assolir un 4% dels vots al conjunt de l'Estat, mentre que el PDeCAT, que va presentar-se conjuntament amb el PNB, hagués entrat pels pèls, amb un 5,42%, però els seus socis bascos probablement s'haguessin quedat fora. Amb un llindar del 2%, la coalició Primavera Europea, on es presentava Compromís, no hagués pogut, tampoc, aconseguir representació al Parlament Europeu, mentre que el BNG i Bildu, que ja s'han repartit el mandat aquesta legislatura, haurien superat el llindar per ben poc, amb un 2,08%.
Ara, l'acord del Consell per imposar un mínim de vots necessita el suport de la majoria del Parlament Europeu. En tot cas, els eurodiputats no esperen que s'apliqui a temps per a les eleccions de l'any vinent, i les primeres en què es podria introduir serien les del 2024.
Els eurodiputats d'ERC i PDECat, en perill per una nova llei electoral
El Consell d'Europa acorda una reforma que pretén instaurar un llindar mínim d'entre el 2% i el 5% per aconseguir representació al Parlament Europeu
ARA A PORTADA
-
Els EUA incrementen la pressió a l'Iran sense l'ajuda d'Espanya i a l'espera de concretar les amenaces econòmiques Marc Orts i Cussó
-
Trump trencarà relacions comercials amb Espanya pel xoc sobre l'Iran: «És un aliat terrible» Natàlia Pinyol
-
La Moncloa treu pit de la posició davant la guerra a l’Iran: «La política de defensa no la fa el senyor Trump» Pep Martí i Vallverdú
-
«Els EUA faran a l'Iran el mateix que van fer a l'Afganistan: posar un govern titella i robar» Pere Fontanals
-
Un dia al Mobile: robots que es barallen, l'omnipotència de la IA i el supermercat del futur Guillem Delso
Publicat el
07 de juny de 2018 a
les 17:02
Et pot interessar
-
Política
El «retrobament», un test d'estrès
-
Política
Mor Fernando Ónega, l’home que coneixia els secrets de Suárez
-
Política
El bloqueig a Madrid activa la bomba de rellotgeria dels pressupostos d'Illa
-
Política
Òmnium trasllada al Parlament Europeu «l'emergència democràtica» de l'Estat pel Catalangate
-
Política
Pané defensa que l’increment del pressupost per a l’atenció primària ha de permetre-hi un accés més «ràpid»
-
Política
Junts implosiona a Sabadell
