El Consell Europeu ha acordat aquest dijous una reforma de la llei electoral de la Unió Europea que podria deixar sense representació al Parlament Europeu a partits com ERC, el PDECat, el PNB o Bildu. El pacte, assolit a nivell d'ambaixadors dels 28 estats membres i que encara requereix l'aprovació definitiva de l'Eurocambra, pretén instaurar un llindar mínim d'entre el 2% i el 5% dels vots per aconseguir un escó a les circumscripcions d'on en surten més de 35.
La mesura també s'aplicaria als estats membres que voten en circumscripció única, com és el cas de l'Estat espanyol. “Ens oposem a aquesta mesura perquè atempta contra la pluralitat i la diversitat ideològica. Esperem que el Parlament Europeu no li doni suport i nosaltres treballarem perquè sigui així”, ha assegurat l'eurodiputat d'ERC, Josep-Maria Terricabras, negociador pel grup Verds/ALE en la reforma de la llei electoral europea.
A diferència de les eleccions autonòmiques o estatals, a les europees Espanya es comptabilitza com a circumscripció única, de manera que els partits nacionalistes o més petits ja s'han agrupat, tradicionalment, en coalicions més àmplies per aglutinar majors percentatges de vot. Tot i això, la imposició d'un llindar mínim, que l'Estat hauria de decidir si situar en un percentatge entre el 2% i el 5%, podria dificultar-los encara més aconseguir escons.
De fet, si la mesura d'un llindar mínim del 5% s'hagués aplicat a les eleccions europees del 2014, ERC, que ara té dos seients a l'Eurocambra, no hagués aconseguit representació, perquè va assolir un 4% dels vots al conjunt de l'Estat, mentre que el PDeCAT, que va presentar-se conjuntament amb el PNB, hagués entrat pels pèls, amb un 5,42%, però els seus socis bascos probablement s'haguessin quedat fora. Amb un llindar del 2%, la coalició Primavera Europea, on es presentava Compromís, no hagués pogut, tampoc, aconseguir representació al Parlament Europeu, mentre que el BNG i Bildu, que ja s'han repartit el mandat aquesta legislatura, haurien superat el llindar per ben poc, amb un 2,08%.
Ara, l'acord del Consell per imposar un mínim de vots necessita el suport de la majoria del Parlament Europeu. En tot cas, els eurodiputats no esperen que s'apliqui a temps per a les eleccions de l'any vinent, i les primeres en què es podria introduir serien les del 2024.
Els eurodiputats d'ERC i PDECat, en perill per una nova llei electoral
Política
El Consell d'Europa acorda una reforma que pretén instaurar un llindar mínim d'entre el 2% i el 5% per aconseguir representació al Parlament Europeu
ARA A PORTADA
-
Política El Govern mantindrà les grans apostes de la legislatura passi el que passi el 29-N Bernat Surroca Albet
-
-
Política ERC defensa l'acord amb Podem: «És una força plurinacional a favor del dret a decidir» Lluís Girona Boffi
-
Política El nou baròmetre del CEO ja té data: enquestes electorals... i preguntes del Mundial i l'eclipsi Lluís Girona Boffi
-
Política «El vot es garanteix, no es restringeix»: la Moncloa ataca el Suprem per negar el vot als nets dels exiliats republicans Pep Martí i Vallverdú
Publicat el
07 de juny de 2018 a
les 17:02
Et pot interessar
-
Política
El Parlament desbloqueja la llei de memòria i dona un any per retirar el monument franquista de Tortosa
-
Política Gabriel Rufián defensa un acord ERC-Comuns: «Ho intentaré fins al final»
-
Política
El PSC porta al Parlament l'entrevista a un matrimoni antivacunes a TV3
-
Política
Guia pas a pas: com ho han de fer els catalans que viuen fora per votar el 29-N?
-
Política
Què és el Toisó d'Or? L'emblema que li va caure a Elionor a la desfilada del 12-O
-
Política
Els tres impactes de Rufián
