Un tanc Leopardo 2-E, desfilant per Madrid durant un 12 d'Octubre. Foto: Ministeri espanyol de Defensa.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) no només ha analitzat quines vies té el Govern de la Generalitat per a convocar la consulta. També ha analitzat els diversos instruments té l'Estat espanyol per a impedir-la: des del simple recurs d'inconstitucionalitat a la llei que servís per a convocar la consulta, a la declaració de l'estat de setge o la inhabilitació d'Artur Mas. I, tant si s'opta per una consulta popular com per unes eleccions plebiscitàries amb Declaració Unilateral d'Independència (DUI) posterior, el resultat pot ser crític. Concretament, apunta: "És discutible, malgrat que no impensable, que una DUI pogués constituir un supòsit de fet que justifiqués la declaració d'un estat d'excepció, a no ser que es forcés la interpretació dels efectes que comporta una DUI tot considerant que s'estava alterant greument el normal funcionament de les institucions democràtiques."

Els experts, doncs, tenen present que l'Estat espanyol pot acabar fent ús de la força si el procés català acaba culminant en una Catalunya independent. "La constitució d'un Estat català independent constituteix una actuació contrària a l'ordenament vigent que està tipificada en el Títol XXI del Codi Penal que regula els 'Delictes contra la Constitució' i més concretament, en el Capítol I, que preveu els delictes de rebel·lió que s'atribueix, entre d'altres, a aquells que s'alcessin violentament i públicament, per declarar la independència d'una part del territori nacional", avisa el Consell.

Tanmateix, també apunta que, si tot plegat es fes sense violència, "no es donarien, en principi, les condicions necessàries per aplicar el precepte esmentat", puntualitzant tot seguit: "A no ser que s'interpreti el terme 'violència' en el sentit amplíssim contingut en el Diccionari de la Real Academia Española, en referir-se a tot allò que s'executa contra el procedir regular o fora de la raó o de la justícia."

Inhabilitar Mas per mal gestor

Deixant de banda l'amenaça de la força, els experts també apunten una via que podria emprendre l'Estat per mirar de frenar la consulta independentista seria la destitució d'Artur Mas argumentant "un seguit d'infraccions molt greus en matèria de gestió econòmico-pressupostària". És a dir, alerten que se'l podria tombar no tant per haver convocat una consulta, sinó per haver malbaratat pressupostos públics, un aspecte que quedaria com un afer intern de la política espanyola.

L'Estat podria justificar l'obertura d'un expedient sancionador per aquest aspecte, "la incoació, instrucció i resolució del qual correspondrien a l'Administració de l'Estat", i que "podria acabar conduint a la destitució, en el seu càrrec públic, de la persona al servei de l'Administració autonòmica que hagués comès la infracció, i també a la seva inhabilitació per ocupar, durant un període d'entre 5 i 10 anys, cap dels càrrecs inclosos en l'article 22 de la llei".

Altres eines per aturar el procés

El CATN també avisa que tot plegat podria comportar accions penals, "que podrien ser instades no només per l'Estat, sinó també per particulars a través de la presentació de querelles o denúncies, possibilitat aquesta que no es pot menystenir", o bé el buidatge de competències de la Generalitat.

A banda d'aquests supòsits extrems, l'informe té clar que el president espanyol pot limitar-se a presentar un recurs d'inconstitucionalitat a la futura llei de consultes que en comportés la suspensió immediata, fet que trauria a Artur Mas la potestat per a convocar-la, o bé provar una demanda per la via contenciosa-administrativa que podria tenir els mateixos efectes.

La solidesa de les eleccions plebiscitàries

El CATN, un cop més, veu la convocatòria d'eleccions anticipades, que els partits dotarien d'un caràcter plebiscitari, com la via més sòlida per consultar a la ciutadania, perquè "els tribunals haurien d'anul·lar la convocatòria d'eleccions no pel contingut explícit del decret de convocatòria, sinó com a conseqüència d'uns actes aliens a la convocatòria, posteriors o coetanis". Per aquest motiu, el dictamen apunta que Rajoy tindria una "debilitat d'arguments" notable a l'hora d'intentar justificar per què ha suspès uns comicis autonòmics.