El PP de Barcelona ha viscut uns dies intensos . Ha estat una crisi silent, amb moltes trucades i conciliàbuls. La decisió de Génova de crear la junta local de la formació a Barcelona -que no existia des de finals dels 80- i entregar la seva presidència a Daniel Sirera ha sacsejat el partit a la ciutat. I, sobretot, ha enverinat la relació amb l’executiva provincial de Manuel Reyes, que veu perdre poder en aquesta operació. Una executiva que aquest dimarts al vespre ha aprovat, disciplinadament, per unanimitat, la creació del nou organisme. La junta local escenifica la solidesa de Sirera, que té avui el suport total d’Alberto Núñez Feijóo, però alhora dibuixa l’intent de recosir la unitat del partit.
Són molts els qui al PP consideren que la voluntat inicial al crear la junta local era fortificar Sirera sense contrapesos, però que el malestar creat ha decidit una altra cosa. La junta local ha adoptat així un caire molt institucional, amb la presència de tots els regidors del PP a Barcelona, diversos diputats al Parlament i el senador Juan Milián, regidor fins fa poc. També hi serà el diputat Nacho Martín Blanco, amb molt bones relacions amb Sirera. Però una de les entrades més significatives és la de l’exregidor Alberto Fernández Díaz, un històric amb unes relacions difícils amb Sirera. També s’incorpora un altre històric del fernandisme, Manuel Conde.
Al nou nucli dur del PP a Barcelona hi ha el gruix de l’staff de Sirera, així com els portaveus dels districtes, com Alberto Fernández Saltiveri, de l’equip del regidor. Però també hi seran figures de pes molt properes a l’actual president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández. Són noms com la diputada Llanos de Luna, i els presidents de districte Isaac Martín, president de Sarrià-Sant Gervasi i que és alhora vicesecretari general d’organització del PP català, i José Antonio Coto, president a Ciutat Vella i exdiputat.
Es vol que la junta local s’activi de seguida i serà convocada d’immediat. Caldrà veure si la seva composició, que els partidaris de Sirera qualifiquen de “deferència envers tothom” i els seus crítics “una concessió forçada”, apaivaga la mala maror interna. De moment, les tensions entre Sirera i la direcció provincial només queden dissimulades. Potser algú ha pensat que amb tot el que està passant al PP, amb el cas Mazón complicant la vida a Feijóo, era mala idea mantenir un foc encès a Barcelona.
