Els formatgets de les vuit

Amb les dades de tan sols 200 meses, l'empresa que elabora els sondejos a peu d'urna per a TV3 mira d'encertar el resultat definitiu tot just han acabat de tancar els col·legis

Publicat el 25 de novembre de 2012 a les 11:00
Sondeig a peu d'urna de TV3 amb motiu de les eleccions basques.

Els col·legis electorals dels comicis més importants de la història de Catalunya tancaran a les 8 del vespre i, tot just un segon després, TV3 i Catalunya Ràdio faran públic el tradicional sondeig a peu d'urna que apuntarà quins seran els resultats definitius. Si, dilluns passat, bona part dels principals mitjans de comunicació havien publicat sondejos sobre intenció de vot, el sondeig de TV3 és totalment diferent: es basa en el vot emès pels electors.

L'empresa encarregada d'aquest sondeig és Ipsos Operaciones, el vicepresident de la qual, Juan Ramón Navarro, explica a Nació Digital que la principal clau de l'èxit perquè aquests sondejos siguin fiables és haver seleccionat prèviament les meses més precises del país. "Se'n diuen "meses intel·ligents", perquè són representatives. En total, n'analitzem 200, seleccionades científicament i de manera ponderada. A les comarques de Barcelona n'hi ha unes 100, i les restants es reparteixen en les altres tres demarcacions", exposa.

Cada una d'aquestes 200 meses té assignat un entrevistador, que té l'obligació de preguntar als electors que ja han emès el seu vot per quina opció s'han decantat. Però no ho fa pas a la babalà: "Perquè el sistema sigui totalment aleatori, preguntem a un elector o electora cada dos minuts i mig. Si no, podria haver-hi el risc de preguntar sempre a un col·lectiu concret que potser podria tenir més tendència a respondre: els joves, els avis... D'aquesta manera, amb una enquesta cada dos minuts i mig, aconseguim unes 24 respostes cada hora."

Entre les 9 del matí i les 12 del migdia, cada enquestador com a màxim recull un màxim de 80 respostes. "Llavors entren al col·legi i pregunten al president quanta gent ha votat, per ponderar els nivells de participació. Amb aquestes dues dades, tenen de temps fins 2/4 d'1 per fer-nos arribar les dades: truquen a un 900 i, mitjançant un sistema de reconeixement de veu, donen els resultats de cada candidatura", explica.

Entre 2 quarts d'1 i les 3 de la tarda, els enquestadors repeteixen l'operació de recaptació de dades. A les 3, tornen a comptabilitzar la participació i tornen a enviar a la central les dades acumulades des de les 9 del matí. "Llavors tenen una hora i mitja de descans per dinar, fins 2 quarts de 5", concreta Navarro. Els enquestadors continuen recopilant informació des d'aquella hora fins a 3 quarts de 7, moment en què tornen a preguntar la participació i tornen a passen les dades totals.

"És a partir d'aquestes dades, les de 3 quarts de 7, que s'elaboren els gràfics de TV3", detalla. "Aquí és, de fet, on acabem l'anomenada "operació 1" del sondeig. "Els buits de l'hora de dinar i el que hi ha entre 3 quarts de 7 i les 8 del vespre, s'omplen amb una projecció a partir de l'històric d'eleccions passades. S'ha de tenir en compte que som una empresa amb experiència des de 1985 i que, enguany, ja hem fet també les eleccions andaluses, basques i gallegues", explicita.

Anticip de dades reals

Els enquestadors, però, no acaben la feina a 3 quarts de 7 del vespre. Just un quart d'hora abans del tancament de les meses, hi retornen per assistir al recompte definitiu. Llavors, tornen a trucar a la central i, a partir d'aquest anticip de dades reals, Ipsos pot elaborar una projecció molt més precisa dels resultats que són a punt de ser oficials. Aquestes dades, però, no s'acostumen a fer públiques.