L'Ajuntament de Barcelona ja ha tancat l'informe sobre els incidents que es van viure el diumenge 27 de maig a la plaça de Sant Jaume per la presència del llaç groc a la façana del consistori, i que es van produir al final d'una manifestació que havia convocat la Coordinadora per Tabàrnia i col·lectius d'extrema dreta com Democracia Nacional. El document ha conclòs que tot plegat es va deure a "un cúmul de circumstàncies casuals que van donar origen a un malentès" amb la pancarta del llaç groc, segons ha relatat el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, i ha indicat que per ara només s'ha imposat una multa a un dels responsables dels incidents.

Segons Asens, s'ha identificat una persona per aquells incidents. Va llençar una llauna de cervesa contra la façana, i rebrà una sanció d'entre 601 i 30.000 euros en aplicació de la llei de seguretat ciutadana, la denominada llei mordassa, per un delicte de desordre públic. El consistori ha posat els fets en coneixement de la Fiscalia perquè "s'obrin diligències si ho considera oportú per un presumpte delicte de desordres públics o atemptat contra l'autoritat", ha indicat el tinent d'alcalde, de la qual espera que a partir d'ara sigui "més contundent" amb el canvi de govern a l'Estat.

El tinent d'alcalde ha explicat que, si s'obren diligències en els jutjats, l'Ajuntament es personarà com a acusació perquè se persegueixin els fets. A més, ha reclamat a la Conselleria d'Interior que obri expedient informatiu contra els organitzadors per determinar si hi ha algun tipus de responsabilitat. També s'ha reforçat el llaç groc del balcó consistorial amb un mecanisme per fer-lo més resistent davant el vent, i s'ha donat instruccions perquè "sota cap circumstància" es retiri cap símbol o pancarta de l'edifici si no és per autorització directa de l'alcaldessa, Ada Colau.

Aquestes dues últimes decisions estan directament vinculades als fets que es van produir al final de la manifestació del 27 de maig, quan un grup de persones va colpejar les tanques que envolten l'entrada principal del consistori. Entre els manifestants hi havia ultres. El que va encendre els ànims van ser els moviments que en aquell moment es van produir per recol·locar el llaç groc del balcó, que s'havia mogut pel vent. Tècnics municipals van decidir després retirar-lo per rebaixar la tensió.

El "cúmul de malentesos" que van derivar en incidents

Asens ha concretat que a la plaça de Sant Jaume van arribar uns 1.300 manifestants i, quan començaven els parlaments, es va produir "una acció adversa de rebuig" contra el llaç groc que es va penjar just llavors a la façana. El llaç no era visible des del dia anterior "per efecte del vent", ha concretat. En aquell moment els manifestants van increpar els agents de la Guàrdia Urbana, va haver-hi empentes i, mentre s'instal·laven tanques per protegir el perímetre de l'entrada, un agent "va fer uns passos enrere, es va entrebancar i va caure accidentalment sense patir cap lesió". Ha afegit, però, que les portes no es van tancar.

També es va llençar la llauna de cervesa contra la façana, cosa que va motivar que el cap de guàrdia de la Urbana donés instruccions als agents de retirar el llaç "amb l'objectiu de calmar els ànims, controlar la situació i restablir la normalitat", i es va recol·locar acabada la manifestació, ha continuat Asens. L'explicació de perquè s'estava posant bé el llaç just durant la marxa és que uns periodistes que la cobrien van advertir-ho a l'equip de premsa municipal, i aquesta constatació va passar per diversos membres del personal municipal fins que una hostessa va col·locar-lo "sense comunicar-ho prèviament a la Guàrdia Urbana", ha relatat Asens. Això els manifestants ho devien interpretar com una provocació.

"Aquest incident no s'hauria produït si no hi hagués hagut el malentès de la pancarta", ha defensat. En tot cas, Asens ha defensat que cal ser "molt escrupolós" a l'hora d'analitzar les condicions que permeten autoritzar manifestacions d'extrema dreta, cosa que és responsabilitat d'Interior, i per garantir que els organitzadors prenguin mesures d'ordre i els Mossos d'Esquadra en facin seguiment per evitar incidents. Només en cas que aquestes marxes sempre acabin amb incidents ha apuntat que es podria optar per no autoritzar-les, si bé ha deixat clar que no és partidari en general de prohibir a ningú manifestar-se.