Oriol Junqueras exhibint suports intel·lectuals. Foto: ACNA la Catalunya culta ja no hi deu quedar cap intel·lectual per signar un manifest de suport a tal o tal altre candidat i, com que ja tothom és independentista, tal com va dir a principis del nou segle i de manera visionària (i crítica) el periodista Antonio Franco, ERC també va passar llista en el clàssic acte de campanya dels partits al pati de l'escola Massana. Allà, entre " estropeaos " i alumnes amb ulleres de pasta, s'hi van instal·lar una trentena de les 137 personalitats que ja més o menys de manera pública s'han significat últimament pel seu independentisme. Hi ha molts músics, curiosament, una de les professions tradicionalment més dividides (Quintana, Reig, Poblet, Fibla, Batiste, el català de l'any David Miret... Llach està encostipat i no ha vingut). La millor conversa, però, la dóna el Pare Manel, que es queda en un discret segon pla. "Aquestes persones que se suïciden per desnonament els haurien de fer sants", em diu, sempre clarivident.
Però el més interessant són els vasos comunicants amb altres manifestos. No, no hi és Joaquin Sabina, però les absències de clàssics republicans com Lluís Juste de Nin o Gorka Knörr (ara amb el manifest postprogre de suport a Mas) es compensen amb Santi Vendrell, un altre músic, que va composar temes de campanya per als "convers", o amb l'actor Carles Canut, que ha signat tant per Mas com per Junqueras. Sí, què passa? De fet, algunes de les incorporacions independents, segons fonts republicanes, s'han fet també en la línia de gratar espai a ICV i CiU. I també hi ha excàrrecs locals del PSC.
L'acte es fa una mica llarg, però falta el primer dels intel·lectuals, independentistes i fins fa un any i mig també independent, el candidat. I Oriol Junqueras parla de la candidatura "més oberta" i amb "més independents en llocs de sortida". I tot és bonic. I surt el sol. I la trobada s'acaba tots cantant "Cal que neixin flors a cada instant". Els intel·lectuals també són una mica hippies.
