El professor Taillon, el catedràtic Arbós i la presidenta del Parlament, a la comissió."El Canadà, ni la seva constitució mai no ha admès el dret a decidir, ha estat el Quebec el que l'ha guanyat històricament". Així ho ha sentenciat aquesta tarda en la comissió sobre el Dret a Decidir de la cambra catalana argüint que la "legitimitat democràtica està per sobre de l'ordenament jurídic". Un consell històric que ha permès els diputats reflexionar sobre la teoria dels fets consumats en un procés d'emancipació nacional com el que viu Catalunya. "Si es poden celebrar eleccions, es poden celebrar referèndums", ha conclòs el professor quebequès.
Taillon ha deconstruït el procés quebequès i sovint la imatge idíl·lica que sovint es té des de Catalunya. De fet, ha repassat fil per randa quines van ser les qüestions més conflictives com decidir qui pot convocar la consulta, a qui se li pot preguntar, si ha de ser consultiu o vinculant, què es pot preguntar i com s'ha de preguntar. En aquest sentit ha insistit en la importància de la pregunta per assegurar una "avantatge tàctica" a qui la proposa.
Per altra banda, el constitucionalista quebequès ha carregat fort contra un dels mites del seu procés: la llei de la claredat. En aquest sentit, considera que la llei "dificulta el procés" perquè atorga a la Cambra dels Comuns de la federació canadenca que pugui fiscalitzar la claredat de la pregunta i, fins i tot, decidir sobre la majoria vàlida un cop celebrada la consulta. "Això és canviar les regles quan s'ha jugat el partit", ha insistit Taillon.
