La secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional, integrada pels magistrats de tall progressista Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel jutjarà el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, pels dos delictes de sedició i organització criminal de què se l'acusa. També serà el cas de la cúpula política del cos, César Puig, Pere Soler i la intendent Teresa Laplana, acusats pels mateixos delictes, per la seva implicació en els fets del 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia.

Aquest tribunal estarà presidit per la magistrada Concepción Espejel, i es caracteritza per ser de caire progressista. De fet, dos dels seus membres van absoldre, l'any 2014, els 19 acusat pel bloqueig al Parlament del 15 de juny del 2011. En aquest cas, però, va ser conjuntament l'actual ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, també jutge. Els magistrats van considerar que els manifestants estaven exercint el dret fonamental de manifestació. Llavors van desatendre la petició de la Fiscalia, que demanava pels acusats cinc anys presó per haver participat en la concentració convocada pel 15-M davant del Parlament.

No obstant això, la sentència va ser anul·lada posteriorment pel Tribunal Suprem, que va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat. Aquesta última resolució va provenir de la sala del penal, que actualment investiga el president a l'exili, Carles Puigdemont, i 24 persones és en la causa catalana. 

L'Audiència Nacional confirma el processament

Fa pocs dies, l'Audiència Nacional va confirmar el processament per sedició i grup criminal a l'excap dels Mossos i els excaps polítics del cos policial per la seva actuació durant els dies 20 i 21 de setembre i posterior 1 d'octubre. El tribunal considera que la policia catalana va mostrar "passivitat" davant dels fets, malgrat l'ajuda que van demanar els comandants de la Guàrdia Civil per contenir la manifestació de davant de la Conselleria d'Economia. D'aquesta manera, consideren que es va fer poc perquè l'objectiu era "consentir" el "setge".

Pel que fa als fets de l'1 d'octubre, la sala apunta que hi ha proves de la "cooperació recorrent" de Trapero "en el pla secessionista", i que sota el seu "lideratge", els Mossos van "incomplir el mandat judicial", tot simulant la jornada electoral, amb un "dispositiu enganyós, merament formal", i que anava encaminat a incomplir la llei i les resolucions judicials. Aquesta posició del major dels Mossos, afegeix el tribunal, es va plasmar en les "moderades indicacions donades" per ell, amb "pautes d'actuació ambígües" i "contràries a les ordres del TSJC".