L'escenari polític belga es torna a complicar. El independentistes flamencs de NV-A, liderats per l'alcalde d'Ambers, Bart de Wever, haurien aconseguit una victòria contundent a les eleccions federals belgues. Amb més de la meitat dels vots escrutats, l'NV-A obté el 26% dels suports, deu punts més que als anteriors comicis del 2010. Els segueixen els cristiano demòcrates de la CD&V amb el 15% dels vots. El partit socialista de l'actual primer ministre, Elio Di Rupo, cau amb força i només obté el 5% dels vots, 8 punts menys que ara fa quatre anys. A les eleccions federals del 2010, Bèlgica va trigar 541 dies en formar govern per les desavinences entre flamencs i valons.

Llavors el NV-A de De Weber també va guanyar els comicis amb més del 28% dels vots, però va declinar formar govern. A diferència del 2010, ara no descarta aspirar a ser primer ministre. De fet, de Weber ha comparegut ja davant dels mitjans i ha assegurat que confia a trobar aviat socis per fer una coalició de govern "forta i lògica".

En segona posició a les eleccions del parlament belga es situen els cristiano demòcrates del CD&V (15%), seguits dels socialistes del SP.A (11%) els lliberals del Open VLS (11%) i els verds de Groen (7%). De fet, tots els partits flamencs guanyen suports mentre els valons en perden. El partit socialista de l'actual primer ministre, Elio Di Rupo, cau amb força i només aconsegueix el 5% dels vots.

Al parlament flamenc la victòria del NV-A encara és més contundent. Els independentistes s'imposen amb el 32% dels suports, seguits dels cristiano demòcrates (20%) i l'SP (13%). L'ultra dreta de Vlaams Belang perd suports i ronda el 5% dels vots.

Al parlament való el Partit Socialista perd pistonada però guanyaria les eleccions amb el 30% dels vots, seguits dels conservadors liberals del MR, que els segueixen d'aprop amb el 27% dels vots. Per darrere queden el CDH i els verds.

A Brussel·les, amb vora el 30% dels vots escrutats, el partit socialista i el Moviment Reformista liberal es diputen la victòria.