Els ossos de Francisco Franco poden ser de mal digerir per a Pedro Sánchez. La decisió del govern socialista, que d'executar-se tindria un fort simbolisme, d'exhumar les restes del dictador i fer-lo fora de la basílica del Valle de los Caídos està topant amb oposicions diverses, algunes inesperades. Aquest divendres, el consell de ministres té previst aprovar el trasllat del cos de Franco per decret llei, donant-li així caràcter d'urgència i cobertura legal. Però cada cop està més clar que la decisió s'ha convertit en un gest del nou executiu socialista que irrita la dreta espanyola, desenterra l'extrema dreta i és vista com una mesura purament estètica pels aliats del govern.

El govern socialista té el suport de Podem per l'exhumació de Franco, però és un suport exigent. Pablo Iglesias va insistir el juliol passat en la necessitat de no oblidar la ferida oberta de les fosses comunes i els familiars que encara no han pogut recuperar les restes dels seus parents del bàndol republicà. També va advertir que l'executiu no fes massa concessions a la família Franco.  

El PP recorrerà el decret

El Partit Popular no donarà suport al decret del govern i es planteja presentar un recurs en contra davant el Tribunal Constitucional. Així ho ha explicat aquest dimecres el secretari general, Teodoro García Egea. El número dos de Casado ha dit que "els espanyols no tenen cap urgència per treure un mort d'una tomba".

Per la nova direcció de Pablo Casado, el Valle de los Caídos també és un maldecap. El partit intenta evitar aparèixer com a hereu del franquisme i encara no ha anunciat el sentit últim del seu vot al Congrés, però Casado, que aquests dies ha tornat a recordar que és net d'un represaliat, ha afirmat que "cal pensar en el futur, en els propers 40 anys i no en el que va passar fa 40". El maig del 2017, quan el PSOE va presentar una proposició no de llei per exhumar les restes del dictador, el PP es va abstenir. La proposta va ser aprovada al Congrés.

L'ambigüitat de Ciutadans

Albert Rivera calcula cada pas que fa i ha anunciat aquest dimecres que els seus s'abstindran en el Congrés, ja que veuen bé l'exhumació si és dins d'un projecte global que faci de la basílica un lloc de "reconciliació". El mateix Rivera s'ha referit diverses vegades a fer del Valle "l'Arlington espanyol", en relació al cementiri nacional dels Estats Units. Pel líder de Cs, un decret llei és un tràmit d'urgència que no ve al cas.

Establint distància envers Sánchez en aquest tema, Ciutadans manté el vincle amb l'electorat conservador -sempre en competència amb el PP- i alhora no es tanca en banda a un acord amb el PSOE per mantenir un suposat perfil de força centrista de Cs. La posició de Ciutadans suposa un gir a la dreta en relació a la que van mantenir fa un any, quan el PSOE va presentar la seva proposta per desenterra el dictador.

Per la seva banda, ERC i el PDECat no estan per ara disposats a donar un "sí" sense condicions a Sánchez en aquest tema. Pels partits independentistes, la qüestió no és tan simple com foragitar el dictador de la basílica on els seus partidaris van a homenatjar-lo, sinó que cal parlar de la recuperació de la memòria històrica en global ja que es pretén revisar la llei. Però totes dues formacions mantenen posicions diferenciades.

ERC exigeix l'anul·lació de les sentències repressives

Esquerra Republicana, en boca del diputat Joan Tardà, ha deixat molt clara la posició del seu partit: només donarà suport al reial decret si l'executiu es compromet a anul·lar totes les sentències dels tribunals repressors franquistes. Entre elles, la que va dur el president Lluís Companys al patíbul, l'octubre de 1940. Esquerra només fa una concessió temporal: dona a Sánchez el temps que falta per esgotar la legislatura.

ERC no se'n refia perquè recorda que ja quan es va presentar la primera llei de Memòria Històrica, la de Rodríguez Zapatero, el PSOE va rebutjar l'anul·lació de les sentències. Per això els republicans van votar-hi en contra. Després, han defensat l'anul·lació en altres ocasions i els socialistes ho han rebutjat.  

El PDECAT demana anar "més enllà"

En termes similars, Carles Campuzano, pel PDECat, ha demanat al govern que vagi "més enllà" de la simple exhumació del dictador i també ha demanat que s'anul·lin les sentències dels tribunals franquistes. El diputat ha considerat positiva l'exhumació i ha assegurat que el seu partit no impedirà amb els seus vots que prosperi el reial decret. Però ha demanat que s'aprofiti el moment per declarar nuls de ple dret els judicis polítics del règim franquista per "decència democràtica" i "respecte als qui es van jugar la vida per les llibertats". 

Per les entitats memorialistes, insuficient

La decisió d'exhumar Franco no ha generat un entusiasme enorme entre les entitats memorialistes, que desconfien del govern socialista. Consideren la mesura del tot insuficient. Tant des de l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica com des d'altres entitats es propugna un projecte integral per al Valle, que es converteixi en una exposició permanent sobre la repressió i que es faci el màxim esforç per identificar les restes dels qui hi estan enterrats.

Més de quaranta anys després de la seva mort i el seu funeral amb tots els honors, Franco continua sent protagonista de la vida política política espanyola i enverina la disputa entre partits revifant fins i tots els nostàlgics, com ara els militars contraris a l'exhumació. Ja fa onze anys de l'aprovació de la llei de Memòria Històrica de Rodríguez Zapatero, però les ferides de la repressió franquista continuen obertes. Un cas emblemàtic d'aquest passat pendent són les fosses comunes esteses per tot el territori i els guardons que encara conserven alguns antics repressors.

El policia jubilat Antonio González Pacheco rep un complement a la seva pensió gràcies a les quatre condecoracions rebudes de governs de la democràcia. Ara, el ministre García-Marlaska diu que estudiarà retirar-li les medalles, però no sembla fàcil.