08
de maig
de
2022, 14:00
Actualitzat:
09
de maig,
14:42h
Elfull de ruta de l'ANC, aprovat per àmplia majoria el març, ha reobert un debat que no és nou en l'independentisme, especialment després de la tardor de 2017: la creació d'una candidatura que ompli un suposat "quart espai" en el si del moviment, al marge dels tres principals partits. L'èxit d'una opció com aquesta -que previsiblement optaria per una defensa radical de la independència, s'apartaria del debat ideològic i de la gestió del dia a dia, i miraria d'explotar el descontentament respecte ERC, Junts i la CUP- és ara com ara complicat. Falten molts mesos per a les eleccions i encara hi ha poques concrecions sobre com seria aquesta quarta llista. En tot cas, els plans de l'ANC han reobert el debat i, en les darreres setmanes, tant des de l'entitat com des del món independentista, s'ha aprofundit en aquesta qüestió.
Què defensa l'ANC? L'entitat va incloure en el seu full de ruta per als propers dos anys la creació d'una llista cívica, al marge dels partits, per presentar-se a les eleccions al Parlament. L'Assemblea escollirà nova cúpula directiva aquest mes de maig per agafar el relleu a Elisenda Paluzie i ha apujat el to contra la classe política, a qui acusa d'haver-se "diluït en l'autonomisme" i no fer passos ferms cap a la República, proclamada però no desplegada. La llista que el nou secretariat es compromet a promoure de cara a les properes eleccions, que s'haurien de fer el 2024, ha de servir per "defensar la voluntat dels electors independentistes" i "fer la independència". Aquesta candidatura, però, no està plantejada com un partit polític ni tampoc hauria d'incloure polítics professionals.
En les darreres setmanes, Paluzie ha desenvolupat la idea d'aquest quart espai independentista. En una entrevista a El Món, l'encara presidenta de l'ANC advertia que, sense un gir dels actuals partits, "acabarà havent-hi un espai per a una nova candidatura independentista" de cara a les properes eleccions. En una altra entrevista, en aquest cas a VilaWeb, Paluzie apuntava que aquesta quarta candidatura pot "obligar els partits a reposicionar-se". L'any 2015 ja es va fer una proposta similar, idea de Quim Torra, que finalment es va traduir en Junts pel Sí, tot i que ell la plantejava sense la presència de dirigents polítics. Set anys després, i en l'actual situació de desorientació estratègica, l'ANC considera que una llista ciutadana pot servir per "trencar la dinàmica" actual dels partits i pressionar-los a actuar pel temor a perdre vots.
Tanmateix, el full de ruta de l'ANC no té res a veure, segons destaquen diversos dirigents consultats per NacióDigital, amb intents previs que hi ha hagut per generar aquest quart espai. Aquests mateixos dirigents assenyalen que darrere d'aquests moviments hi ha hagut Clara Ponsatí, exconsellera d'Ensenyament i ara eurodiputada representant Junts, amb sondejos a dirigents com Josep Costa, exvicepresident del Parlament i que no es va fer militant del partit de Carles Puigdemont. Consultat per aquest diari, Costa nega cap moviment en aquest sentit, més enllà de la proposta de l'ANC al seu full de ruta. "L'Assemblea ho planteja més com una llista de país, no com un partit nou", ressalten les fonts consultades per aquest diari.
De tota manera, si el Govern d'ERC i Junts esgota la legislatura, falten encara dos anys per a les eleccions al Parlament i poden passar moltes coses. En l'horitzó més o menys proper hi ha episodis que tensaran l'executiu i la majoria independentista al Parlament: un és el futur de Laura Borràs, imputada per fraccionament de contractes i a qui s'obrirà judici oral en les properes setmanes o mesos. Si es compleixen els terminis, s'hauran d'aprovar nous fulls de ruta de l'ANC, que s'actualitza cada dos anys. Podria passar, doncs, que es deixés de banda aquest punt del full de ruta o bé que es concretessin més les característiques d'aquesta quarta opció. També és rellevant què acaba passant amb Junts, sobretot si hi ha pugna entre Borràs i Jordi Turull per la secretaria general. "No és el mateix que mani una o l'altra", remarca un dirigent sobiranista implicat en espais de coordinació.
Experiències fallides en els darrers anys
A Catalunya ja hi ha hagut intents de promoure candidatures o "partits" que puguin competir amb ERC, Junts i la CUP. Fins ara no han tingut èxit, tot i que s'han presentat en eleccions complexes per a propostes noves. Un cas paradigmàtic va ser el de Primàries, impulsat per Jordi Graupera, l'any 2019 amb l'objectiu d'entrar a l'Ajuntament de Barcelona. No va obtenir representació a la capital catalana -la candidatura Barcelona és Capital va aconseguir el 3,74% dels vots, per sota de la CUP, i cap regidor- i el seu impacte territorial també va ser poc significatiu, malgrat tenir el suport de l'ANC. Bona part dels regidors obtinguts repetiran, però ja a Demòcrates.
A les eleccions espanyoles també es va fer un intent similar amb Front Republicà, una coalició electoral formada per Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates, i que va ser liderada per Albano Dante Fachin. Va obtenir el 2,74% dels vots i no va entrar al Congrés. En els següents comicis, que van ser una repetició dels anteriors per la manca d'entesa entre el PSOE i Unides Podem per formar govern, Fachin va travar converses amb Borràs, candidata de Junts, per explorar una aliança que no es va produir.
Què defensa l'ANC? L'entitat va incloure en el seu full de ruta per als propers dos anys la creació d'una llista cívica, al marge dels partits, per presentar-se a les eleccions al Parlament. L'Assemblea escollirà nova cúpula directiva aquest mes de maig per agafar el relleu a Elisenda Paluzie i ha apujat el to contra la classe política, a qui acusa d'haver-se "diluït en l'autonomisme" i no fer passos ferms cap a la República, proclamada però no desplegada. La llista que el nou secretariat es compromet a promoure de cara a les properes eleccions, que s'haurien de fer el 2024, ha de servir per "defensar la voluntat dels electors independentistes" i "fer la independència". Aquesta candidatura, però, no està plantejada com un partit polític ni tampoc hauria d'incloure polítics professionals.
En les darreres setmanes, Paluzie ha desenvolupat la idea d'aquest quart espai independentista. En una entrevista a El Món, l'encara presidenta de l'ANC advertia que, sense un gir dels actuals partits, "acabarà havent-hi un espai per a una nova candidatura independentista" de cara a les properes eleccions. En una altra entrevista, en aquest cas a VilaWeb, Paluzie apuntava que aquesta quarta candidatura pot "obligar els partits a reposicionar-se". L'any 2015 ja es va fer una proposta similar, idea de Quim Torra, que finalment es va traduir en Junts pel Sí, tot i que ell la plantejava sense la presència de dirigents polítics. Set anys després, i en l'actual situació de desorientació estratègica, l'ANC considera que una llista ciutadana pot servir per "trencar la dinàmica" actual dels partits i pressionar-los a actuar pel temor a perdre vots.
Tanmateix, el full de ruta de l'ANC no té res a veure, segons destaquen diversos dirigents consultats per NacióDigital, amb intents previs que hi ha hagut per generar aquest quart espai. Aquests mateixos dirigents assenyalen que darrere d'aquests moviments hi ha hagut Clara Ponsatí, exconsellera d'Ensenyament i ara eurodiputada representant Junts, amb sondejos a dirigents com Josep Costa, exvicepresident del Parlament i que no es va fer militant del partit de Carles Puigdemont. Consultat per aquest diari, Costa nega cap moviment en aquest sentit, més enllà de la proposta de l'ANC al seu full de ruta. "L'Assemblea ho planteja més com una llista de país, no com un partit nou", ressalten les fonts consultades per aquest diari.
De tota manera, si el Govern d'ERC i Junts esgota la legislatura, falten encara dos anys per a les eleccions al Parlament i poden passar moltes coses. En l'horitzó més o menys proper hi ha episodis que tensaran l'executiu i la majoria independentista al Parlament: un és el futur de Laura Borràs, imputada per fraccionament de contractes i a qui s'obrirà judici oral en les properes setmanes o mesos. Si es compleixen els terminis, s'hauran d'aprovar nous fulls de ruta de l'ANC, que s'actualitza cada dos anys. Podria passar, doncs, que es deixés de banda aquest punt del full de ruta o bé que es concretessin més les característiques d'aquesta quarta opció. També és rellevant què acaba passant amb Junts, sobretot si hi ha pugna entre Borràs i Jordi Turull per la secretaria general. "No és el mateix que mani una o l'altra", remarca un dirigent sobiranista implicat en espais de coordinació.
Experiències fallides en els darrers anys
A Catalunya ja hi ha hagut intents de promoure candidatures o "partits" que puguin competir amb ERC, Junts i la CUP. Fins ara no han tingut èxit, tot i que s'han presentat en eleccions complexes per a propostes noves. Un cas paradigmàtic va ser el de Primàries, impulsat per Jordi Graupera, l'any 2019 amb l'objectiu d'entrar a l'Ajuntament de Barcelona. No va obtenir representació a la capital catalana -la candidatura Barcelona és Capital va aconseguir el 3,74% dels vots, per sota de la CUP, i cap regidor- i el seu impacte territorial també va ser poc significatiu, malgrat tenir el suport de l'ANC. Bona part dels regidors obtinguts repetiran, però ja a Demòcrates.
A les eleccions espanyoles també es va fer un intent similar amb Front Republicà, una coalició electoral formada per Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates, i que va ser liderada per Albano Dante Fachin. Va obtenir el 2,74% dels vots i no va entrar al Congrés. En els següents comicis, que van ser una repetició dels anteriors per la manca d'entesa entre el PSOE i Unides Podem per formar govern, Fachin va travar converses amb Borràs, candidata de Junts, per explorar una aliança que no es va produir.