Mesures en àmbits socials
El Govern crea formalment en aquesta llei la prestació vinculada al pla pilot de la renda bàsica -que el PSC reclama aturar- i la fixa en 800 euros per als adults i en 300 euros per als menors d'edat. Concreta que la podran demanar aquelles persones escollides per a la prova, que durarà mentre tingui lloc el pla pilot -no genera drets indefinits per al futur- i que l'assignació pressupostària serà consignada per la Generalitat -tot i que es preveu que arribi als 40 milions per finançar uns 5.000 participants.Igualment, la llei facilita la incorporació d'escoles concertades a la xarxa de centres de titularitat pública ja que elimina el requisit que el consell escolar validi la integració. Si hi ha acord entre el Govern i els titulars, només s'haurà d'informar prèviament aquest òrgan de l'escola, però un hipotètic rebuig no frenarà el procés. Per altra banda, també es crea el promès fons per erradicar l'amiant -del qual n'hi ha uns quatre milions de tones a Catalunya-, que hauria d'arribar als 10 milions d'euros, i s'elimina la taxa per renovar la targeta sanitària, que permetia recaptar uns 1,4 milions anuals però ara la supressió hauria de reduir la burocràcia als centres sanitaris i evitar tràmits a qui menys accés té a les noves tecnologies, com col·lectius vulnerables i gent gran.
Igualtat i violència masclista
La llei d'acompanyament pretén facilitar l'accés a prestacions a les víctimes de violència masclista i ampliar-ne l'abast. Tal com va publicar El Periódico, les dones que n'hagin patit ja no hauran d'acreditar seqüeles per percebre l'ajuda única de la Generalitat, de poc més de 3.000 euros, però des d'ara també es reconeixeria la violència vicària, donant lloc a una prestació de quasi 40.000 euros en cas d'assassinat d'un fill, la mateixa quantitat que rebrien els fills en cas que el pare matés a la mare. Així mateix, aquests ingressos ja no computarien a l'hora de calcular els límits per poder cobrar la renda garantida de ciutadania.De la mateixa manera, la norma estableix quotes d'entre el 25% i el 40% per a la incorporació de dones al sector ferroviari a les futures convocatòries de treball del sector ferroviari. Es pretén així revertir una situació anòmala, ja que un 60% dels usuaris del tren són dones, però en canvi només en representen un 17% de la plantilla. També en el marc ferroviari, un article determina que, des d'ara, els accidents ferroviaris greus del Sistema Ferroviari de Catalunya -com el recent xoc a Montcada i Reixac- seran investigats per una comissió independent adscrita al Govern.
Acusació popular i atur per a consellers
L'executiu sistematitza els casos en què la Generalitat pot presentar-se en causes judicials com a acusació popular, tal com va avançar Ser Catalunya. Fins ara, ho feia en casos de violència sobre la dona, en maltractament físic o sexual a infants i adolescents i en delictes d'odi, però ara podrà fer-ho també en causes per mutilació genital, maltractament psíquic a infants i adolescents, en procediments de defensa dels interessos de consumidors vulnerables, i en procediments penals per descobriment i revelació de secrets quan afectin al Govern, a càrrecs i empleats públics o a l'interès general. Això darrer permetria que la Generalitat es personés en la causa de Pegasus. A banda, l'article remet a un reglament per concretar quan els advocats del Govern podran defensar els membres de l'executiu i altres càrrecs i empleats públics.Així mateix, la llei d'acompanyament estabilitza la prestació que cobren els consellers un cop deixen el Govern, la qual es pot percebre fins que trobin una altra feina, amb un màxim de 18 mesos. Tal com va publicar El Periódico, aquest particular atur ja existeix, però s'havia d'anar renovant amb l'aprovació de cadascun dels pressupostos, i ara aquests només hauran d'actualitzar la quantitat que permeti cobrar, ara situada en 2.207,2 euros mensuals.
Deduccions fiscals qüestionades
Malgrat que els grans canvis en tributs s'inclouran quan ja hi hagi un acord definitiu pels pressupostos -el PSC reclama frenar cap increment fiscal i el Govern ja ha pactat modificacions amb els comuns-, l'avantprojecte preveu alguns canvis menors. Pel que fa a l'IRPF, augmenten les deduccions per a compra d'accions en empreses noves, passant del 30% al 40% i duplicant l'import màxim de 6.000 a 12.000 euros. En l'impost de successions, permet aplicar a la base imposable un reducció del 95% del valor no només a les finques rústiques com fins ara, sinó també de les construccions que s'hi ubiquin. I quant a les donacions a descendents, en el cas que siguin per constituir una empresa o adquirir-ne participacions, s'eleva a 200.000 euros l'import màxim per gaudir de reducció en l'impost -o a 400.000, si el perceptor té un grau de discapacitat superior al 33%.L'informe del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) sobre la llei d'acompanyament s'oposa a aquestes mesures, ja que considera que redueixen l'equitat impositiva i, per tant, són regressives. Tot i això, Foment i Pimec es desmarquen d'aquesta consideració i fonts del Govern apunten que aquest aposta per mantenir-les a la llei. Al seu torn, CCOO i UGT es queden sols criticant una altra deducció, en el mateix supòsit de donació a un descendent per a inversions empresarials, que elimina el requisit conforme qui la rebi hagi de tenir menys de 40 anys i n'eleva el seu topall de patrimoni màxim de 300.000 a 500.000 euros. En canvi, ningú s'oposa a unificar a l'alça la taxa turística per als creuers -sense diferència segons les hores que estigui al port- ni a permetre de forma indefinida que l'impost de successions es pugui pagar en un termini de dos anys, en lloc d'un -ja ho permetien els pressupostos vigents, però només durant el 2022.
La petjada ecològica dels productes, el 2026
Un dels incompliments de la llei catalana del canvi climàtic del 2017 és l'obligació conforme, entre 2020 i 2021, tots els productes portessin indicacions sobre la seva petjada de carboni de forma visible per al consumidor. La llei d'acompanyament recandelaritza aquesta mesura per a l'1 de gener de 2026 i fixa que el mètode de càlcul ja no s'hagi de determinar per reglament -per facilitar-ne actualitzacions a mesura que evoluciona i es perfecciona la metodologia-, però també elimina la consideració de la norma original conforme l'etiquetatge hagi d'ocupar un 10% de la superfície de l'etiquetatge. Ara el Govern ho haurà d'acordar amb els sectors afectats. Segons argumenta, aquests canvis han de permetre adequar la implantació als treballs a altres països europeus en matèria de declaracions ambientals, així com fixar els paràmetres relatius a l'etiquetatge a les guies ha d'evitar situacions incoherents davant la diversitat de productes afectats i la seva presentació.[noticiadiari]2/250963[/noticiadiari]
Per altra banda, un altre article habilita la Generalitat per imposar sancions coercitives de fins a 10.000 euros per assegurar el compliment de les resolucions contra companyies energètiques. Així es pretén agilitzar l'acatament en els requeriments, davant l'augment de reclamacions dels usuaris, i aquestes quantitats serien compatibles amb eventuals multes definitives d'un expedient sancionador que arribés més tard, ja previstes a l'ordenament actual i que poden arribar fins als 30 milions d'euros.
Finalment, quant a la contaminació acústica, la llei permetrà -si s'aprova- rebaixar dels 15 als 10 dB la superació del límit de soroll per declarar una àrea com a zona acústica de règim especial (ZARE) i aplicar mesures per compaginar l'oci i activitat nocturnes amb el descans veïnal. També permetrà que els límits legals de soroll es puguin superar en cas "d'actes tradicionals, festius, esportius, culturals o d'altres, que tinguin un arrelament o un interès social especials", per evitar que un jutge en pugui tornar a suspendre esdeveniments, com en el cas recent dels concerts de la Patum de Berga. També flexibilitza els límits de soroll en cas d'obres i reformes a un habitatge -ho podran regular els ajuntaments-, però suma altres nous tipus d'infracció per excés de volum i eleva les sancions imposables dels 300.000 fins a 450.000 euros.
Més transparència pressupostària
El Govern es posa deures en termes de retiment de comptes a nivell pressupostari en establir que, cada cop que hi hagi eleccions al Parlament, ha de publicar 20 dies abans dels comicis un informe explicatiu sobre l'estat de les finances públiques en aquell moment i les seves perspectives de futur. L'objectiu declarat és emular bones pràctiques internacionals en aquest camp i estimular el debat públic.Igualment, fixa per llei que, de cara a futurs projectes pressupostaris, aquests hauran d'incloure un informe sobre perspectiva climàtica i ambiental d'aquells comptes, definint el context del país des d'aquest punt de vista i l'impacte dels ingressos i despeses en els objectius contra l'emergència climàtica. Aquest document, que ja es va elaborar per als pressupostos del 2022, n'acompanyaria d'altres ja obligatoris, com l'informe sobre perspectiva de gènere, el càlcul de la balança fiscal o els annexos sobre ajuts i subvencions, sobre personal o sobre inversions.
