Pla de xoc social de 555 milions i impost a l'alça als pisos buits: l’acord Govern-comuns pels pressupostos

L’entesa rubricada per Aragonès i Albiach també prioritza dotar amb 280 milions l’atenció primària, canvis en l'impost de patrimoni, gravar l'activitat dels creuers i dotar d’habitatges les meses d’emergència

Pere Aragonès i Jéssica Albiach, en l'escenficació de l'acord de pressupostos a Palau.
Pere Aragonès i Jéssica Albiach, en l'escenficació de l'acord de pressupostos a Palau. | ACN
Oriol March / Carme Rocamora / Joan Serra Carné
14 de desembre del 2022
Actualitzat a les 20:11h
Una fiscalitat "solidària i transformadora". Amb aquestes paraules descriuen el Govern i els comuns en el seu acord pels pressupostos les mesures fiscals que han acordat per als comptes de 2023. Els principals eixos d'una de les carpetes més delicades de la negociació són l'impuls d'un impost per als creuers que ha de començar a tramitar-se al parlament entre gener i febrer de l'any vinent, també un increment en un 33% de la tarifa de l'impost sobre habitatges buits, i una modificació de l'impost sobre el patrimoni amb l'objectiu d'igualar-lo amb l'estatal. L'escrit, que han signat aquest dimecres a la tarda el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la líder dels comuns, Jéssica Albiach, és el primer acord que aconsegueix tancar l'executiu en aquesta negociació, però no és suficient per garantir l'aprovació dels comptes, per la qual cosa serà necessari el concurs del PSC o de Junts. 

Al marge de la carpeta impositiva, la primera entesa pels pressupostos també posa el focus en el reforç dels recursos destinats a la sanitat i l'emergència habitacional. El pacte inclou dotar amb 280 milions d'euros l'atenció primària -un dels aspectes que més ha destacat Albiach en la seva compareixença a Palau-, que representa un augment del 15,3% respecte al pressupost vigent aquest any. Es preveu que 100 milions es destinin a un pla de millora de l'accessibilitat als ambulatoris amb l'objectiu que, abans que acabi el 2023, els usuaris puguin ser atesos en un màxim de cinc dies pel professional més adequat.  

En habitatge, es planteja nodrir les meses d'emergències amb pisos per atendre la situació de les famílies vulnerables. El Govern i En Comú Podem han acordat que es destinin a aquestes meses fins a 1.500 habitatges en mans de la Sareb i entitats financeres que seran adquirits amb recursos públics. S'invertiran fins a 180 milions d'euros per ampliar el parc públic d'habitatges.

Les mesures en aquestes dues àrees es completen amb un pla de xoc social dotat amb 555 milions d'euros. La petició inicial dels comuns era que arribés fins a 1.000 milions, però finalment han arrencat aquest compromís a l'executiu. En aquest pla s'hi inclou l'actualització de l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en un 8%, fins a situar-lo als 615 euros mensuals. Aquesta actualització de l'índex que fixa les prestacions socials és la primera que es fa des del 2010. També es planteja destinar fins a 50,7 milions per estendre les bonificacions al transport públic durant tot el 2023.

Altres propostes que s’han pactat és l’increment en gairebé 20 milions d’euros el pressupost de la conselleria d’Igualtat i Feminismes per aconseguir un major impacte de la seva intervenció, que els comuns han qüestionat en la primera etapa de la legislatura, perquè creuen que és la que menys avenços ha assolit, malgrat l'impuls que se li volia donar per ser un nou departament. També, amb l’objectiu que la nova energètica pública del Govern sigui un "veritable agent de producció, comercialització i emmagatzematge" d’energia, els comuns i l'executiu han acordat destinar 25 milions a la seva arrencada.

Els comuns, els primers socis del Govern

Les negociacions amb els comuns eren, de llarg, les més avançades que tenia el Govern, en comparació amb com estan desenvolupant-se les converses amb el PSC i Junts. Tanmateix, aquest dilluns, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, encara insistia que l'acord pressupostari "penjava d'un fil", precisament per com s'estava abordant el diàleg sobre les partides de salut. Albiach ha insistit aquest dimecres que no ha estat gens "fàcil" tancar el pacte. 

Després d'anunciar-se l'acord, la presidenta d'En Comú Podem ha posat l'accent en com els comuns han fet virar el Govern en les seves prioritats per enfortir l'agenda social. Per part de Palau, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i la titular d'Economia, Natàlia Mas, han destacat la necessitat de validar els suports als comptes en els pròxims dies. "No hi ha cap raó tècnica per no aprovar els pressupostos", ha afirmat Vilagrà, en un missatge dirigit especialment al PSC, tot i que l'executiu també manté converses amb Junts

En paral·lel a tot plegat, Salvador Illa, cap de files del PSC, ha fet un toc d'atenció a l'executiu. Ha explicat, en una atenció als mitjans des del Parlament, que s'ha reunit aquest dimecres amb Aragonès per abordar l'estat de les negociacions dels pressupostos. "Li he traslladat que les coses estan verdes", ha explicat el líder de l'oposició. A més, ha remarcat que els socialistes encara són "lluny" d'un acord. Tot i això, ha assegurat que continuen amb la voluntat de negociar per arribar a un pacte i que treballaran "contrarellotge" perquè sigui possible. 

En canvi, pel Govern les negociacions no estan encallades. Així, Vilagrà ha assegurat que esperen arribar a un acord "ben aviat", i ha emplaçat els socialistes a estar "a l'altura" de les circumstàncies. La consellera de la Presidència ha detallat que les reunions amb el PSC progressen fins al punt que només queda una carpeta sectorial per tancar, relativa a l'àmbit d'administració i transparència. Les declaracions del primer secretari dels socialistes carregant contra l'estat de la negociació han agafat per sorpresa a les responsables de l'executiu.

La fiscalitat, un trencaclosques de difícil encaix


Un dels punts on topen més els actors que formen part de l'equació dels pressupostos és la fiscalitat. Mentre que el Govern i els comuns han pactat un increment en diferents àmbits, des d'un inici el PSC ha demanat "prudència" a l'hora d'abordar reformes fiscals i aposta per "anàlisis més globals" en comptes d'anar modificant impostos concrets. Des de Junts, en canvi, volen tot el contrari que els comuns: menys impostos i revisions a la baixa.

Junts no ha reaccionat en públic al detall de l'acord entre Albiach i Aragonès. Quan a la consellera d'Economia se li ha qüestionat sobre el possible xoc entre acords que es puguin produir i el seu encaix en els comptes, ha explicat que han informat Junts sobre l'increment de l'impost del patrimoni per adequar-lo al patrimoni estatal: "Amb Junts s'ha compartit la proposta i veuen lògic que fem l'ajust", ha assegurat Mas. Les desavinences entre els tres partits podrien suposar que es faci marxa enrere en algunes de les propostes acordades amb els comuns? La resposta, tant de l'executiu com d'Albiach, és rotunda: l'acord presentat aquest dimecres està "tancat i barrat". No se sotmetrà a canvis.

Després d'haver enllestit l'entesa amb els comuns, ara el Govern incrementarà les reunions amb PSC i Junts, i no es descarten novetats entre dijous i divendres. L'acord amb En Comú Podem permet a Aragonès disposar de 41 escons a favor de la tramitació dels comptes -els 33 d'ERC i els vuit dels comuns-, de manera que encara haurà de sumar el suport de socialistes o de juntaires -o de tots dos, si és que acaba sent possible- per veure'ls validats. A hores d'ara, el cert és que persisteix la incertesa sobre el calendari dels pressupostos. Arribaran al Parlament abans que acabi l'any? El desig d'Aragonès, pronunciat aquest dimecres durant la sessió de control al Parlament, és que no s'allargui més enllà del gener la tramitació d'uns comptes que a hores d'ara ja es veuen abocats a una pròrroga tècnica. 
 

Acord entre el Govern i els comuns pels pressupostos by Naciodigital on Scribd