Elsa Artadi: «És sorprenent que Maragall no tingui cap problema a governar amb Colau»

Elsa Artadi (Barcelona, 1976) ha passat, en tan sols dos anys, de ser una integrant -molt destacada, això sí- del sottogoverno a convertir-se en peça essencial de Junts per Catalunya (JxCat). Primer va ser cap de campanya de Carles Puigdemont, després consellera de la Presidència i ara ha emprès una nova etapa: és la número dos de Joaquim Forn a la llista de Barcelona i, en cas que JxCat opti a l'alcaldia i Forn no rebi el permís de la justícia espanyola, Artadi assumiria la responsabilitat.

En aquesta entrevista a NacióDigital, feta aquest dimecres a la sala de reunions del grup parlamentari, reflexiona sobre el salt a Barcelona, les eleccions espanyoles, els pactes, l'escenari posterior a les sentències del Suprem i l'hipotètic electoral a Catalunya.

- Va deixar de ser consellera de la Presidència per ser la número dos de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona fent tàndem amb Joaquim Forn. Satisfeta amb el canvi?

- Molt, la veritat és que molt, i ho dic amb un punt de sorpresa. Vaig fer el pas molt convençuda, però és veritat que quan fas canvis hi ha incertesa, sobretot en espais que encara són nous o que no coneixes. Josep Rull, que em va ajudar molt a prendre la decisió i que em va aconsellar molt perquè és una persona amb la qual tenim molta connexió des de fa anys, tenia raó.

- Quin element va ser el que va pesar més per fer el pas?

- Va ser una decisió global, no la vaig prendre només jo. Va ser una reflexió conjunta del nostre espai polític. Vam entendre que és molt important governar Barcelona perquè la ciutat necessita un canvi, i aquesta idea la comparteixo com a barcelonina. Hi ha una urgència pel canvi, i el canvi som nosaltres. Es va considerar que jo era la millor opció per acompanyar Forn. Els ho agraeixo molt, i aquí estic.

- La seva sortida va anar acompanyada de la Laura Borràs, que com vostè era integrant del pinyol del president Quim Torra. Es pot deduir, com ha denunciat l'oposició, que és més important anar a les eleccions que mantenir l'alineació original del Govern?

- El nostre espai polític ha patit molt amb la repressió, i això ha suposat que en un temps molt ràpid s'hagin de crear nous lideratges, dels quals el grup parlamentari n'ha estat bressol. Quan ja estàvem encaminats amb la meva aposta per Barcelona és quan va esclatar l'avançament electoral a Espanya, i ens va agafar per sorpresa tot i que feia mesos que se'n parlava per la manca de voluntat de diàleg . El cas de Borràs va ser, per ella, una decisió complexa. L'entenem amb l'esperit de generar nous lideratges. JxCat va néixer al Parlament i ara s'expandeix a les eleccions municipals -de manera molt visible a Barcelona-, a les europees i a Madrid. En el meu cas, teníem un relleu molt obvi , que és una persona que fa molt temps que fa política, i vam decidir tirar endavant.

"En Quim té dret a encapçalar la candidatura. Però no tenim cap garantia que, guanyant, el Suprem i la injustícia espanyola li permetin ser alcalde"

- En la presentació de la candidatura a Barcelona, Forn assegurava que no pensava renunciar a ser alcalde malgrat la situació judicial. Creu que aquesta promesa es podrà complir, tenint en compte les resolucions que ha anat adoptant la justícia espanyola?

- El Quim té dret a encapçalar la candidatura, els barcelonins i barcelonines tenim dret que encapçali la candidatura. Però és cert que no tenim cap garantia que, guanyant, el Tribunal Suprem i la injustícia espanyola li permetin ser alcalde. N'hem parlat molt des del principi. En el seu dietari expressa com era partidari de formar Govern . En l’àmbit municipal tens vint dies per constituir l'ajuntament i qui pugui encapçalar l'alcaldia és qui serà escollit. No hi ha cap voluntat d'endarrerir res. Ho intentarem amb el Quim i, si no, hi sóc jo per ser on no pot estar, i faré el pas endavant.

- En els últims dies està fent molta campanya al carrer. És a temps de copsar totes les problemàtiques que hi ha a la ciutat?

- Sóc veïna de Barcelona, no cal estar en campanya per adonar-te que la ciutat necessita un canvi urgentíssim. No sé si cal que la gent estigui en campanya nou mesos, no sé si és l'ús més eficient de les persones per servir la ciutadania. Per copsar als problemes no cal ser candidata a l'alcaldia de Barcelona, perquè malauradament una immensa majoria dels veïns els han copsat.
 
- Si hagués de fixar prioritats per Barcelona de cara a la legislatura, quines situaria en els tres primers llocs?

- Seguretat, habitatge i creixement econòmic. Embolcallat en això, el que cal és saber on anem. No només resoldre el que és urgent, les immediateses, sinó saber cap a on dirigeixes la ciutat. Ara mateix no tenim ni una bona gestió ni un bon lideratge.

- Vostè ha estat molt crítica amb la gestió d'Ada Colau. Li reconeix alguna obra de govern destacable i que vostè mantindria si fos alcaldessa?

- Tant en la campanya del 2015 com ara hi ha una bondat que els reconec i comparteixo: hi va haver un canvi de llenguatge, un canvi a l'hora de posar certs elements en l'opinió pública dels quals no hi havia prou reflex. Què passa? Que ens ho hem trobat en el plànol discursiu, i a l'hora d'aterrar les coses no hi són en gairebé tots els àmbits.

"No farem alcaldessa Ada Colau ni governarem amb el partit que ha fet que Barcelona estigui aturada, que els problemes de la ciutat apareguin de nou o es cronifiquin, i tampoc pactarem un govern amb el 155"

- Tenint en compte que l'Ajuntament estarà una vegada més fragmentat, amb quins partits vol pactar JxCat i quines línies vermelles posarà la seva candidatura?

- No farem alcaldessa Ada Colau ni governarem amb el partit que ha fet que Barcelona estigui aturada, que els problemes de la ciutat apareguin de nou o es cronifiquin, i tampoc pactarem un govern amb el 155. Això hauria de ser una obvietat. El nostre objectiu és guanyar i obrirem la mà a ERC, perquè entenem que són els nostres socis des del 2012, i ens sembla estrany que en algun lloc pugui ser soci i en d'altres, no. El nostre projecte és liderar i tornar a guanyar l'alcaldia de Barcelona.

- Li va sobtar la proposta d'Ernest Maragall, candidat d'ERC, de governar amb un tripartit format per ells, vostès i Colau?

- Bastant. Em sorprèn que algú es presenti per tornar a governar amb el mateix equip de govern que hi ha ara mateix, amb aquest consens ciutadà sobre la necessitat que hi hagi un canvi a la ciutat.

- Havien tractat la proposta amb anterioritat? Els l'havia fet arribar en privat?

- A mi, no. Tot el que sabem és a través dels mitjans.
 
- Tenen establert algun mecanisme de coordinació amb ERC, tenint en compte que governen junts?

- Tenim establert i ha funcionat durant molt mesos -jo n'he format part- un mecanisme de coordinació Govern-Parlament. En època electoral tot això funciona menys eficient i  fluïda. Quan he estat en aquests òrgans i he parlat amb els companys d’ERC els he insistit molt en el fet que no anar junts a les eleccions fa que la coordinació costi una mica més. Cadascú pren les seves decisions i són legítimes.

- Insistim amb la pregunta que abans li fèiem sobre Maragall. Creu que la proposta del candidat d'ERC de governar amb els comuns anticipa alguna cosa en l'’escenari posterior a les eleccions municipals?

- Sí, sí. Jo crec que Maragall no té cap problema a governar amb Ada Colau. La qual cosa, des de molts entorns, sembla sorprenent.

"Jordi Sànchez i Laura Borràs són una gran aposta que defineix molt un gruix substancial de la ciutadania de Catalunya, més que Gabriel Rufián"

- Parlem ara de les eleccions espanyoles. Creu que JxCat, en l'actual situació, està en disposició d’aconseguir grup parlamentari?

- Les enquestes no tenen només a veure amb com de convulsa és la situació política, sinó també amb com es fan. Necessitem, tots plegats, trobar la manera d'enquestar de forma més fiable, a banda que realment hi ha molts indecisos. Jordi Sànchez i Laura Borràs són una gran aposta que defineix molt un gruix substancial de la ciutadania de Catalunya, més que Gabriel Rufián, però això ho dirà la ciutadania. Si hem de parlar d'enquestes, tothom sap com va anar el 21-D. Ens donaven 12 escons quan vam començar i en vam treure 34. No és que anés millorant: mai ningú ens en va donar 34. Els únics que apostàvem per aquesta xifra érem nosaltres mateixos.

- La bossa d'indecisos és enorme, de 300.000 persones que dubten votar JxCat o ERC, segons el darrer baròmetre del CIS.

- És normal. Tot s’està definint, la convocatòria d'eleccions va ser precipitada i són temps convulsos, passen moltes coses. Les candidatures, en alguns casos, han estat sorprenents. Si tu preguntes fa dos mesos que JxCat estaria encapçalada a Barcelona per Sànchez i Borràs, no ho hauria encertat ningú. I segurament tampoc ningú hauria encertat que Turull i Rull encapçalarien demarcacions a les espanyoles, com Jaume Alonso-Cuevillas . Això ajuda a la incertesa i tot és menys programat que quan hi havia eleccions cada quatre anys.
 
- El Congrés estarà, de nou, fragmentat. Pedro Sánchez apareix com a gran favorit per formar govern. L'independentisme l’ha d’investir? A canvi de què? Quines són les línies vermelles de JxCat?

- L'independentisme no ha d'investir un nom, ha d'investir un projecte, una manera de fer, algú que tingui voluntat de fer política, independentment dels noms. Si Pedro Sánchez ha de ser un Sánchez poruc, que vol pactar amb Cs, favorable al 155, als barons caducs del seu partit… No té cap sentit investir algú que està a favor de la repressió i de l'eliminació de les institucions catalanes. Per què se li hauria de donar suport, a algú així? Com a mínim JxCat això no ho farà. I no ho farà perquè seria un frau de cara als nostres electors i un frau a l'hora de representar els interessos de Catalunya. Què volem fer? Tenir prou força per propiciar el diàleg, per ser decisius per tal que hi hagi un desbloqueig de la situació actual. Un desbloqueig no passa per fer més fort Pedro Sánchez. Va donar suport amb els ulls tancats al 155. La força la donen els grups que defensin el dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió des de Catalunya

- Sense referèndum hi haurà investidura?

- Evidentment, no es pot investir ningú que vulgui vulnerar els drets dels catalans. Catalunya té dret a l'autodeterminació, Catalunya ha d'exigir la fi de la repressió, i em sembla que són dues línies vermelles mínimes que ningú del moviment sobiranista, ningú que estigui a favor que finalitzi la repressió, que estigui a favor d'exercir els nostres drets… Tothom, en el nostre entorn, comprendrà que aquestes han de ser les nostres línies vermelles, perquè és el que exigeix la gent.

"Evidentment, no es pot investir ningú que vulgui vulnerar els drets dels catalans. Catalunya té dret a l'autodeterminació, Catalunya ha d'exigir la fi de la repressió, i em sembla que són dues línies vermelles mínimes"

- Va tenir un paper capital en el diàleg amb l'Estat. Quan escolta acusacions contra JxCat perquè presumptament van a "bloquejar" el Congrés, què els respondria?

- El bloqueig és el que tenim ara. El bloqueig és pensar que la solució és la repressió, pensar que la solució és la persecució. Dimarts, per exemple, vam veure l'encausament de 30 persones, funcionaris i treballadors del Govern. Això sí que és bloqueig, així no anem enlloc. Aquesta és la tesi de los descabezamos i desapareixen, la tesi de convocar eleccions perquè així "no tornaran a guanyar", la tesi de deixar de mirar i no afrontar els problemes i que, per tant, tot això desapareixerà. Bé, finalment els hem donat prou evidències que per aquí no se solucionen les coses. Això sí que és pensament màgic per part de l'unionisme: que de sobte l'independentisme, però també la gent que creu en els drets i les llibertats, desapareixeran només perquè ells no ens volen escoltar.

- Si vostè acaba sent alcaldessa, aspira a tenir un paper com el que tenia al Govern pel que fa al diàleg amb l'Estat?

- Tots ens hem de situar i trobar el rol, però és evident que estic en disposició de seguir fent una tasca des de l’Ajuntament, amb la importància que té la capital del país. Estic en disposició d'ajudar en el que calgui, i estaria encantada de fer-ho en un procés de fer política i d'aconseguir un desbloqueig de l’actual situació.
 
- En el míting a la Plaça de la Concòrdia del dissabte 30 de març, vostè va dir que Barcelona necessitava una alcaldessa que es reunís menys amb Manuela Carmena i més amb Marta Madrenas. Quina relació ha de tenir la capital de Catalunya amb la capital de l'Estat?

- Des de Barcelona hem de fer política interinstitucional, que va més enllà de les ciutats. Hi ha un munt d'exigències a nivell discursiu que es fan des de l'Ajuntament que quan el seu partit ha condicionat la governabilitat de Pedro Sánchez de sobte han quedat desaparegudes. Com pots tenir la pancarta de solidaritat amb l'Open Arms quan estàs donant suport a Sánchez, que és qui no deixa sortir el vaixell del port? Tot és una incoherència enorme. És evident que has de treballar amb les ciutats, primer amb les de casa teva, per exercir el lideratge. No per un tema proteccionista, sinó per exercir el lideratge com a gran capital del territori català. I, després, has de fer servir les teves eines per treballar amb les diferents institucions, que no s'ha fet ni s'ha treballat. S'ha fet veure que allà hi havia un govern espanyol que no tenia res a veure amb ells. I ens hem trobat incoherències com les de l'Open Arms.

- Hauria estat diferent tot el que va passar entre l'1-O i el 27-O amb un alcalde o alcaldessa independentista?

- És evident el rol que van tenir els ajuntaments per moltes coses relacionades amb l'1-O. Qui es va haver d'arremangar perquè hi hagués referèndum a la ciutat de Barcelona va ser Clara Ponsatí. Per tant, va ser molt complicat. Al final va anar bé, dins l'espectacle de violència dels cossos repressors de l'Estat contra la ciutadania pacífica, però a Barcelona es va patir.

"Suposem que el Parlament Europeu funcionarà millor que el Parlament de Catalunya i que no tornarem a tenir un 30 de gener. No va ser voluntat política de JxCat, ni molt menys: nosaltres hi érem i ens ho vam trobar fet"

- Vostè té una relació estreta amb Puigdemont, que serà candidat a les europees. Ha anunciat que si agafa l'acta tornarà. Després del precedent del 21-D, quina garantia es pot treballar als electors que això es produirà?

- Suposem que el Parlament Europeu funcionarà millor que el Parlament de Catalunya i que no tornarem a tenir un 30 de gener. No va ser voluntat política de JxCat, ni molt menys: nosaltres hi érem i ens ho vam trobar fet.

- L'equip jurídic del president treballa en aquesta possibilitat?

- Hi va treballar molt abans de presentar-se. Ell havia descartat l'opció de ser candidat a Europa i un dia, en una reunió, ens va dir que tenia un informe dels seus advocats. Personalment, jo ja tenia descartat que es presentaria. Havia fet molta feina amb dos equips per separat, per veure si arribaven a la mateixa conculsió i contraposar un informe a l'altre. Quan va veure que tots dos eren coherents, va tirar endavant.

- Per què considerava que estava descartat que fos candidat a Europa?

- N'havíem parlat i jo no li volia insistir més. L'exili és molt dur i només falta que cada dia des de Catalunya se li pregunti cada dia si es presenta o no. El vam deixar en pau, era una època que viatjava molt fent una feina molt útil.
 
- Si és eurodiputat i agafa l'acta, ha de deixar de ser diputat al Parlament?

- Ja veurem com es gestiona tot.

- Tenint en compte que JxCat ha fet de la restitució el seu programa polític, si deixa de ser diputat es diu adeu al fet que torni a ser president de la Generalitat.

- Ja veurem en aquell moment com ho gestionem. Haurem de veure com les altres peces funcionen, inclosa la modificació del reglament del Parlament, que està anant extremament lenta. Anirem veient en cada moment com gestionem aquesta etapa final, anirà en funció de les coses que passin.

No descarten que, si Puigdemont és escollit eurodiputat, conservi la possibilitat de ser president de la Generalitat? "No descartem res, però ara no estem aquí"

- De què és culpa que vagi tan lenta la modificació del reglament del Parlament?

- Això correspon als diputats de la cambra i als membres de la comissió. Per mi es va trigar molt en constituir i en fer la tasca. Crec que no hi ha voluntat majoritària que es pugui fer.

- Creu que Roger Torrent, president del Parlament, podria fer alguna cosa perquè s'acceleressin els terminis?

- Tothom pot ajudar, però un cop entres a la comissió es va trigar a constituir i no hi ha voluntat que es puguin exercir les majories, com ens hem trobat en altres casos.

- Per tant, vostès no descarten que si Puigdemont és escollit eurodiputat conservi la possibilitat de ser president de la Generalitat?

- No descartem res, però ara no estem aquí.

- Veu el president Torra fort per afrontar l’escenari de les sentències?

- Personalment, sí. El veig menys que abans, no només pel canvi de posició sinó per l'absorció de la campanya. El veig molt bé, amb ganes d'ajudar, preguntant què pot fer en les campanyes. Està molt pendent de com evoluciona el judici i de com acabarà.
 
- Creu que s'ha instal·lat un frame sobre la debilitat del president o que això respon a l'aritmètica parlamentària?

- L'aritmètica parlamentària no correspon als resultats del 21 de desembre. El ple del Parlament va decidir que no suspenia els drets dels diputats, però a l’hora de la veritat s’estan alterant les majories. Per tant, aquí s'està aprofitant -per part de grups de la cambra suposadament demòcrates- el fet que hi hagi diputats electes que no puguin votar. Això és un frau a la democràcia. I a banda hi ha tota aquesta campanya… El president Torra no és un polític professional, té una manera diferent de ser i de fer l’activitat política. A alguns els sorprèn i ho aprofiten per desgastar.

- Què ha de fer l’independentisme quan arribin les condemnes?

- Depèn de com siguin les condemnes i de com hi arribem.

- Dimarts, en una declaració institucional, el president deia les següents paraules: "Ho vam fer i ho tornaríem a fer". A què es referia, al referèndum de l'1-O o a la declaració de la independència del 27-O?

- A obeir la voluntat popular a través del mecanisme que s'escaigui en cada moment.

"El que hem de seguir reforçant, i ara amb el clima electoral costa molt, és l'estratègia comuna d'entitats i partits, que és el que realment ens va dur a l'1-O"

- És possible que tornem a veure un acord entre grups independentistes per dur a terme un altre referèndum unilateral?

- Se n'ha parlat als mitjans, però a mi no em consta que s'estigui treballant per posar-ho en marxa. Almenys ara mateix, no em consta que estigui passant. Som conscients que la preparació d'un referèndum no es fa d'un dia per l'altre. Vam tenir l'experiència del 9-N, la de l1-O va ser extremament més complicada; l'amenaça era més complexa.  Ara s'hauria de tornar a preparar molt bé quan ja hem vist com reacciona l'Estat.

- Vostè se sentiria còmoda amb la celebració d'un nou referèndum que no fos pactat amb l'Estat?

- Em sentiria còmoda amb les decisions que ens facin avançar. El que hem de seguir reforçant, i ara amb el clima electoral costa molt, és l'estratègia comuna d'entitats i partits, que és el que realment ens va dur a l'1-O. No ens hi va dur que hi havia una persona o un entorn que manés, sinó que ens hi va dur realment una coordinació molt àmplia. La fortalesa que tenim a Catalunya ve d'aquí. És part de la debilitat, perquè a vegades costa, però la fortalesa té a veure amb la unitat i amb la diversitat. Davant de situacions tan complexes, tenir diferència d'opinions i generar debat també és útil. A vegades hem de pensar fora de la caixa.
 
- Considera, com deia aquests dies Marta Pascal, que Catalunya no es pot dirigir des de Waterloo?

- Marta Pascal és senadora des de Waterloo, també. Em sembla una frase una mica peculiar. En l'espai de JxCat, el president Puigdemont és un gran actiu. De fet, és un gran actiu per a tot l'independentisme: no hi ha res que uneixi més l'unionisme, l'Estat, el deep state espanyol i tothom que va en contra dels drets i llibertats dels catalans i de la independència de Catalunya, que el president Puigdemont. Tot el que s'ha estat fent en el darrer període, el que té a veure amb les conteses electorals, s'ha fet seguint procediments àmpliament validats pel propi partit, amb més del 80%, i a algunes persones no els ha agradat. Les decisions tenen a veure amb això, i la política també.

- Puigdemont va insinuar que les paraules de Pascal tenien a veure amb el ressentiment. S'expliquen per això?

- No he parlat amb ella, però clarament no té sentit anar en contra d'una decisió que s'ha pres per àmplia majoria, que s'ha pres respectant escrupolosament els mecanismes del partit, que s'ha pres d'acord amb el president del partit . Per tant em sembla que són totalment fora de lloc.

"No he parlat amb Marta Pascal, però clarament no té sentit anar en contra d'una decisió que s'ha pres per àmplia majoria, que s'ha pres respectant escrupolosament els mecanismes del partit"

- Creu que hauria de deixar l'acta de senadora?

- Aquesta és una decisió que li compet a ella, només la pot prendre ella. Per tant, sí que ha de valorar si… Però em sembla que no estem aquí. No he parlat amb ella d'aquest tema. Respon més a la dinàmica electoral d'ara que a res més.

- S'ha parlat molt de la seva sortida del PDECat, però no s'ha acabat d'explicar gaire. Per què va deixar la militància? Va formar part de l'executiva fundacional i va coordinar la convenció ideològica. Què va passar?

- Ja no formava part de la direcció en el moment de la convenció, i ho vaig fer molt a gust. La meva sortida del PDECat no es va acabar d'entendre perquè tampoc la vaig explicar. Tenia a veure amb una indiscreció que es va fer en aquell moment que em va semblar que era del tot improcedent i per tant vaig decidir que no tenia sentit seguir militant en un moment tan delicat. Ho vaig parlar amb el president Mas, que és amb qui em corresponia parlar. Vam deixar la porta oberta per col·laborar en un futur i ho vam deixar aquí. El moment era molt convuls, l'octubre del 2017.

- En quin punt es troba la implantació territorial de la Crida, de la qual forma part de la direcció?

- Hem tingut el problema que ens han caigut les eleccions a sobre. En l'espai de JxCat vam decidir anar a tot arreu com a JxCat, i la Crida el que està fent és la tasca de formigueta d’implantació territorial i anar explicant. Ara és un moment d'impàs, però la Crida té una direcció forta, amb moltes ganes de treballar. Estem esperant que passi aquest moment.
 
- La seva primera campanya va ser com a cap de l'estratègia de JxCat. La segona és com a candidata efectiva a l'Ajuntament. La tercera serà com a candidata a la presidència de la Generalitat?

- Si és això, serà d’aquí a molts anys.

- No preveu un escenari d'avançament electoral a Catalunya?

- No prevec que, si hi ha un escenari electoral al Parlament en el curt termini, jo hi participi. Ara he fet el pas a la política municipal, i és un pas determinat i vull ser coherent amb aquest canvi.

- Passi el que passi agafarà l'acta de regidora i deixarà la del Parlament?

- La del Parlament no tinc per què deixar-la. El meu compromís amb Barcelona és absolut. Em va costar prendre la decisió i, quan la vaig prendre, ho vaig fer amb aquesta condició. Jo ara faig el pas, si ara d'aquí a X anys -llarg- ha de tornar a passar… A saber on serem. Ara mateix, el meu projecte és Barcelona i només Barcelona.

"Els grans temes de Barcelona no són exclusius de la competència de l'Ajuntament, gràcies a Déu. Si no, no hauríem sobreviscut a aquests últims quatre anys"

- Ja coneix al detall les línies de metro de Bacelona?

- Ja les coneixia, he anat tota la vida a la uni amb metro, entre d'altres coses perquè tothom sap que no condueixo. Havia portat moto una època, però em fa molta por. La pregunta em va semblar molt impertinent i que aquesta aproximació al Trivial Pursuit Barcelona per veure si ets un bon alcalde em sembla que no té sentit.

- I què ha de dir davant d'aquells que li retreuen que sigui una candidata que acaba d'arribar?

- Acabada d'arribar on, a la política o a Barcelona? Els grans temes de Barcelona no són exclusius de la competència de l'Ajuntament, gràcies a Déu. Si no, no hauríem sobreviscut a aquests últims quatre anys. Hi ha molts temes que són compartits en els quals fa molt temps que treballo. Vinc de molt abaix de la Generalitat, amb tasques molt transversals, ha estat molt bonic, i la majoria de temes no són nous. Ni el comerç, ni el turisme, ni l'habitatge, ni la seguretat, ni la promoció econòmica. És evident que hi ha una casuística municipal, unes particularitats, però no pots entendre el comerç de Catalunya sense entendre el comerç de Barcelona. Pots pensar en com adreçar els reptes del turisme sense tenir en compte el que passa a Barcelona? Doncs això amb tot.