«En Tremosa em truca des de Brussel·les per si he donat el xarop al nen»

Perfil de la dona del candidat de CiU

Publicat el 23 de maig de 2014 a les 15:48
Maria Rosa Pons, la dona del candidat Ramon Tremosa. Foto: Aleix Sarri

Maria Rosa Pons és la dona del candidat de CiU, Ramon Tremosa. Advocada, especialitzada en dret de la competència i part integrant d'una parella gens esterotipada. L'acompanya a tot arreu i viu amb certa comoditat l'absència de dilluns a dijous del seu marit. Es nota que treballa molt per a empreses alemanyes pel seu sentit pragmàtic. “Marxa dilluns, està fora dimarts i dimecres ja sap que dijous tornarà, per tant, t'hi adaptes”, explica amb serenor. 
 
 
“Abans, quan en Ramon estava a la Facultat era jo qui viatjava, sobretot a Alemanya, i ell era qui portava la logística”, apunta mentre pren un tallat, amb llet calenta i escumeta en un bar més que agradable de la plaça Llibertat de Gràcia. De fet, admet que encara té problemes per programar el rentaplats. “Encara ara em truca des de Brussel·les per si he donat el xarop als nens”, confessa. 
 
Ara bé, la Rosa cuina i assegura que ho fa molt bé. Diu que fa rap amb peres i nous i un romescu que fa saltar les llàgrimes. Sona bé. “Ell no, fa cuina de supervivència, per això agraeix qualsevol cosa”, afegeix. Li selecciona les lectures. És una lectora compulsiva. “Ell és molt Stephan Zweig i, per tant, li trio”, es vanta. Diu que ha descobert un registrador de la propietat menorquí, Josep Maria Quintana, que és un autèntica joia. Amb el cinema ja és més difícil. Es veu que en Tremosa es un fan del cinema bèl·lic. Diu que el descomprimeix. 
 
Es van conèixer a la FNEC, quan ella estudiava dret, però la parella no va sorgir d'allà. “Ni ell era el meu tipus ni jo crec que el seu”, ironitza. De fet, la cosa va progressar en un viatge i fins aquí puc llegir. I sempre cal fer cas de les advertències d'una dona que té tres ulleres de pasta i compra a mercat. Té un extraordinari sentit de l'humor i somia que “l'Estat que farem serà del tot paritari”. 
 
“En Ramon segur que estarà un decenni com eurodiputat, et garanteixo que s'ho ha treballat molt”,insisteix. “Bé, sinó hi hagués hagut data ni pregunta dubto que hagués continuat”, aclareix. Ara espera diumenge a confirmar el que considera segur: revalidar l'escó. “El veig sòlid i li fa il·lusió, és part del procés i a primera línia, i sé que cada dijous vindrà a casa i després anirà a assajar a la coral”.