De primer cop d'ull, el comunicat d'ETA que s'ha fet públic aquest diumenge és bastant diferent dels habituals. D'entrada, tot i la indumentària, s'allunya de la retòrica militarista que acostuma a utilitzar l'organització en aquests casos. No fa esment a l'armament de què disposa ni a la capacitat destructiva dels seus arsenals i descarta el llenguatge bel·licista per proposar-se a si mateixa com una organització bàsicament política: "ETA ha fet moltes propostes d'iniciatives de col·laboració , així com aportacions per resoldre democràticament el conflicte. Des de Txiberta [un intent fracassat d'unió del nacionalisme basc del 1977] a Lizarra-Garazi [treva acordada amb PNB i EA], pasant per Bergara [reunions municipalistes transversals] (...) Perquè entenem que la construcció d'Euskal Herria suposa una feina col·lectiva que està per damunt dels interessos particulars".

Per contra, aquest abandonament de la terminologia militar fa que el document sigui del tot inconcret. No emplaça ningú en particular i es limita a fer crides als altres partits, les forces socials, l'Estat espanyol i la comunitat internacional per començar un procés que no defineix. Tampoc no parla de deixar les armes i, el més important, no defineix la decisió (alto-el-foc? treva?) i evita fixar-ne cap mena de termini temporal. Ni tan sols parla dels presos.

En definitiva, es tracta d'una notícia plena d'esperança però, vist el contingut i l'experiència, encara està molt lluny de ser el comunicat final.