És difícil de saber, en termes històrics, què quedarà del segon tripartit. De fet, ha estat un govern que -com la propaganda del PSC- s'ha autodefinit bàsicament en negatiu. Fa quatre anys no va significar l'alternança, perquè va repetir coalició, però tampoc no ha marcat una continuïtat clara respecte al Govern de Pasqual Maragall. José Montilla no ha estat un simple baró del PSOE, però tampoc no s'hi ha enfrontat mai en els moments decisius. Evidentment, no ha estat un Govern ecologista i encara menys independentista.

El tripartit 2 ha estat un pacte sense indicació d'origen, a diferència d'acords anteriors que es van solemnitzar al Tinell o al Majestic. De fet, ningú no sap ben bé quan es va produir, tot i que, a hores d'ara, queda molt clar que va ser abans d'aquelles eleccions del dia de Tots Sants. No en quedarà cap ploma commemorativa.

Ningú no sap quan es va firmar, dèiem, però tampoc hi ha manera d'esbrinar quan es va trencar. Probablement perquè el segon tripartit va morir poc a poc, a cop d'enquesta, sense cerimònia.

Se l'enterrarà en secret, aquest diumenge cap a les deu de la nit, quan el miracle de la resurrecció no s'hagi produit. I ningú no el plorarà, ningú no dirà unes paraules de record.