Des de la invasió russa d'Ucraïna, les Jornades del Cercle d'Economia han introduït la geopolítica com una de les grans coordenades del seu encontre anual. Les d'aquest any, la 39 edició, porten per tema central la productivitat, però no han obviat el context que viu la política internacional. El primer dia de les Jornades, inaugurades pel president Pere Aragonès, han estat dominades pels temors geopolítics que viu el món econòmic.
En la primera sessió d'aquest dimecres, Federica Mogherini, rectora del Col·legi d'Europa, ha obert el foc amb una pregunta que és també un advertiment: Quo vadis, Europa? La predecessora de Josep Borrell com a alta representant per a Assumptes Exteriors i Seguretat de la UE ha llançat una frase inquietant: "Si Trump torna a la Casa Blanca, entrarem en territori desconegut".
Les eleccions nord-americanes neguitegen el sector del món econòmic més compromès amb els valors de l'europeisme. Per això el Cercle ha convidat dos pesos pesants del pensament global liberal: Eugene J. Dionne, columnista del The Washington Post i analista d'un dels think tank més prestigiosos de la capital nord-americana, la Brookings Institution, i Esther Solomon, redactora en cap de la versió en anglès del diari israelià Haaretz. Han estat dues veus del que podríem anomenar centre esquerra global.
E. J. Dionne: "Com hem arribat fins aquí?"
Amb una sala d'actes plena de gom a gom, el columnista de The Washington Post ha dibuixat un panorama elecoral molt més complex del que sol aaprèixer als mitjans de comunicació. La mitjana d'enquestes donaven aquest dilluns un lleuger avantatge a Trump (46,7%) sobre Biden (45,6%). Dionne ha relativitzat en part els veredictes abans d'hora que mostren Trump vencedor, assegurant que al final seran els double haters (els doble odiadors), que no se senten atrets per cap dels dos canddiats, els qui decidiran l'elecció.
Per Dionne, Biden té cartes a jugar, com és l'avantatge que té entre un segment tradicnalment conservador, els majors de 65 anys, i també entre els qui probablement acabaran votant. L'analista ha explicat "com hem arribat fins aquí", i ha asssenyalat la cgran desindustrialització, que va començar els anys 80, com a focus d'un enorme malestar que va créixer després dels anys 2000 i encara més amb el crash del 2008.
Solomon ha intervingut via telemàtica per vincular les eleccions als EUA amb la situació a Gaza. La periodista israeliana ha definit la situació en què es troba el seu país des de l'atac de Hamàs emprant el terme "trampa estratègica", ja que vuit mesos després el lideratge de Hamàs no ha estat escapçat, resten 128 captius i s'ha obert un esvoranc en l'opinió pública mundial, incrementat ara pel reconeixement de palestina per Espanya, Noruega i irlanda, i els moviments de la Cort Penal Internacional contra un Benjamin Netanyahu que tan sols pretén "la seva supervivència política".
Tant Dionne com Solomon han parlat de la ràbia i la frustració com a gèrmens d'un populisme d'extrema dreta que s'ha convertit en la principal amenaça per a les democràcies. En aquest cas, el Cercle d'Economia no s'ha mostrat neutre. Miguel Trias Sagnier, membre de la directiva i moderador del col·loqui, ha reconegut en un moment donat: "Jo fins ara era pessimista, posava a Trump el 70% de les opcions. Ara surto pensant en un 50/50".