Moltes gràcies, María Dolores. Moltes gràcies per no haver enviat els tancs a massacrar catalans el 9 de novembre. T'estarem agraïts eternament. A tu i al Mariano. Moltes mercès, també, per no haver enviat la Guardia Civil a detenir un president democràticament elegit com és Artur Mas.

Feia temps que l'unionisme català titllava de bojos els independentistes que alertaven d'una intervenció armada a Catalunya per frenar el 9-N. Tant li feia que associacions de militars retirats cridessin a les armes, o que la legalíssima Fundación Franco també hi suqués pa. "Alarmistes!", s'exclamaven des de la seva superioritat moral. "Espanya és un estat de dret!", asseguraven. "Frikis!", no s'estaven de dir.

Ara, la secretària general del partit al govern ha reconegut que aquesta possibilitat va existir. En una conferència a Madrid [penjada impúdicament a YouTube, minut 1:13:40], va atorgar la mateixa categoria moral tant a la petició formulada per un 80% dels diputats catalans d'un referèndum pactat a l'estil escocès... com a les peticions d'intervenció militar formulades per ves a saber qui! Entremig d'aquestes dues opcions moralment equiparables, enmig d'una votació democràtica i de l'ús de la força contra població civil, el blocatge jurídic del 9-N orquestrat pel PP apareix als seus ulls com una solució òptima.

L'espantall d'una intervenció militar deu ser un bon trumfo a l'hora de convèncer Angela Merkel de la impossibilitat d'organitzar un referèndum a l'estil escocès. Plantejat amb la naturalitat que ho planteja De Cospedal, és evident que François Hollande deu beneïr la no-autorització de la consulta. En aquest context, la querella judicial contra Artur Mas és un dany menor en una Espanya que, en ple 2015, titlla de "cessió" un hipotètic pacte Rajoy-Mas a l'estil del Cameron-Salmond.

Coneguda la magnitud de la tragèdia, María Dolores, ara confio que algun dia ens explicaràs qui demanava "posar els òrgans sobre la taula" contra el 9-N. Entenc que no devia ser cap friki, si ara ho planteges amb aquesta naturalitat aberrant.

Gràcies, bwana.