Diumenge, Euskadi parlarà. Conclou una campanya electoral que ha estat una de les més incertes des de la recuperació de l'autonomia basca. I per primera vegada des de fa dècades, no se sabia d'antuvi el nom del guanyador. Les urnes podrien iniciar un canvi de cicle i assenyalar una inflexió històrica: la fi de l'hegemonia del PNB o, com a mínim, de la seva condició de guanyador indiscutible.
L'enquesta de 40dB -l'empresa demoscòpica que es va acostar més als resultats del 23-J- que va publicar El País dilluns mostrava un desgast del PNB, que passava de 31 escons a 28, i un ascens espectacular de Bildu, que de 21 diputats saltava a 30 i esdevenia la primera força política del País Basc. Segons el mateix sondeig, PNB i PSE encara podrien reeditar l'actual coalició de govern, assolint els 38 escons de la majoria absoluta. Aquestes són les principalsclaus que les urnes aclariran.
Bildu s'enreda amb ETA
Amb el vent a favor, el candidat a lehendakari de l'esquerra abertzale, Pello Otxandiano, va cometre el que potser ha estat el gran error de la campanya: haver-se negat a qualificar ETA de "terrorista" en una entrevista a la Ser. Va ser dilluns passat i a Madrid es va aprofitar. Amb vacil·lacions, Otxandiano va parlar de "grup armat" per definir l'organització que va posar fi de manera definitiva a la lluita armada el 2011 i que es va dissoldre el 2018. Aquest dijous, el candidat ha demanat "perdó" per si va ferir les víctimes. Si Bildu ha fet esforços seriosos per la pacificació i la normalització de la política basca, aquesta relliscada ha relligat Bildu a ETAi ha donat munició als seus adversaris.
La Moncloa, a l'ofensiva
Ha estat des dels rengles socialistes on s'ha fet més sang de la declaració del cap de Bildu. La Moncloa no ha deixat passar l'oportunitat per desmarcar-se d'una esquerra abertzale que és aliada del govern de coalició al Congrés. Després del consell de ministres de dimarts, la ministra portaveu, Pilar Alegría, va parlar de "covardia" i d'una actitud "incompatible amb la democràcia". Però aquest dijous ha estat el mateix Pedro Sánchez qui, des de Brussel·les, ha assegurat que "ETA va ser una banda terrorista derrotada per la democràcia espanyola". De pas, ha escomès contra el PP al dir que "no va ser una banda armada ni un moviment d'alliberament nacional, com deia Aznar".
Al candidat socialista, Eneko Andueza, li va faltar temps per subratllar que no pensen donar suport a Bildu. Sánchez necessita preservar, com a prioritat essencial, el bloc de la investidura, i aquest s'esquerdarà abans pel costat del PNB que no pas per Bildu. Per això els portaveus socialistes han descartat tothora que puguin sumar forces amb Bildu per descavalcar el PNB, ni que l'esquerra abertzale arribés en primera posició.
La primera derrota després de 12 eleccions?
És del tot improbable que el PNB perdi la lehendakaritza, però la perspectiva de quedar en segona posició horroritza el PNB, que ha guanyat totes les eleccions al Parlament basc -12-celebrades a Euskadi des de la Transició. I només han estat a l'oposició en una ocasió, després que la llei de partits mantingués l'esquerra abertzale il·legalitzada i fora del joc electoral, i PSOE i PP sumessin forces (2009-12). Però el PNB carrega ara amb una forta erosió i, també per primera vegada, és per motius de mala gestió, especialment en l'Osakidetza, la sanitat d'Euskadi. El partit presenta un candidat nou, Imanol Pradales, que és sempre una carta arriscada, i encara s'ha de veure si ha estat una aposta encertada.
L'esquerra espanyola, fragmentada
La fractura en el bloc de forces a l'esquerra del PSOE els passa factura. Però els seus màxims dirigents no semblen, per ara, disposats a efectuar cap canvi d'estratègia. A les recents eleccions gallegues, Sumar i Podem, anant per separat, es van quedar fora del Parlament. Ara, segons apunten les enquestes, tornarien a perdre la representació en un parlament. En les eleccions del 2020, van obtenir 6 escons. Pel que fa al projecte de Sumar, que impulsa Yolanda Díaz, si es confirmen les previsions, haurien de ser motiu de reflexió.
Feijóo, esperant embranzida
Pel PP d'Alberto Núñez Feijóo, es tracta de guanyar, ni que sigui poca més, i retallar distàncies envers el PSE. Actualment la relació és de 10 diputats socialistes i 6 del PP (que es va presentar en coalició amb Ciutadans el 2021). Tot el que millori aquesta fotografia és combustible per a les eleccions catalanes i per les europees del juny, que el PP entoma amb bones perspectives. La possibilitat que pogués sumar per fer majoria amb el PNB seria un triomf per Feijóo, però sembla improbable a la llum de les enquestes. De moment, el candidat popular és Javier de Andrés, que prové de l'ala més moderada i foralista del partit. El PP també està pendent de l'escó de Vox, que va obtenir per Àlaba i està ballant.