20
de juliol
de
2021, 20:35
Actualitzat:
22:10h
La nova llei de Memòria Democràtica ja és més a prop de ser una realitat. El consell de ministresha aprovat l'avantprojecte en segona volta (el setembre passat va aprovar un primer esborrany) i ara culminarà la fase parlamentària i definitiva. El text substitueix la llei de Memòria Històrica que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va dur al Congrés el 2007. Com aquella, aquesta també ve acompanyada de polèmica i crispació en un moment en què la dreta i l'extrema dreta estan apadrinant un discurs revisionista a l'Estat en relació a l'origen de la Guerra Civil i la dictadura.
La recuperació de la memòria reobre ferides antigues en un estat com l'espanyol, amb una història plena de violència i règims autoritaris. La llei irrita la dreta, però no genera entusiasme a l'esquerra i als sectors memorialistes. Malgrat el component emblemàtic d'algunes de le seves propostes, com l'exhumació de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Espanyola, de la basílica de Cuelgamuros, la norma queda curta quan es tracta de reparar i castigar. Aquestes són les cinc claus per entendre l'abast del projecte i quines conseqüències se'n poden derivar.
1. Quines reparacions es faran a les víctimes?
La reparació ha estat presentada pel nou ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, com un dels principis fonamentals de la llei. L'articulat fa un seguit de declaracions d'innegable valor simbòlic. Condemna per primer cop en text legislatiu el cop d'estat militar i la dictadura. L'Estat assumeix que serà el responsable de recuperar els cossos dels desapareguts i l'exhumació de fosses. Declara il·legítims els tribunals d'excepció i nul·les les seves sentències.
Però el mateix ministre Bolaños -nou home fort de la Moncloa- ha deixat molt clar que la reparació seria "moral". No hi haurà responsabilitat patrimonial de l'Estat ni cap tipus d'indemnització a les víctimes. Un altre aspecte que queda sense resoldre és el de les incautacions patides per les famílies dels vençuts. Tan sols es diu que es farà un inventari del que es va incautar per les autoritats franquistes.
2. Què passarà amb la Fundació Francisco Franco?
La llei contempla l'extinció de les fundacions creades per enaltir el llegat del dictador i humiliar les víctimes. Bolaños ha expressat que a partir de l'aprovació del text, s'iniciarà un procediment administratiu que amb tota probabilitat conclourà amb un procés judicial. No serà una extinció imminent. De fet, el govern ha inclòs en l'articulat les recomanacions del CGPJ, que considerava que la simple apologia del franquisme s'emmarcava dins de la llibertat d'expressió. Per tancar la fundació, caldrà acreditar que, a més, menysprea i humilia les víctimes de la dictadura o fa apologia de l'odi. La pugna no serà fàcil i avui mateix la fundació ha animat el PP a presentar batalla.
3. Quins canvis hi haurà al Valle de los Caídos?
Amb l'aprovació de la llei, es posarà fi a l'actual règim que governa la basílica. Es vol resignificar el Valle de los Caídos i Patrimoni Nacional de l'Estat se'n farà càrrec mentre es defineixi un nou contingut. Moncloa negociarà amb l'Església una nova reubicació de la comunitat benedictina. De moment, el més cridaner és l'anunci que la tomba de José Antonio perdrà el seu caràcter preminent a la basílica. Això exacerbarà l'extrema dreta, que potser és una de les coses que no incomoda excessivament el govern.
Una comissió d'experts creada en el seu moment per Rodríguez Zapatero -entre ells hi havia l'historiador Hilari Raguer- va defensar una museïtzació de l'indret per convertir-lo en un espai de la memòria que expliqués la repressió. Ara aquesta proposta pot recobrar força. El cos de Franco ja no hi és, perquè va ser exhumat a finals del 2019.
4. Quin marge d'actuació tindrà la nova fiscalia?
Es crea una fiscalia de sala per investigar totes les violacions dels drets humans entre el cop del 1936 i la promulgació de la Constitució. La major part dels crims, però, han prescrit i, com ha recordat Bolaños, la responsabilitat acaba amb la mort. Des de la Comissió de la Dignitat s'ha estat molt crític amb el poc marge de maniobra que tindrà la fiscalia, més enllà d'investigar els fets perpetrats.
5. Quin és el principal escull que vol evitar la llei?
L'ombra del poder judicial i de la magistratura és molt allargada sobre tots els moviments del govern. La Moncloa ho sap. Les recomanacions del CGPJ deixant clar que enaltir el franquisme s'encabeix dins de la llibertat d'expressió és un avís per a navegants. Això explica que la llei hagi fet curt en tants aspectes. I tothom sap que la llei acabarà al Tribunal Constitucional: Vox ja ha anunciat que la recorrerà.
La recuperació de la memòria reobre ferides antigues en un estat com l'espanyol, amb una història plena de violència i règims autoritaris. La llei irrita la dreta, però no genera entusiasme a l'esquerra i als sectors memorialistes. Malgrat el component emblemàtic d'algunes de le seves propostes, com l'exhumació de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Espanyola, de la basílica de Cuelgamuros, la norma queda curta quan es tracta de reparar i castigar. Aquestes són les cinc claus per entendre l'abast del projecte i quines conseqüències se'n poden derivar.
1. Quines reparacions es faran a les víctimes?
La reparació ha estat presentada pel nou ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, com un dels principis fonamentals de la llei. L'articulat fa un seguit de declaracions d'innegable valor simbòlic. Condemna per primer cop en text legislatiu el cop d'estat militar i la dictadura. L'Estat assumeix que serà el responsable de recuperar els cossos dels desapareguts i l'exhumació de fosses. Declara il·legítims els tribunals d'excepció i nul·les les seves sentències.
Però el mateix ministre Bolaños -nou home fort de la Moncloa- ha deixat molt clar que la reparació seria "moral". No hi haurà responsabilitat patrimonial de l'Estat ni cap tipus d'indemnització a les víctimes. Un altre aspecte que queda sense resoldre és el de les incautacions patides per les famílies dels vençuts. Tan sols es diu que es farà un inventari del que es va incautar per les autoritats franquistes.
2. Què passarà amb la Fundació Francisco Franco?
La llei contempla l'extinció de les fundacions creades per enaltir el llegat del dictador i humiliar les víctimes. Bolaños ha expressat que a partir de l'aprovació del text, s'iniciarà un procediment administratiu que amb tota probabilitat conclourà amb un procés judicial. No serà una extinció imminent. De fet, el govern ha inclòs en l'articulat les recomanacions del CGPJ, que considerava que la simple apologia del franquisme s'emmarcava dins de la llibertat d'expressió. Per tancar la fundació, caldrà acreditar que, a més, menysprea i humilia les víctimes de la dictadura o fa apologia de l'odi. La pugna no serà fàcil i avui mateix la fundació ha animat el PP a presentar batalla.
3. Quins canvis hi haurà al Valle de los Caídos?
Amb l'aprovació de la llei, es posarà fi a l'actual règim que governa la basílica. Es vol resignificar el Valle de los Caídos i Patrimoni Nacional de l'Estat se'n farà càrrec mentre es defineixi un nou contingut. Moncloa negociarà amb l'Església una nova reubicació de la comunitat benedictina. De moment, el més cridaner és l'anunci que la tomba de José Antonio perdrà el seu caràcter preminent a la basílica. Això exacerbarà l'extrema dreta, que potser és una de les coses que no incomoda excessivament el govern.
Una comissió d'experts creada en el seu moment per Rodríguez Zapatero -entre ells hi havia l'historiador Hilari Raguer- va defensar una museïtzació de l'indret per convertir-lo en un espai de la memòria que expliqués la repressió. Ara aquesta proposta pot recobrar força. El cos de Franco ja no hi és, perquè va ser exhumat a finals del 2019.
4. Quin marge d'actuació tindrà la nova fiscalia?
Es crea una fiscalia de sala per investigar totes les violacions dels drets humans entre el cop del 1936 i la promulgació de la Constitució. La major part dels crims, però, han prescrit i, com ha recordat Bolaños, la responsabilitat acaba amb la mort. Des de la Comissió de la Dignitat s'ha estat molt crític amb el poc marge de maniobra que tindrà la fiscalia, més enllà d'investigar els fets perpetrats.
5. Quin és el principal escull que vol evitar la llei?
L'ombra del poder judicial i de la magistratura és molt allargada sobre tots els moviments del govern. La Moncloa ho sap. Les recomanacions del CGPJ deixant clar que enaltir el franquisme s'encabeix dins de la llibertat d'expressió és un avís per a navegants. Això explica que la llei hagi fet curt en tants aspectes. I tothom sap que la llei acabarà al Tribunal Constitucional: Vox ja ha anunciat que la recorrerà.