30
de maig
de
2018, 21:40
Actualitzat:
22:47h
La política espanyola viu hores d'alt voltatge i d'incertesa. Caurà Mariano Rajoy de la Moncloa? Assumirà Pedro Sánchez temporalment el timó del govern d'Espanya amb el suport de Podem i dels independentistes? Populars i socialistes aguanten la respiració a l'espera de la decisió del PNB, que vol veure quin discurs fa el líder del PSOE davant del conflicte amb Catalunya i saber si té garantits els 540 milions en inversions inclosos als pressupostos. A les mans dels cinc diputats nacionalistes bascos hi ha el destí d'un Estat que a hores d'ara es bat entre un president agònic i sense credibilitat després de la sentència del cas Gürtel i la incertesa d'un PSOE que hauria de fer autèntics malabarismes per garantir-se els suports necessaris per a l'estabilitat.
El PP, atrinxerat al govern i sense cap símptoma d'estar disposat a assumir responsabilitats per la corrupció, observa des de la barrera tots els moviments de l'oposició. L'esperança de Rajoy és que la moció naufragui fruit del desacord dels seus rivals i estirar del passaport dels pressupostos per esgotar el mandat, tal com ell mateix ha verbalitzat aquest dimecres al Congrés. Però ni tan sols als populars se'ls escapa com de difícil pot ser esgotar els dos anys que queden de legislatura amb un president que ha perdut la credibilitat a ulls de la justícia i tenint en compte les sentències per altres casos que arribaran en els pròxims mesos. Tenir els pressupostos aprovats, l'eina a través de la qual els populars havien teixit un acord amb el PNB que havia de servir també com a dic de contenció de Ciutadans, ja no és garantia per poder resistir.
Els socialistes veuen escletxes perquè la moció acabi prosperant
D'aquí ve que en les últimes hores s'hagi alimentat la rumorologia sobre la possibilitat d'una dimissió de Rajoy abans de veure's enderrocat per Sánchez, una possibilitat que des de la Moncloa han descartat per complet. Sobretot perquè el PNB no decidirà fins aquest dijous un cop hagi parlat Sánchez, però també perquè els populars s'han activat per garantir als nacionalistes bascos tant les inversions acordades als pressupostos com la convocatòria d'unes eleccions a la tardor o a la primavera, coincidint amb les municipals, europees i autonòmiques en alguns territoris. Rajoy vol pilotar el calendari d'un eventual avançament electoral i aquesta és l'oferta que fa al PNB, a qui situa en la tessitura d'escollir entre els 540 milions d'euros d'inversions amb uns comicis a curt termini i la incertesa d'un Sánchez que no pot garantir l'aixecament del veto als pressupostos si el PP utilitza la seva majoria absoluta al Senat per frenar-los.
Amb aquest clima negociador generat pel PP per salvar-se, Sánchez, l'au fènix que va ser capaç de ressuscitar en unes primàries quan fins i tot bona part dels barons del PSOE el donaven per amortitzat, té opcions de sortir-se'n amb la seva. "Difícil, però no impossible", han reiterat dirigents socialistes en els últims dies. Compta amb els suports dels 71 diputats de Podem i, per ara, ERC i el PDECat s'han inclinat per votar-hi a favor. A l'espera que es confirmin aquests suports falta també la decisió final del PNB.
Els socialistes donen per descomptat que Ciutadans, que vol explotar la seva bona perspectiva a les enquestes, té entre cella i cella la convocatòria immediata d'eleccions i que, per tant, difícilment regalaran l'atalaia de la Moncloa a Sánchez, que se'n podria beneficiar en uns comicis posteriors. Els de Rivera han intentat convertir la moció en "instrumental" per convocar eleccions proposant noms de l'òrbita socialista alternatius a Sánchez. Per contra, els socialistes han intentat atraure el vot de la formació taronja pactat una data d'eleccions.
El PNB vol tenir garantits els 540 milions d'inversions a Euskadi
La direcció del PNB es reunirà de forma extraordinària aquest dijous per decidir. "La decisió no està presa", han puntualitzat aquest dimecres. Asseguren que volen escoltar quin és el discurs de Sánchez i si fa o no una proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya. La direcció, però, està dividida en aquests moments. El sector guipuscoà del partit, del qual en formen part dirigents com Joseba Egibar, portaveu del PNB al Parlament basc, volen votar a favor de la moció. Però el sector biscaí -que engloba dirigents com el lehendakari Íñigo Urkullu, el president del partit, Andoni Ortuzar, o Aitor Esteban, portaveu al Congrés- és partidari de mantenir Rajoy a la Moncloa per garantir que els pressupostos tiren endavant. Tenen, de fet, pressió empresarial en aquest sentit.
Un govern del PSOE seria políticament més còmode per al PNB, que ja governen amb els socialistes a Euskadi i de qui esperen un altre to a l'hora d'abordar els debats territorials. Sempre i quan, això sí, que es mantinguin les inversions pactades amb el PP en els pressupostos. Fonts coneixedores de la situació expliquen que el PNB, per votar a favor de la moció, vol tenir la certesa que amb un govern comandat pel PSOE tindria garantits els 540 milions -306 dels quals per millorar la xarxa ferroviària- en inversions a Euskadi. Els comptes ara han de passar pel Senat, on el PP té majoria absoluta.
Els nacionalistes bascos sospesaran primer la garantia d'aquests diners, però també avaluaran els riscos de fer naufragar la moció de censura de Sánchez per, després, que la legislatura s'acabi igualment de forma abrupta i les seves inversions no estiguin igualment garantides. Acumularien aleshores dues grans lloses: la d'haver votat a favor dels pressupostos de Rajoy i la d'haver intentat que seguís a la Moncloa per, després, no veure'n ni cinc.
Si la moció acaba prosperant, els socialistes es penjaran la medalla d'haver fet fora Rajoy però s'hauran d'arromangar per tirar endavant la legislatura amb tan sols 84 diputats jugant permanentment a una complexa geometria variable. Pablo Iglesias ja ha aixecat el dit en aquest sentit tot oferint un govern de coalició que, tot i això, seria insuficient. Si la moció no prospera, els socialistes esperen que almenys serveixi per retratar Ciutadans i frenar-lo electoralment i situar el PSOE en una centralitat que havia perdut en els darrers mesos. La moció no deixa de ser una arma de doble tall: pot servir per encimbellar Sánchez o per esborrar-lo del tot; pot servir per fer caure Rajoy o per allargar -qui sap fins quan- l'agonia del seu govern.
El PP, atrinxerat al govern i sense cap símptoma d'estar disposat a assumir responsabilitats per la corrupció, observa des de la barrera tots els moviments de l'oposició. L'esperança de Rajoy és que la moció naufragui fruit del desacord dels seus rivals i estirar del passaport dels pressupostos per esgotar el mandat, tal com ell mateix ha verbalitzat aquest dimecres al Congrés. Però ni tan sols als populars se'ls escapa com de difícil pot ser esgotar els dos anys que queden de legislatura amb un president que ha perdut la credibilitat a ulls de la justícia i tenint en compte les sentències per altres casos que arribaran en els pròxims mesos. Tenir els pressupostos aprovats, l'eina a través de la qual els populars havien teixit un acord amb el PNB que havia de servir també com a dic de contenció de Ciutadans, ja no és garantia per poder resistir.
Els socialistes veuen escletxes perquè la moció acabi prosperant
D'aquí ve que en les últimes hores s'hagi alimentat la rumorologia sobre la possibilitat d'una dimissió de Rajoy abans de veure's enderrocat per Sánchez, una possibilitat que des de la Moncloa han descartat per complet. Sobretot perquè el PNB no decidirà fins aquest dijous un cop hagi parlat Sánchez, però també perquè els populars s'han activat per garantir als nacionalistes bascos tant les inversions acordades als pressupostos com la convocatòria d'unes eleccions a la tardor o a la primavera, coincidint amb les municipals, europees i autonòmiques en alguns territoris. Rajoy vol pilotar el calendari d'un eventual avançament electoral i aquesta és l'oferta que fa al PNB, a qui situa en la tessitura d'escollir entre els 540 milions d'euros d'inversions amb uns comicis a curt termini i la incertesa d'un Sánchez que no pot garantir l'aixecament del veto als pressupostos si el PP utilitza la seva majoria absoluta al Senat per frenar-los.
Amb aquest clima negociador generat pel PP per salvar-se, Sánchez, l'au fènix que va ser capaç de ressuscitar en unes primàries quan fins i tot bona part dels barons del PSOE el donaven per amortitzat, té opcions de sortir-se'n amb la seva. "Difícil, però no impossible", han reiterat dirigents socialistes en els últims dies. Compta amb els suports dels 71 diputats de Podem i, per ara, ERC i el PDECat s'han inclinat per votar-hi a favor. A l'espera que es confirmin aquests suports falta també la decisió final del PNB.
Carles Campuzano, del PDECat, amb Rufián i Tardà (ERC), en una imatge d'arxiu Foto: ACN
Els socialistes donen per descomptat que Ciutadans, que vol explotar la seva bona perspectiva a les enquestes, té entre cella i cella la convocatòria immediata d'eleccions i que, per tant, difícilment regalaran l'atalaia de la Moncloa a Sánchez, que se'n podria beneficiar en uns comicis posteriors. Els de Rivera han intentat convertir la moció en "instrumental" per convocar eleccions proposant noms de l'òrbita socialista alternatius a Sánchez. Per contra, els socialistes han intentat atraure el vot de la formació taronja pactat una data d'eleccions.
El PNB vol tenir garantits els 540 milions d'inversions a Euskadi
La direcció del PNB es reunirà de forma extraordinària aquest dijous per decidir. "La decisió no està presa", han puntualitzat aquest dimecres. Asseguren que volen escoltar quin és el discurs de Sánchez i si fa o no una proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya. La direcció, però, està dividida en aquests moments. El sector guipuscoà del partit, del qual en formen part dirigents com Joseba Egibar, portaveu del PNB al Parlament basc, volen votar a favor de la moció. Però el sector biscaí -que engloba dirigents com el lehendakari Íñigo Urkullu, el president del partit, Andoni Ortuzar, o Aitor Esteban, portaveu al Congrés- és partidari de mantenir Rajoy a la Moncloa per garantir que els pressupostos tiren endavant. Tenen, de fet, pressió empresarial en aquest sentit.
Un govern del PSOE seria políticament més còmode per al PNB, que ja governen amb els socialistes a Euskadi i de qui esperen un altre to a l'hora d'abordar els debats territorials. Sempre i quan, això sí, que es mantinguin les inversions pactades amb el PP en els pressupostos. Fonts coneixedores de la situació expliquen que el PNB, per votar a favor de la moció, vol tenir la certesa que amb un govern comandat pel PSOE tindria garantits els 540 milions -306 dels quals per millorar la xarxa ferroviària- en inversions a Euskadi. Els comptes ara han de passar pel Senat, on el PP té majoria absoluta.
Els nacionalistes bascos sospesaran primer la garantia d'aquests diners, però també avaluaran els riscos de fer naufragar la moció de censura de Sánchez per, després, que la legislatura s'acabi igualment de forma abrupta i les seves inversions no estiguin igualment garantides. Acumularien aleshores dues grans lloses: la d'haver votat a favor dels pressupostos de Rajoy i la d'haver intentat que seguís a la Moncloa per, després, no veure'n ni cinc.
Si la moció acaba prosperant, els socialistes es penjaran la medalla d'haver fet fora Rajoy però s'hauran d'arromangar per tirar endavant la legislatura amb tan sols 84 diputats jugant permanentment a una complexa geometria variable. Pablo Iglesias ja ha aixecat el dit en aquest sentit tot oferint un govern de coalició que, tot i això, seria insuficient. Si la moció no prospera, els socialistes esperen que almenys serveixi per retratar Ciutadans i frenar-lo electoralment i situar el PSOE en una centralitat que havia perdut en els darrers mesos. La moció no deixa de ser una arma de doble tall: pot servir per encimbellar Sánchez o per esborrar-lo del tot; pot servir per fer caure Rajoy o per allargar -qui sap fins quan- l'agonia del seu govern.
Pedro Sánchez, amb el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press