Poc després que Albert Batet acabés la seva intervenció en el debat de pressupostos, just en el torn de rèplica a la consellera d'Economia, Natàlia Mas, a les files de Junts van detectar malestar en la bancada governamental. "Som a l'oposició i fem d'oposició", assenyalaven fonts del partit per valorar la situació. Batet, president del grup parlamentari de la formació, havia emmarcat el pacte pels comptes entre ERC, el PSC i els comuns en una estratègia per passar pàgina del procés camí d'un "tripartit autonomista" amb reverberacions a l'Ajuntament de Barcelona i al Congrés dels Diputats. El discurs de Batet és el tronc a través del qual Junts elevarà el to de l'oposició un cop aprovats els comptes, i s'hi sumaran més elements.

Un d'ells és l'ofensiva legal per esclarir les responsabilitats en l'Operació Catalunya arran de les noves revelacions, que apunten directament Jorge Fernández Díaz i obren el dubte sobre qui estava al capdavant de les maniobres, per acció o per omissió. Una estratègia en la qual també s'hi ha de tenir en compte un gir ideològic -estructurat, sobretot, al voltant de Xavier Trias- i la incògnita sobre el futur de Laura Borràs, pendent de sentència pel cas que l'afecta. El PSC ha obert un nou meló amb una proposta perquè els expresidents del Parlament vegin limitada la seva pensió vitalícia, concepte que en el cas de Borràs es pot tornar difús. El partit, d'entrada, ho veu "oportunista", però no tanca del tot la porta a parlar-ne si és per "racionalitzar".

Una legislatura "esgotada"

Després de l'aprovació dels comptes, Junts sosté que la legislatura està "políticament esgotada", tot i que el botó per anar a noves eleccions no depèn d'ells -que van deixar el Govern a l'octubre-, sinó del president de la Generalitat, Pere Aragonès. El dirigent d'ERC disposa ara de més oxigen per arribar al 2025, tot i que es troba en situació de franca minoria malgrat tenir els pressupostos en vigor. La formació que lideren Borràs i Jordi Turull, en tot cas, s'esforça en associar els republicans a la "rendició" pels pactes al Parlament i a Madrid, i s'erigeixen com a garants d'una gestió "solvent" combinada amb la retòrica de la confrontació independentista.

Qui liderava l'Operació Catalunya?

Aquesta és la pregunta que intentarà respondre Junts en el marc del procés judicial obert sobre les maniobres contra l'independentisme. L'executiva ha acordat aquest dilluns formalitzar la seva presència en el procediment -els serveis jurídics determinaran en els propers dies quina fórmula es fa servir- que hi ha en marxa en un jutjat de Madrid. La clau ha estat una querella de Sandro Rosell, i també hi ha una denúncia interposada per Jaume Giró, exconseller d'Economia. "L'Operació Catalunya són els GAL del PP", ha resumit Josep Rius, portaveu de Junts. La intenció és descobrir qui era el "senyor X" de les maniobres, i el partit no en té prou amb el nom de Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior. Mariano Rajoy, per tant, apareix com un dels noms implicats -era president del govern espanyol- en l'Operació Catalunya.

Més ordre, més ideologia

El debat de pressupostos i la negociació -truncada- amb el Govern per explorar el suport van permetre extreure una conclusió: després d'un naixement en què Junts es posicionava sense embuts en el centreesquerra, el gir cap al centre s'ha anat consolidant amb el pas del temps. La rebaixa de l'IRPF i de l'impost de successions va ser una de les demandes de cara als comptes, com també l'impuls dels macroprojectes del Hard Rock, l'ampliació del Prat i el Quart Cinturó. El discurs contra les "ocupacions conflictives" i el to sobre seguretat desplegat en diverses capitals del país -Vic, Manresa- també són indicatius. L'ordre és un dels vectors de la candidatura de Xavier Trias a Barcelona, on la retòrica de la confrontació brilla per la seva absència mentre el candidat no dissimula les coincidències que poden existir amb el PSC després del 28-M.

Pendents de Borràs

Tota aquesta estratègia, en tot cas, pot quedar sepultada -almenys durant unes setmanes- quan arribi la sentència pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que afecta Borràs. Una condemna obrirà definitivament el debat -molt present de manera soterrada des de fa setmanes, sobretot des del judici- sobre la seva continuïtat a la presidència de Junts. Una hipotètica pena de presó i/o inhabilitació -que és el que demana la Fiscalia- no implicaria una sortida immediata, perquè ella defensa que és un cas de lawfare i, en situacions així, una condemna vinculada a la corrupció ha ser ser avaluada per la comissió de garanties. Com en el cas Dalmases, aquest organisme -amb qui Borràs es va enfrontar- tindria tota la pressió.