10
de març
del
2023
Actualitzat
a les
19:30h
Oxigen per la legislatura, constatació de la situació de minoria i certificació del canvi d'aliances dos anys després de les eleccions del 14-F, les primeres en què l'independentisme va superar el 50% dels vots a les urnes. Aquestes són les tres dinàmiques que, com paradoxes creuades, s'han citat aquest divendres al Parlament en l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, té avui més marge per esgotar el mandat -no hi hauria d'haver eleccions fins d'aquí a dos anys-, però al mateix temps ha perdut pel camí els aliats de la investidura -Junts i la CUP- mentre ha quedat en mans del PSC, que per primera vegada en més d'una dècada participa de manera directa en l'aprovació de la llei més important de l'any. Un canvi de rasant en la política catalana que trenca definitivament els blocs i que, com a revers de la moneda per a Aragonès, li recorda la situació de minoria que travessa. El president, al final del debat i des del seu escó, ha tornat a estendre la mà als grups independentistes, que veuen trencada la majoria que el va portar a Palau fa dos anys.
Els pressupostos han superat el tràmit definitiu amb els 74 vots que sumen ERC, els socialistes i els comuns, que l'any passat ja van facilitar els comptes amb una abstenció. Els termes del debat no s'han mogut del que ja es va constatar en la tramitació del projecte liderat per la consellera d'Economia, Natàlia Mas, que ha intervingut després que ho fessin els grups contraris als pressupostos. Que la negociació amb el PSC no ha estat senzilla s'ha certificat en la primera intervenció d'Alícia Romero, portaveu parlamentària dels socialistes, que s'ha emocionat quan ha agraït a tots els implicats en les converses haver pogut arribar a un acord. "Només s'avançarà amb grans consensos", ha ressaltat Romero, que ha recordat que no "falcaran" l'executiu -idea repetida sovint per Salvador Illa- però que entraran a negociar "sempre". Oxigen momentani, parella de ball que el calendari -i el nou cicle electoral- afermarà o separarà.
Les contrapartides polítiques dels comptes han estat subratllades tant per Junts com per la CUP, els dos socis independentistes que el Govern ha anat perdent pel camí. El partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull, representat al faristol per Jordi Munell -un dels qui va negociar, infructuosament, amb l'executiu-, fa setmanes que repeteix l'argumentari sobre la reedició del tripartit "autonomista". "Ni coordinació estratègica independentista, ni amnistia, ni autodeterminació i una taula de diàleg amb poc fruits. L'únic que hem vist és facilitar la investidura al govern d'Espanya, l'estabilitat al govern d'Espanya, el pressupost del govern d'Espanya i el pressupost de l'Ajuntament de Barcelona", ha resumit Munell.
El canvi de socis al Parlament és vist per una oportunitat dins les files de Junts per singularitzar el projecte camí de les municipals, tant en l'eix ideològic com en el discurs de la confrontació. En aspectes com els macroprojectes, però, la sintonia és total amb el PSC, que va aconseguir incloure l'ampliació de l'aeroport del Prat, el Hard Rock al Camp de Tarragona i la Ronda Nord, integrada dins del Quart Cinturó. I són aquests macroprojectes un flancs d'atac que ha fet servir Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, per carregar contra els comptes però, sobretot, contra el "gir a la dreta" del Govern, al qual ha equiparat amb Foment del Treball. De fet, durant el debat de tramitació, Reguant va felicitar la patronal per haver aconseguit incloure "totes les seves merdes" en els comptes per al 2023, que ja poden entrar en vigor.
"En aquest procés de negociació ha quedat clar que ni el tot o res o el com pitjor millor funcionen", ha remarcat Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC. La dirigent republicana ha ressaltat que, després dels comptes, la prioritat serà parlar de l'acord de claredat, que encara no ha començat a caminar i que el Parlament va rebutjar el setembre passat. El projecte estrella sobre la resolució del conflicte, la taula de diàleg, està frenat per la manca de voluntat del govern espanyol, que després de l'aprovació de la reforma del codi penal l'ha guardat al congelador. Amb les municipals a la cantonada i les eleccions espanyoles en l'horitzó, Pedro Sánchez té altres prioritats a l'hora de confrontar-se amb Alberto Núñez Feijóo.
La intervenció de Mas ha obert un to entre els grups parlamentaris. Qui primer ha intervingut és Salvador Illa, primer secretari del PSC, que ha defensat la "política útil" i hi ha fixat la voluntat de complir tots els acords. "Som gent de paraula", ha remarcat. El to ha estat diferent quan ha pujat al faristol Albert Batet, que ha indicat que la majoria independentista està "trista". "Ja veurem si aquest tripartit acaba com un guirigall. Aquest acord servirà per fer més autonomisme, i nosaltres el volíem per fer país", ha remarcat el president del grup parlamentari de Junts. Dirigint-se directament a Aragonès, li ha retret les "concessions" al PSC. "Si hagués fet aquests gestos per complir l'acord amb Junts, ara tindria un pressupost aprovat l'1 de gener, un Govern fort i un Govern independentista. La cúpula d'ERC ha triat", ha ressaltat Batet, en referència implícita a Oriol Junqueras, a qui veuen darrere de les decisions d'Aragonès.
Els pressupostos han superat el tràmit definitiu amb els 74 vots que sumen ERC, els socialistes i els comuns, que l'any passat ja van facilitar els comptes amb una abstenció. Els termes del debat no s'han mogut del que ja es va constatar en la tramitació del projecte liderat per la consellera d'Economia, Natàlia Mas, que ha intervingut després que ho fessin els grups contraris als pressupostos. Que la negociació amb el PSC no ha estat senzilla s'ha certificat en la primera intervenció d'Alícia Romero, portaveu parlamentària dels socialistes, que s'ha emocionat quan ha agraït a tots els implicats en les converses haver pogut arribar a un acord. "Només s'avançarà amb grans consensos", ha ressaltat Romero, que ha recordat que no "falcaran" l'executiu -idea repetida sovint per Salvador Illa- però que entraran a negociar "sempre". Oxigen momentani, parella de ball que el calendari -i el nou cicle electoral- afermarà o separarà.
Les contrapartides polítiques dels comptes han estat subratllades tant per Junts com per la CUP, els dos socis independentistes que el Govern ha anat perdent pel camí. El partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull, representat al faristol per Jordi Munell -un dels qui va negociar, infructuosament, amb l'executiu-, fa setmanes que repeteix l'argumentari sobre la reedició del tripartit "autonomista". "Ni coordinació estratègica independentista, ni amnistia, ni autodeterminació i una taula de diàleg amb poc fruits. L'únic que hem vist és facilitar la investidura al govern d'Espanya, l'estabilitat al govern d'Espanya, el pressupost del govern d'Espanya i el pressupost de l'Ajuntament de Barcelona", ha resumit Munell.
El canvi de socis al Parlament és vist per una oportunitat dins les files de Junts per singularitzar el projecte camí de les municipals, tant en l'eix ideològic com en el discurs de la confrontació. En aspectes com els macroprojectes, però, la sintonia és total amb el PSC, que va aconseguir incloure l'ampliació de l'aeroport del Prat, el Hard Rock al Camp de Tarragona i la Ronda Nord, integrada dins del Quart Cinturó. I són aquests macroprojectes un flancs d'atac que ha fet servir Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, per carregar contra els comptes però, sobretot, contra el "gir a la dreta" del Govern, al qual ha equiparat amb Foment del Treball. De fet, durant el debat de tramitació, Reguant va felicitar la patronal per haver aconseguit incloure "totes les seves merdes" en els comptes per al 2023, que ja poden entrar en vigor.
"En aquest procés de negociació ha quedat clar que ni el tot o res o el com pitjor millor funcionen", ha remarcat Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC. La dirigent republicana ha ressaltat que, després dels comptes, la prioritat serà parlar de l'acord de claredat, que encara no ha començat a caminar i que el Parlament va rebutjar el setembre passat. El projecte estrella sobre la resolució del conflicte, la taula de diàleg, està frenat per la manca de voluntat del govern espanyol, que després de l'aprovació de la reforma del codi penal l'ha guardat al congelador. Amb les municipals a la cantonada i les eleccions espanyoles en l'horitzó, Pedro Sánchez té altres prioritats a l'hora de confrontar-se amb Alberto Núñez Feijóo.
Junts apunta a Junqueras
La consellera Mas ha intervingut quan ja ho havien fet tots els grups. "Tenim l'oportunitat de demostrar que ens arromanguem davant les dificultats", ha remarcat poc abans de començar a desglossar els avenços que, segons ella, suposen els comptes. "Som aquí per fer avançar el país, però no pas per bloquejar els recursos", ha apuntat la titular d'Economia, que ha confiat en arribar a acords futurs amb Junts i la CUP, a qui ha demanat combinar l'oposició amb pactar posicionaments amb el Govern. "Estic convençuda que amb aquests pressupostos hi guanya tot el país, tota la Catalunya sencera", ha remarcat, fent servir un dels eslògans del Govern.Natàlia Mas, al Parlament. Foto: ACN
La intervenció de Mas ha obert un to entre els grups parlamentaris. Qui primer ha intervingut és Salvador Illa, primer secretari del PSC, que ha defensat la "política útil" i hi ha fixat la voluntat de complir tots els acords. "Som gent de paraula", ha remarcat. El to ha estat diferent quan ha pujat al faristol Albert Batet, que ha indicat que la majoria independentista està "trista". "Ja veurem si aquest tripartit acaba com un guirigall. Aquest acord servirà per fer més autonomisme, i nosaltres el volíem per fer país", ha remarcat el president del grup parlamentari de Junts. Dirigint-se directament a Aragonès, li ha retret les "concessions" al PSC. "Si hagués fet aquests gestos per complir l'acord amb Junts, ara tindria un pressupost aprovat l'1 de gener, un Govern fort i un Govern independentista. La cúpula d'ERC ha triat", ha ressaltat Batet, en referència implícita a Oriol Junqueras, a qui veuen darrere de les decisions d'Aragonès.