No hi ha hagut una soledat política com la de José Luis Rodríguez Zapatero. La dreta no l'odia, el menysprea. I el seu partit li ha buscat successor molt abans d'acabar la legislatura, preveient una derrota de dimensions tals que pot acabar deixant el major poder institucional del PSOE dins del despatx de l'alcaldia de Saragossa. El zapaterisme s'ha enfonsat en el descrèdit sense ni tan sols haver arribat a existir.
Però la desbandada més gran s'ha produït en l'àmbit mediàtic. A Espanya, però també a Catalunya, els mitjans pròxims al PSOE/PSC han desertat de la disciplina governamental i ara intenten buscar-se un lloc entre els indignats, com si la riuada humana del passat diumenge els pogués tornar als temps feliços en què la Diputació i l'Ajuntament proveïen una vida plàcida a l'antipujolisme. A ells també se'ls fa llarga l'agonia política del senyor de la cella, sobretot amb la perspectiva d'un govern del PP contra el qui mobilitzar-se amb tranquil·litat ideològica i delectança política.
El 1986, Zapatero va ser el diputat més jove del Congrés. Ningú no podia preveure que envelliria tan ràpid sense mai fer-se gran.
ARA A PORTADA
Publicat el 21 de juny de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política Uns 3.000 jutges i fiscals es manifesten contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem
-
Política Junqueras dona marge al PSOE pel finançament: «És més important el contingut»
-
Política La reunió pel finançament singular se celebrarà el 14 de juliol
-
Política PSC i Junts a Barcelona: mateix model de ciutat, cap concessió
-
Política Feijóo encara un congrés plàcid després de silenciar el contrapoder d'Ayuso
-
Política El Suprem rebutja retransmetre en directe de la declaració de Santos Cerdán