Envellir sense fer-se gran

Política

ARA A PORTADA

Ciutats Protecció Civil i Meteocat demanen limitar la mobilitat per l'episodi de fortes tempestes Arnau Urgell i Vidal
Terra El Meteocat amplia i intensifica els avisos per tempestes intenses Arnau Urgell i Vidal
Internacional Europa aposta per prohibir l'accés dels menors de 13 anys a les xarxes socials Marc Orts i Cussó
Política Laure Vega accepta la proposta de la CUP per ser candidata a Barcelona Lluís Girona Boffi
Política Roger Español situa el seu cas com una oportunitat de «reparació i justícia» per l'1-O Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 21 de juny de 2011 a les 21:59

No hi ha hagut una soledat política com la de José Luis Rodríguez Zapatero. La dreta no l'odia, el menysprea. I el seu partit li ha buscat successor molt abans d'acabar la legislatura, preveient una derrota de dimensions tals que pot acabar deixant el major poder institucional del PSOE dins del despatx de l'alcaldia de Saragossa. El zapaterisme s'ha enfonsat en el descrèdit sense ni tan sols haver arribat a existir.

Però la desbandada més gran s'ha produït en l'àmbit mediàtic. A Espanya, però també a Catalunya, els mitjans pròxims al PSOE/PSC han desertat de la disciplina governamental i ara intenten buscar-se un lloc entre els indignats, com si la riuada humana del passat diumenge els pogués tornar als temps feliços en què la Diputació i l'Ajuntament proveïen una vida plàcida a l'antipujolisme. A ells també se'ls fa llarga l'agonia política del senyor de la cella, sobretot amb la perspectiva d'un govern del PP contra el qui mobilitzar-se amb tranquil·litat ideològica i delectança política.

El 1986, Zapatero va ser el diputat més jove del Congrés. Ningú no podia preveure que envelliria tan ràpid sense mai fer-se gran.

Escull Nació com la teva font preferida de Google