No hi ha hagut una soledat política com la de José Luis Rodríguez Zapatero. La dreta no l'odia, el menysprea. I el seu partit li ha buscat successor molt abans d'acabar la legislatura, preveient una derrota de dimensions tals que pot acabar deixant el major poder institucional del PSOE dins del despatx de l'alcaldia de Saragossa. El zapaterisme s'ha enfonsat en el descrèdit sense ni tan sols haver arribat a existir.
Però la desbandada més gran s'ha produït en l'àmbit mediàtic. A Espanya, però també a Catalunya, els mitjans pròxims al PSOE/PSC han desertat de la disciplina governamental i ara intenten buscar-se un lloc entre els indignats, com si la riuada humana del passat diumenge els pogués tornar als temps feliços en què la Diputació i l'Ajuntament proveïen una vida plàcida a l'antipujolisme. A ells també se'ls fa llarga l'agonia política del senyor de la cella, sobretot amb la perspectiva d'un govern del PP contra el qui mobilitzar-se amb tranquil·litat ideològica i delectança política.
El 1986, Zapatero va ser el diputat més jove del Congrés. Ningú no podia preveure que envelliria tan ràpid sense mai fer-se gran.
ARA A PORTADA
Publicat el 21 de juny de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'Hospitalet de Llobregat: adaptar la segona ciutat del país a l'etapa post-Marín
-
Política
Els Comuns acusen el PP d'impulsar un «cop d'estat tou» a la Conferència de Presidents
-
Política
Habitatge i llengua blinden el matrimoni Sánchez-Illa mentre Ayuso tasta els límits de la crispació
-
Política
Azcón veu «raons polítiques i no tècniques» en el debat sobre el trasllat de les pintures de Sixena
-
Política
El govern espanyol assegura que l'actitud d'Ayuso contra el català i el basc ha «trencat» el PP
-
Política
Mazón demana a Sánchez que convoqui eleccions mentre es nega a assumir responsabilitats per la dana