Envellir sense fer-se gran

Política

ARA A PORTADA

Societat Espanya tanca la frontera amb el Marroc després d'una entrada en massa que provoca 18 morts a Ceuta Marc Orts i Cussó
Internacional Trump anuncia un acord per al «desarmament total» de Hamàs i la retirada de l'exèrcit d'Israel de Gaza Europa Press
Societat Educació va mantenir un criteri alt d'exclusió d'alumnes que hauria millorat el resultat de PISA Gerard Mira
Societat La síndica també colla Educació pel fiasco de les PISA amb una actuació d'ofici Gerard Mira
Societat Els constructors constaten que l'edificació creix, però no prou Marc Orts i Cussó

Redacció

Publicat el 21 de juny de 2011 a les 21:59

No hi ha hagut una soledat política com la de José Luis Rodríguez Zapatero. La dreta no l'odia, el menysprea. I el seu partit li ha buscat successor molt abans d'acabar la legislatura, preveient una derrota de dimensions tals que pot acabar deixant el major poder institucional del PSOE dins del despatx de l'alcaldia de Saragossa. El zapaterisme s'ha enfonsat en el descrèdit sense ni tan sols haver arribat a existir.

Però la desbandada més gran s'ha produït en l'àmbit mediàtic. A Espanya, però també a Catalunya, els mitjans pròxims al PSOE/PSC han desertat de la disciplina governamental i ara intenten buscar-se un lloc entre els indignats, com si la riuada humana del passat diumenge els pogués tornar als temps feliços en què la Diputació i l'Ajuntament proveïen una vida plàcida a l'antipujolisme. A ells també se'ls fa llarga l'agonia política del senyor de la cella, sobretot amb la perspectiva d'un govern del PP contra el qui mobilitzar-se amb tranquil·litat ideològica i delectança política.

El 1986, Zapatero va ser el diputat més jove del Congrés. Ningú no podia preveure que envelliria tan ràpid sense mai fer-se gran.

Escull Nació com la teva font preferida de Google