No hi ha hagut una soledat política com la de José Luis Rodríguez Zapatero. La dreta no l'odia, el menysprea. I el seu partit li ha buscat successor molt abans d'acabar la legislatura, preveient una derrota de dimensions tals que pot acabar deixant el major poder institucional del PSOE dins del despatx de l'alcaldia de Saragossa. El zapaterisme s'ha enfonsat en el descrèdit sense ni tan sols haver arribat a existir.
Però la desbandada més gran s'ha produït en l'àmbit mediàtic. A Espanya, però també a Catalunya, els mitjans pròxims al PSOE/PSC han desertat de la disciplina governamental i ara intenten buscar-se un lloc entre els indignats, com si la riuada humana del passat diumenge els pogués tornar als temps feliços en què la Diputació i l'Ajuntament proveïen una vida plàcida a l'antipujolisme. A ells també se'ls fa llarga l'agonia política del senyor de la cella, sobretot amb la perspectiva d'un govern del PP contra el qui mobilitzar-se amb tranquil·litat ideològica i delectança política.
El 1986, Zapatero va ser el diputat més jove del Congrés. Ningú no podia preveure que envelliria tan ràpid sense mai fer-se gran.
ARA A PORTADA
-
Societat La Fiscalia Europea investiga un possible frau a la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla Natàlia Pinyol
-
Política Cuerpo refreda el tancament de l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid: «No hi ha previsió» Gerard Mira
-
-
Política Sánchez demana explicacions a Feijóo pel suposat intent de suborn del PP a Koldo Bernat Surroca Albet
-
Publicat el
21 de juny de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
David Fernàndez, nou militant de Bildu
-
Política
Dies de promeses
-
Política
El Parlament evita criticar Illa per «no defensar» els interessos de Catalunya
-
Política
Els compromisos d'ERC per al 29-N: pla de xoc en habitatge i blindar l'escola catalana
-
Política La Junta Electoral rebutja la petició de Puente d’esborrar el seu nom de la papereta del PSOE pel 29-N
-
Política
El Parlament demana a l'Estat que Catalunya tingui un salari mínim que suposi el 60% del mitjà
