No hi ha hagut una soledat política com la de José Luis Rodríguez Zapatero. La dreta no l'odia, el menysprea. I el seu partit li ha buscat successor molt abans d'acabar la legislatura, preveient una derrota de dimensions tals que pot acabar deixant el major poder institucional del PSOE dins del despatx de l'alcaldia de Saragossa. El zapaterisme s'ha enfonsat en el descrèdit sense ni tan sols haver arribat a existir.
Però la desbandada més gran s'ha produït en l'àmbit mediàtic. A Espanya, però també a Catalunya, els mitjans pròxims al PSOE/PSC han desertat de la disciplina governamental i ara intenten buscar-se un lloc entre els indignats, com si la riuada humana del passat diumenge els pogués tornar als temps feliços en què la Diputació i l'Ajuntament proveïen una vida plàcida a l'antipujolisme. A ells també se'ls fa llarga l'agonia política del senyor de la cella, sobretot amb la perspectiva d'un govern del PP contra el qui mobilitzar-se amb tranquil·litat ideològica i delectança política.
El 1986, Zapatero va ser el diputat més jove del Congrés. Ningú no podia preveure que envelliria tan ràpid sense mai fer-se gran.
ARA A PORTADA
Publicat el
21 de juny de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política Denuncien el cap de Vox a Mataró per agredir dos joves
-
Política
La Fiscalia manté la pena de 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola
-
Política
Els empresaris reafirmen que Jordi Pujol Ferrusola intervenia en operacions
-
Política
Parlon admet que cal revisar «la proporcionalitat i l'oportunitat» d'infiltracions policials com la de l'assemblea docent
-
Política
El Govern aparta les fundacions assenyalades pels pagaments indeguts a extutelats de la DGAIA
-
Política
De mossos i de mestres