No hi ha hagut una soledat política com la de José Luis Rodríguez Zapatero. La dreta no l'odia, el menysprea. I el seu partit li ha buscat successor molt abans d'acabar la legislatura, preveient una derrota de dimensions tals que pot acabar deixant el major poder institucional del PSOE dins del despatx de l'alcaldia de Saragossa. El zapaterisme s'ha enfonsat en el descrèdit sense ni tan sols haver arribat a existir.
Però la desbandada més gran s'ha produït en l'àmbit mediàtic. A Espanya, però també a Catalunya, els mitjans pròxims al PSOE/PSC han desertat de la disciplina governamental i ara intenten buscar-se un lloc entre els indignats, com si la riuada humana del passat diumenge els pogués tornar als temps feliços en què la Diputació i l'Ajuntament proveïen una vida plàcida a l'antipujolisme. A ells també se'ls fa llarga l'agonia política del senyor de la cella, sobretot amb la perspectiva d'un govern del PP contra el qui mobilitzar-se amb tranquil·litat ideològica i delectança política.
El 1986, Zapatero va ser el diputat més jove del Congrés. Ningú no podia preveure que envelliria tan ràpid sense mai fer-se gran.
ARA A PORTADA
Publicat el
21 de juny de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El govern espanyol aprova un pla per l'habitatge que blinda els pisos protegits
-
Política
Fundem la República estrena col·lecció de llibres amb vuit discursos de «rauxa i seny»
-
Política
El Govern insta Junts a donar suport al consorci d'inversions al Congrés
-
Política
El Parlament tomba els intents de victimització de Vox i Aliança Catalana
-
Política
L'illa dels Països Catalans que vol la independència: «Estem abandonats»
-
Política
Investiguen l'exalcalde d'Esparreguera i cap de gabinet de Salvador Illa