Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.
Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.
Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.
ARA A PORTADA
Publicat el 30 de maig de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política
Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política
L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política
Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política
ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»
-
Política
Les cares del pacte PSC-ERC: on són ara els negociadors de la investidura d'Illa?