Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.
Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.
Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.
ARA A PORTADA
-
-
-
Política Sánchez anuncia ajudes que doblaran l'assegurança obligatòria per a les víctimes d'Urda Bernat Surroca Albet
-
Política Feijóo apuja el to després de l'accident de tren i retreu a Sánchez que «no doni la cara» ACN
-
Política Junts denuncia Renfe per homicidi i lesions greus per l'accident a Gelida de principis d'any Oriol March
Publicat el
30 de maig de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Salvador Illa canvia de cap de gabinet: Xavier Amor relleva Eduard Rivas, investigat en una causa judicial
-
Política
Madrid ens roba
-
Política
El català i el castellà ja empaten com a llengua d'ús habitual a Andorra
-
Política
Víctimes del 17-A constaten que la comissió del Congrés no ha pogut saber «tota la veritat»
-
Política El govern espanyol investiga possibles «ingerències estrangeres» en els aldarulls de Barcelona
-
Política
ERC anunciarà si demana la dimissió de Puente després de la compareixença al Congrés