Política

Ep, que avui potser tenen temps

ARA A PORTADA

«L'acord pels pressupostos no és l'avantsala d'un pacte de Govern amb el PSC» Ferran Casas i Manresa | Lluís Girona Boffi
«La relació amb ERC està consolidada i és estratègica» Ferran Casas i Manresa | Bernat Surroca Albet
Sánchez manté la confiança dels socis malgrat el distanciament del PNB Gerard Mira
La UDEF intervé joies, rellotges i documentació d’una caixa forta del despatx de Zapatero Redacció
Zapatero titlla de «conjectures forassenyades» la investigació de la UDEF sobre el cas Plus Ultra Redacció

Redacció

Publicat el 30 de maig de 2011 a les 21:59

Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.

Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.

Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.

Escull Nació com la teva font preferida de Google