Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.
Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.
Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.
ARA A PORTADA
Publicat el 30 de maig de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»
-
Política
Els canvis fiscals no inquieten (per ara) els promotors del Hard Rock
-
Política
El Parlament investigarà les irregularitats i els casos de violència sexual a la DGAIA
-
Política
Rull es compromet a fer «totes les gestions» perquè la Bressola pugui obrir el Liceu
-
Política
El Govern crearà una direcció general d'IA i habilitarà un nou portal de subvencions per reduir terminis
-
Política
Barcelona i 15 ciutats europees volen 300.000 milions d'euros anuals contra la crisi d'habitatge