Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.
Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.
Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.
ARA A PORTADA
Publicat el
30 de maig de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Lleó XIV, Trump i Meloni
-
Política El Govern i ERC desencallen l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya
-
Política
Illa defensa que el balanç del govern espanyol és «excel·lent»
-
Política
El compromís amb l'oficialitat (limitada i sense Mundial) encalla l'oficina de seleccions catalanes
-
Política
El PSC s'activa per revalidar el poder municipal: del factor Illa a l'amenaça de Vox
-
Política
16 de juliol: ja hi ha data pel pronunciament de la justícia europea sobre l'amnistia