Ep, que avui potser tenen temps

Política

ARA A PORTADA

Política Sánchez no fa autocrítica amb Ceuta: nega avisos previs i tanca files «de moment» amb el Marroc Bernat Surroca Albet
Política Feijóo insinua que el Marroc té informació sensible sobre Sánchez i li exigeix la dimissió Bernat Surroca Albet
Política ERC reclama «drets i deures» a la immigració i Junts avisa que Catalunya «no pot acollir més» Bernat Surroca Albet
Política Dos nous informes policials assenyalen un avís d'entrada «massiva» i de risc «extrem» a Ceuta Marc Orts i Cussó
Successos Serveis Socials tenia expedients oberts i feia seguiment de la família del nadó desaparegut a Santa Bàrbara ACN

Redacció

Publicat el 30 de maig de 2011 a les 21:59

Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.

Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.

Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.

Escull Nació com la teva font preferida de Google