Política

Ep, que avui potser tenen temps

ARA A PORTADA

Montero no troba encaix per a Illa en la campanya d'Andalusia Bernat Surroca Albet
Illa, de «Kingmaker» a creditor de Sánchez davant dels socis Roger Pi de Cabanyes
Què sabem i què no del brot d'hantavirus en un creuer on viatgen cinc catalans Marc Orts i Cussó | Gerard Mira
Presó sense fiança pel detingut per l'assassinat a Esplugues Redacció
El Tour modificarà el recorregut a Catalunya per la pesta porcina Arnau Urgell i Vidal

Redacció

Publicat el 30 de maig de 2011 a les 21:59

Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.

Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.

Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.