Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.
Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.
Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 30 de maig de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política
El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política
Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política
On són els catalans de Feijóo?
-
Política
I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política
La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català