Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.
Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.
Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.
ARA A PORTADA
-
Política «Fins que no tinguem una dreta nacional, la dialèctica política serà pobra» Pep Martí i Vallverdú
-
-
-
Energia Catalunya, molt lluny de la sobirania elèctrica: el 84% del consum depèn de l'exterior Arnau Urgell i Vidal
-
Energia El Govern intenta tranquil·litzar els ajuntaments amb el polèmic pla de renovables Arnau Urgell i Vidal
Publicat el
30 de maig de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Les joies
-
Política
El Suprem aplica l'amnistia per primera vegada
-
Política
El Govern demana al Tribunal de Comptes que apliqui l'amnistia i aixequi les mesures cautelars per l'1-O
-
Política
La confessió de Lluís Llach: «El 2017 es va decidir que tot el Govern anava a l'exili»
-
Política
Illa viatja al Vietnam i Singapur per enfortir llaços comercials i institucionals
-
Política
El Congrés tomba de nou els objectius d’estabilitat amb què el govern espanyol volia elaborar els comptes