Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.
Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.
Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.
ARA A PORTADA
Publicat el
30 de maig de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Trump torna a carregar contra Espanya i diu que és una «perdedora»
-
Política
Illa es reuneix amb el G8 per mirar d'empènyer els pressupostos
-
Política
Polèmica per una exposició que equipara l'exigència del català amb discursos d'odi
-
Política
Política Lingüística destinarà la meitat del pressupost a 150.000 places per aprendre català
-
Política L'ACM reclama un capítol específic per Catalunya en el nou pressupost europeu: «Cal descentralitzar»
-
Política
La CUP critica que es responsabilitzi ERC pels pressupostos: «Si el PSC complís, no seríem aquí»