Ep, que avui potser tenen temps

Política

ARA A PORTADA

Política Illa s'aferra a un «nou pacte de país» per girar full de PISA i rellançar l'educació Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
Política Repensar el model i destituir Niubó: l'oposició no compra les explicacions d'Illa sobre PISA Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
Societat Un nou estudi desmenteix part de l'informe PISA: l'alumnat privilegiat no empitjora més que la resta Gerard Mira
Política L’Audiència Nacional absol l’advocat Gonzalo Boye de blanquejar diners del narcotràfic Neus Climent
Política Zapatero clarifica davant del jutge l'origen de les joies: van ser un regal de l'Aràbia Saudita Neus Climent / Agències

Redacció

Publicat el 30 de maig de 2011 a les 21:59

Avui fa quinze dies que els primers "indignats" van acampar a la plaça de Catalunya. En aquestes dues setmanes, amb els seus dies i les seves nits, hi ha hagut assemblees constants que han generat tota mena de reflexions, amb les seves demandes corresponents. S'ha denunciat des de les maldats del sistema financer internacional a l'opressió que significa el llenguatge sexista. I cada dia, cassolada.

Només s'ha deixat a banda una qüestió important, sobre la qual no hi ha hagut temps de discutir. I és que, naturalment, la societat catalana té dificultats molt semblants a les d'Europa en general. Qui ho pot negar? Només hi ha el petit detall que, a més de compartir problemes amb Madrid, aquí tenim un problema amb Madrid.

Diuen que, qui sap, potser avui faran un espai en l'atapeïda agenda dels acampats i discutiran sobre si Catalunya té dret a l'autodeterminació. És a dir que pensen posar en qüestió un dret. I, pel que sembla, no serà el seu a acampar, sinó el de tothom a decidir.

Escull Nació com la teva font preferida de Google