12
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
16:40h
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en què requeria el compliment immediat de la sentència del 25% de castellà a les escoles, no ha servit per provocar una reacció unitària dels partits que integren el Govern. Més aviat el contrari, ha obert una altra crisi. Després de posposar fins a tres cops la materialització del pacte per la immersió al Parlament, Junts ha comunicat aquest dijous que es despenja de l'entesa firmada amb ERC, el PSC i els comuns. A diferència del que defensava en el document signat després de dos mesos de negociació, el partit entén ara que la reforma de la llei de política lingüística no protegeix el català com a llengua vehicular ni frena els tribunals. La reacció d'ERC ha estat immediata. En una altra roda de premsa de resposta, els republicans han acusat Junts d'actuar amb "irresponsabilitat" per apartar-se del pacte.
"Estan posant una catifa vermella perquè s'apliqui el 25% de castellà a l'escola", ha afirmat la secretària general adjunta i portaveu de la formació, Marta Vilalta, per definir l'actuació de Junts. "No fer res no és una opció", ha reblat Vilalta, que ha expressat que el soci del Govern no ha formulat cap proposta en el darrer mes i mig en la negociació de les esmenes al text pactat per reformar la llei de política lingüística. La portaveu republicana ha subratllat que, amb la decisió d'aquest dijous, Junts ha prioritzat els "interessos" de partit en lloc de la "responsabilitat de país". "Un altre cop, les discrepàncies internes d'una organització política han trencat un consens molt ampli", ha reblat Vilalta.
ERC ha refermat l'aposta per reformar la llei de política lingüística, perquè entén que és una "eina" vàlida per respondre al TSJC i protegir la immersió, juntament amb el decret projectat pel Govern que ha de desplegar el règim lingüístic de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i el pla d'impuls de la llengua catalana al sistema educatiu. El que no han confirmat els republicans és si, en el cas que Junts no rectifiqui, aprovaran la reforma de la llei de política lingüística només amb el PSC i En Comú Podem. Socialistes i comuns volen validar l'acord firmat, i Vilalta no ha descartat cap escenari. Tampoc convèncer Junts que torni a rectificar. La interlocutòria concedeix 15 dies per aplicar la sentència i els grups han d'atendre aquesta pressa. Vilalta no ha detallat si hi haurà novetats en forma d'un ple extraordinari en els pròxims dies.
Qui sí que ha plantejat un ple extraordinari de forma immediata per aprovar la reforma de política lingüística ha estat Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari dels comuns, que vol tancar aquest mateix dijous amb ERC i PSC una data per celebrar la sessió plenària la setmana que ve. En Comú Podem considera que el pacte s'ha de validar encara que Junts no hi sigui. "Que Junts no tingui paraula esperem que no signifiqui que ERC no tingui paraula. Estem en una situació d'urgència", ha reblat Albiach, que també ha manifestat que el partit liderat ara per Jordi Turull i Laura Borràs ha posat els interessos de la formació per "davant del país". "La renúncia de Junts era la crònica d'una deserció anunciada", ha insistit la líder parlamentària dels comuns, que ha acusat Junts de no haver plantejat cap proposta alternativa al pacte signat al Parlament fa un mes i mig.
En la línia del que defensen els comuns, el PSC ha demanat mantenir i tirar endavant la modificació de la llei de política lingüística i ha acusat Junts de "tacticisme" i de "jugar amb el català". "Esperem que aquest mal exemple no s'estengui i puguem mantenir els acords", ha dit la portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero. També ha criticat que Junts no els hagi traslladat que decidien desvincular-se definitivament de l'acord i ha reivindicat que el text registrat era la "millor solució" per reforçar el català a l'escola.
Cambray i les instruccions als centres
Poques hores abans que Junts confirmés que es fa definitivament enrere de l'acord que va firmar per reformar la llei de política lingüística, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, havia defensat com a "molt rellevant" que se segellés aquesta entesa parlamentària. En declaracions a TV3, el conseller havia argumentat que la "paràlisi" no servia "de res". "Si tenim una eina que fa una modificació legislativa que ens referma el model d'escola catalana no podria entendre que no es tirés endavant", havia afirmat.
Cambray també s'havia referit als passos d'Educació vinculats a la interlocutòria del TSJC. El conseller havia considerat que és "molt probable" que enviï instruccions als centres sobre la sentència del 25% de castellà si aquesta és la millor manera de "protegir-los". La conselleria estudia la "millor fórmula" que garanteixi la protecció dels projectes educatius, però també l'increment de l'ús del català. Cambray vol evitar que el TSJC es dirigeixi directament als centres. "Faré el que calgui per protegir les direccions", havia manifestat.
"Estan posant una catifa vermella perquè s'apliqui el 25% de castellà a l'escola", ha afirmat la secretària general adjunta i portaveu de la formació, Marta Vilalta, per definir l'actuació de Junts. "No fer res no és una opció", ha reblat Vilalta, que ha expressat que el soci del Govern no ha formulat cap proposta en el darrer mes i mig en la negociació de les esmenes al text pactat per reformar la llei de política lingüística. La portaveu republicana ha subratllat que, amb la decisió d'aquest dijous, Junts ha prioritzat els "interessos" de partit en lloc de la "responsabilitat de país". "Un altre cop, les discrepàncies internes d'una organització política han trencat un consens molt ampli", ha reblat Vilalta.
ERC ha refermat l'aposta per reformar la llei de política lingüística, perquè entén que és una "eina" vàlida per respondre al TSJC i protegir la immersió, juntament amb el decret projectat pel Govern que ha de desplegar el règim lingüístic de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i el pla d'impuls de la llengua catalana al sistema educatiu. El que no han confirmat els republicans és si, en el cas que Junts no rectifiqui, aprovaran la reforma de la llei de política lingüística només amb el PSC i En Comú Podem. Socialistes i comuns volen validar l'acord firmat, i Vilalta no ha descartat cap escenari. Tampoc convèncer Junts que torni a rectificar. La interlocutòria concedeix 15 dies per aplicar la sentència i els grups han d'atendre aquesta pressa. Vilalta no ha detallat si hi haurà novetats en forma d'un ple extraordinari en els pròxims dies.
Qui sí que ha plantejat un ple extraordinari de forma immediata per aprovar la reforma de política lingüística ha estat Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari dels comuns, que vol tancar aquest mateix dijous amb ERC i PSC una data per celebrar la sessió plenària la setmana que ve. En Comú Podem considera que el pacte s'ha de validar encara que Junts no hi sigui. "Que Junts no tingui paraula esperem que no signifiqui que ERC no tingui paraula. Estem en una situació d'urgència", ha reblat Albiach, que també ha manifestat que el partit liderat ara per Jordi Turull i Laura Borràs ha posat els interessos de la formació per "davant del país". "La renúncia de Junts era la crònica d'una deserció anunciada", ha insistit la líder parlamentària dels comuns, que ha acusat Junts de no haver plantejat cap proposta alternativa al pacte signat al Parlament fa un mes i mig.
En la línia del que defensen els comuns, el PSC ha demanat mantenir i tirar endavant la modificació de la llei de política lingüística i ha acusat Junts de "tacticisme" i de "jugar amb el català". "Esperem que aquest mal exemple no s'estengui i puguem mantenir els acords", ha dit la portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero. També ha criticat que Junts no els hagi traslladat que decidien desvincular-se definitivament de l'acord i ha reivindicat que el text registrat era la "millor solució" per reforçar el català a l'escola.
Cambray i les instruccions als centres
Poques hores abans que Junts confirmés que es fa definitivament enrere de l'acord que va firmar per reformar la llei de política lingüística, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, havia defensat com a "molt rellevant" que se segellés aquesta entesa parlamentària. En declaracions a TV3, el conseller havia argumentat que la "paràlisi" no servia "de res". "Si tenim una eina que fa una modificació legislativa que ens referma el model d'escola catalana no podria entendre que no es tirés endavant", havia afirmat.
Cambray també s'havia referit als passos d'Educació vinculats a la interlocutòria del TSJC. El conseller havia considerat que és "molt probable" que enviï instruccions als centres sobre la sentència del 25% de castellà si aquesta és la millor manera de "protegir-los". La conselleria estudia la "millor fórmula" que garanteixi la protecció dels projectes educatius, però també l'increment de l'ús del català. Cambray vol evitar que el TSJC es dirigeixi directament als centres. "Faré el que calgui per protegir les direccions", havia manifestat.