12
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
14:51h
Junts aparca finalment l'acord que va signar amb ERC, el PSC i els comuns per modificar la llei de política lingüística. Després de tres ajornaments al Parlament i que els tres grups hagin pressionat per desencallar-ho en 15 dies - el termini que ha donat el TSJC per executar el 25% de castellà a les aules de tota Catalunya-, els de Carles Puigdemont han oficialitzat que es despengen de l'acord a quatre. El portaveu de la formació, Josep Rius, ha explicat que es tracta d'una decisió presa per la direcció de forma unànime perquè consideren que la reforma no protegeix el català com a llengua vehicular, no atura l'acció dels tribunals i no compta amb prou consens polític i del sector docent.
L'alternativa, segons Junts, passa per una proposta que faran arribar al Govern, possiblement en forma de decret llei, segons expliquen fonts coneixedores de es negociacions, i que després traslladaran als partits i als sindicats i entitats. La desobediència, ha dit Rius, és "una manera de defensar la immersió" però que, en tot cas, la resposta a la sentència ha de ser consensuada amb el màxim d'autors.
El portaveu del partit ha explicat que les tres condicions que van posar quan van congelar l'acord del 24 de març després de signar-lo era mantenir el català com a llengua vehicular "sense dubtes jurídics ni lingüístics", que es protegís els docents validant des del Govern els projectes lingüístics, i que es blindés la immersió i es mantinguessin les aules d'acollida. "Aquestes condicions no han estat acceptades per la resta de partits", ha dit Rius. El portaveu ha assenyalat que, després de la interlocutòria del TSJC, ha quedat "demostrat" que la reforma de la llei no serveix per protegir la immersió, atès que el tribunal coneixia la proposta abans de dictar la nova ordre perquè se la va fer arribar el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
Junts també ha acusat de "deslleialtat" la resta de grups per acusar-los "d'obstruccionistes" de l'acord. El silenci mantingut en les darreres setmanes, ha defensat Rius, responia a un intent de "preservar el consens". Rius ha replicat que no admetran "lliçons del PSC", que va "acceptar la retallada" de l'Estatut i que va "evitar blindar immersió" a la llei Celáa, aprovada amb el suport d'ERC. El portaveu del partit ha negat divisions internes a l'hora de prendre la decisió i ha explicat que desmarcar-se de l'acord ha estat validat pels diputats Mònica Sales, Francesc Tenn i Anna Erra, que van estar en la cuina de l'entesa amb ERC, el PSC i els comuns.
Un cop s'ha conegut el posicionament de Junts, la CUP ha demanat que "s'abandoni" la reforma de la llei de política lingüística. En la seva intervenció al ple del Parlament en el marc d'una moció del PSC sobre formació professional, la diputada Nogay Ndiaye ha argumentat que la reforma no evita l'execució de la sentència sobre el 25% en castellà i que, a més, li dona "cobertura política". Ndiaye ha instat ERC, Junts i comuns a sumar-se a la seva proposta de modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) perquè només el català sigui llengua vehicular. D'aquesta manera, assegura, es blindaria el català a l'escola davant la sentència.
La decisió d'ERC al Parlament
Que Junts es despengi de l'acord a quatre aboca ERC a decidir si impulsa de la mà del PSC i els comuns la modificació de la llei de política lingüística. Els tres grups tenen prou majoria per tirar-la endavant, malgrat que fins ara els republicans s'han resistit a renunciar al consens inicial de la proposta que va ser registrada per la via d'urgència el 24 de març. Precisament Cambray, en una entrevista a TV3 aquest dijous, ha assegurat que aquest canvi legal que pot impulsar el Parlament és "molt rellevant" i que no contempla un escenari en el qual no hi sigui Junts.
"Si tenim una eina que fa una modificació legislativa que ens referma el model d'escola catalana no podria entendre que no es tirés endavant", ha afirmat. En cas que els republicans decidissin tirar endavant l'acord amb els vots socialistes i dels comuns, Junts es veuria abocat a votar en contra d'un acord que porta la seva firma i que va congelar vuit hores després de fotografiar-se amb els altres grups.
El conseller s'ha compromès a fer "tot el que calgui" per protegir els centres educatius i, de fet, ha admès que és "molt probable" que enviïn una instrucció als centres -com demana la interlocutòria del TSJC- amb la "millor fórmula" per preservar els docents. Cambray es reuneix aquest dijous amb directors i directores de centre i divendres amb la plataforma SomEscola.
Els defensors de l'entesa advoquen per forçar de forma immediata l'aprovació de l'acord i entenen que tenir-lo vigent abans podria haver estat "útil" per esquivar aquesta nova interlocutòria. Aquest dimarts ERC, PSC i els comuns van insistir-hi des del Parlament, tot advertint que la protecció de la llengua no pot quedar "supeditada" a la divisió interna que atribueixen a Junts. De fet, aquest conclave, que deixarà la cúpula de Junts en mans del tàndem que formaran la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l'exconseller Jordi Turull i que se celebrarà el 4 de juny dificulta que es mantingui l'acord a quatre per accelerar l'aprovació d'una modificació legal que genera discrepàncies dins de la formació i del grup parlamentari. Precisament, Borràs va posicionar-se en contra del contingut de l'acord un cop es va fer públic -malgrat que n'havia estat informada prèviament- i de l'onada de crítiques de sectors com l'ANC, USTEC, Plataforma per la Llengua i dirigents com els expresidents Puigdemont i Quim Torra.
L'acord parlamentari registrat el 24 de març recull com a objectiu fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre i en base a un resultat que garanteixi que l'alumne té el coneixement tant escrit com oral -fins ara no es feia aquesta valoració- del català i del castellà.
L'alternativa, segons Junts, passa per una proposta que faran arribar al Govern, possiblement en forma de decret llei, segons expliquen fonts coneixedores de es negociacions, i que després traslladaran als partits i als sindicats i entitats. La desobediència, ha dit Rius, és "una manera de defensar la immersió" però que, en tot cas, la resposta a la sentència ha de ser consensuada amb el màxim d'autors.
El portaveu del partit ha explicat que les tres condicions que van posar quan van congelar l'acord del 24 de març després de signar-lo era mantenir el català com a llengua vehicular "sense dubtes jurídics ni lingüístics", que es protegís els docents validant des del Govern els projectes lingüístics, i que es blindés la immersió i es mantinguessin les aules d'acollida. "Aquestes condicions no han estat acceptades per la resta de partits", ha dit Rius. El portaveu ha assenyalat que, després de la interlocutòria del TSJC, ha quedat "demostrat" que la reforma de la llei no serveix per protegir la immersió, atès que el tribunal coneixia la proposta abans de dictar la nova ordre perquè se la va fer arribar el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
Junts també ha acusat de "deslleialtat" la resta de grups per acusar-los "d'obstruccionistes" de l'acord. El silenci mantingut en les darreres setmanes, ha defensat Rius, responia a un intent de "preservar el consens". Rius ha replicat que no admetran "lliçons del PSC", que va "acceptar la retallada" de l'Estatut i que va "evitar blindar immersió" a la llei Celáa, aprovada amb el suport d'ERC. El portaveu del partit ha negat divisions internes a l'hora de prendre la decisió i ha explicat que desmarcar-se de l'acord ha estat validat pels diputats Mònica Sales, Francesc Tenn i Anna Erra, que van estar en la cuina de l'entesa amb ERC, el PSC i els comuns.
Un cop s'ha conegut el posicionament de Junts, la CUP ha demanat que "s'abandoni" la reforma de la llei de política lingüística. En la seva intervenció al ple del Parlament en el marc d'una moció del PSC sobre formació professional, la diputada Nogay Ndiaye ha argumentat que la reforma no evita l'execució de la sentència sobre el 25% en castellà i que, a més, li dona "cobertura política". Ndiaye ha instat ERC, Junts i comuns a sumar-se a la seva proposta de modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) perquè només el català sigui llengua vehicular. D'aquesta manera, assegura, es blindaria el català a l'escola davant la sentència.
La decisió d'ERC al Parlament
Que Junts es despengi de l'acord a quatre aboca ERC a decidir si impulsa de la mà del PSC i els comuns la modificació de la llei de política lingüística. Els tres grups tenen prou majoria per tirar-la endavant, malgrat que fins ara els republicans s'han resistit a renunciar al consens inicial de la proposta que va ser registrada per la via d'urgència el 24 de març. Precisament Cambray, en una entrevista a TV3 aquest dijous, ha assegurat que aquest canvi legal que pot impulsar el Parlament és "molt rellevant" i que no contempla un escenari en el qual no hi sigui Junts.
"Si tenim una eina que fa una modificació legislativa que ens referma el model d'escola catalana no podria entendre que no es tirés endavant", ha afirmat. En cas que els republicans decidissin tirar endavant l'acord amb els vots socialistes i dels comuns, Junts es veuria abocat a votar en contra d'un acord que porta la seva firma i que va congelar vuit hores després de fotografiar-se amb els altres grups.
El conseller s'ha compromès a fer "tot el que calgui" per protegir els centres educatius i, de fet, ha admès que és "molt probable" que enviïn una instrucció als centres -com demana la interlocutòria del TSJC- amb la "millor fórmula" per preservar els docents. Cambray es reuneix aquest dijous amb directors i directores de centre i divendres amb la plataforma SomEscola.
Els defensors de l'entesa advoquen per forçar de forma immediata l'aprovació de l'acord i entenen que tenir-lo vigent abans podria haver estat "útil" per esquivar aquesta nova interlocutòria. Aquest dimarts ERC, PSC i els comuns van insistir-hi des del Parlament, tot advertint que la protecció de la llengua no pot quedar "supeditada" a la divisió interna que atribueixen a Junts. De fet, aquest conclave, que deixarà la cúpula de Junts en mans del tàndem que formaran la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l'exconseller Jordi Turull i que se celebrarà el 4 de juny dificulta que es mantingui l'acord a quatre per accelerar l'aprovació d'una modificació legal que genera discrepàncies dins de la formació i del grup parlamentari. Precisament, Borràs va posicionar-se en contra del contingut de l'acord un cop es va fer públic -malgrat que n'havia estat informada prèviament- i de l'onada de crítiques de sectors com l'ANC, USTEC, Plataforma per la Llengua i dirigents com els expresidents Puigdemont i Quim Torra.
L'acord parlamentari registrat el 24 de març recull com a objectiu fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre i en base a un resultat que garanteixi que l'alumne té el coneixement tant escrit com oral -fins ara no es feia aquesta valoració- del català i del castellà.