31
de març
de
2017, 07:15
Actualitzat:
20:09h
El consell nacional d'ERC aprovarà dissabte el reglament per escollir les candidatures a les eleccions municipals del 2019. Tot i això, seguidament quedarà guardat a un calaix, i és que una de les disposicions finals ajorna la tria dels caps de llista i de la resta d'integrants fins "a partir de l'1 de gener de 2018", excepte "en casos excepcionals" que hauran de ser validats expressament, segons el document al qual ha tingut accés NacióDigital. "Que ningú es distregui del referèndum", demanen fonts dels republicans, que justifiquen aquest calendari precisament per centrar els esforços en la votació prevista pel setembre.
Aquesta decisió xoca amb l'estratègia seguida en les anteriors municipals, les del maig del 2015. Llavors, les candidatures es van començar a confeccionar dos anys abans, l'abril del 2013. La situació, però, era molt diferent, ja que el poder local dels republicans havia quedat molt tocat el 2011, quan havia quedat fora dels ajuntaments de totes les ciutats de més de 80.000 habitants, excepte Barcelona. Per això, aleshores tocava renovar i promocionar noves cares i fer una llarga campanya per aconseguir tornar a entrar als consistoris, tal com va aconseguir. De fet, altres formacions com el PDECat -que veu aquests comicis com a cabdals- ja començaran a escollir caps de llista aquest any.
En canvi, la implantació territorial actual d'ERC és molt superior a fa quatre anys i els equips de cada municipi ja estan ben greixats. Es preveuen, per tant, unes municipals continuistes. Així, aprofitant la calma interna actual, el partit ha decidit aprovar ara el reglament de les municipals i centrar els esforços de cara al referèndum. "Ara que la feina interna està resolta, la maquinària es concentrarà en el referèndum", expliquen, deixant clar que "aquest any ningú es distraurà" amb la confecció de candidatures.
Aplicació del Pla d'igualtat del partit
Sigui com sigui, una de les principals novetats del reglament -que encara pot ser esmenat i ha de ser aprovat dissabte- és que obliga a establir llistes cremallera, amb una situació alterna d'homes i dones en la candidatura, tal com establia el Pla d'igualtat del partit. Les úniques excepcions en aquesta norma són les dels municipis de menys de 3.000 habitants en què el nombre de dones entre la militància no sigui igualitària i això ho dificulti. En aquests casos, el percentatge de dones ha de ser igual o superior al de dones militants, amb un mínim del 33%.
En els casos dels consells comarcals i de les diputacions, els representants d'ERC hauran de triar-se també per conformar un equip paritari. Des de la formació, de fet, asseguren que les executives locals, comarcals i regionals que s'estan conformant ja són majoritàriament igualitàries, per donar més presència a les dones.
Tres tipus de primàries
Per altra banda, el reglament permet escollir els caps de llista per processos de primàries internes (amb vots dels militants), externes (amb vots també de simpatitzants i amics) o externes amb jornada electoral (amb vots de persones no vinculades que s'hi inscriguin i paguin una quantitat simbòlica, per a municipis de més de 20.000 habitants). Així mateix, l'aposta pels independents es concreta, per exemple, amb la possibilitat que l'executiva de Barcelona proposi un 20% de membres aliens al partit a la candidatura de la capital catalana.
En tot cas, els caps de llista de municipis de més de 20.000 habitants hauran de ser validats per l'executiva nacional, així les coalicions que es conformin en els municipis de més de 10.000 habitants o, un cop celebrades les eleccions, els pactes de govern que es puguin conformar posteriorment en aquests municipis.
Aquesta decisió xoca amb l'estratègia seguida en les anteriors municipals, les del maig del 2015. Llavors, les candidatures es van començar a confeccionar dos anys abans, l'abril del 2013. La situació, però, era molt diferent, ja que el poder local dels republicans havia quedat molt tocat el 2011, quan havia quedat fora dels ajuntaments de totes les ciutats de més de 80.000 habitants, excepte Barcelona. Per això, aleshores tocava renovar i promocionar noves cares i fer una llarga campanya per aconseguir tornar a entrar als consistoris, tal com va aconseguir. De fet, altres formacions com el PDECat -que veu aquests comicis com a cabdals- ja començaran a escollir caps de llista aquest any.
En canvi, la implantació territorial actual d'ERC és molt superior a fa quatre anys i els equips de cada municipi ja estan ben greixats. Es preveuen, per tant, unes municipals continuistes. Així, aprofitant la calma interna actual, el partit ha decidit aprovar ara el reglament de les municipals i centrar els esforços de cara al referèndum. "Ara que la feina interna està resolta, la maquinària es concentrarà en el referèndum", expliquen, deixant clar que "aquest any ningú es distraurà" amb la confecció de candidatures.
Aplicació del Pla d'igualtat del partit
Sigui com sigui, una de les principals novetats del reglament -que encara pot ser esmenat i ha de ser aprovat dissabte- és que obliga a establir llistes cremallera, amb una situació alterna d'homes i dones en la candidatura, tal com establia el Pla d'igualtat del partit. Les úniques excepcions en aquesta norma són les dels municipis de menys de 3.000 habitants en què el nombre de dones entre la militància no sigui igualitària i això ho dificulti. En aquests casos, el percentatge de dones ha de ser igual o superior al de dones militants, amb un mínim del 33%.
En els casos dels consells comarcals i de les diputacions, els representants d'ERC hauran de triar-se també per conformar un equip paritari. Des de la formació, de fet, asseguren que les executives locals, comarcals i regionals que s'estan conformant ja són majoritàriament igualitàries, per donar més presència a les dones.
Forcadell, Junqueras i Rovira, en l'acte d'ERC al CCIB. Foto: Adrià Costa
Tres tipus de primàries
Per altra banda, el reglament permet escollir els caps de llista per processos de primàries internes (amb vots dels militants), externes (amb vots també de simpatitzants i amics) o externes amb jornada electoral (amb vots de persones no vinculades que s'hi inscriguin i paguin una quantitat simbòlica, per a municipis de més de 20.000 habitants). Així mateix, l'aposta pels independents es concreta, per exemple, amb la possibilitat que l'executiva de Barcelona proposi un 20% de membres aliens al partit a la candidatura de la capital catalana.
En tot cas, els caps de llista de municipis de més de 20.000 habitants hauran de ser validats per l'executiva nacional, així les coalicions que es conformin en els municipis de més de 10.000 habitants o, un cop celebrades les eleccions, els pactes de govern que es puguin conformar posteriorment en aquests municipis.